L'esperada superació de l'Estat d’alarma, que confirma el control i l’estabilització (com a mínim fins passada la tardor) de la crisi sanitària patida per l'abrupta aparició de la Covid-19, ens aporta un alè renovat i una esperança d’assolir el desitjat retorn a una convivència i una forma de vida que mai hauríem pogut pensar quedés tan qüestionada i modificada com el que hem viscut els darrers tres mesos. Però els efectes positius d’aquesta superació en l’àmbit de la salut personal, no tenen la mateixa repercussió en la situació econòmica i social que viu i percep la ciutadania.
A l'inici d’aquest any el World Economic Forum reunit a Davos, el seu president Klaus Schwab apel·lant al “Capitalisme dels Stakeholders” ens recordava que les empreses són més que una unitat econòmica generadora de riquesa, que cal també avaluar els seus resultats i impactes en acompliment d’objectius ambientals i socials, i també la necessitat de renovar les nostres societats i les nostres economies, des de l’educació fins a les condicions laborals. I a propòsit de la pandèmia insistia recentment en l'oportunitat que suposa per a reflexionar i reimaginar el nostre món.
La crisi sanitària i les seves conseqüències han posat de manifest novament la realitat doble de la condició humana, aquella “disposició al bé i inclinació al mal” dels éssers humans, que sintetitzava Kant. De la primera n’hem tingut sobrats exemples amb les actituds evidenciades dels professionals dels anomenats sectors essencials, dels que n’ha sobresortit la resposta, actuació, vocació i professionalitat dels de l'àmbit sanitari, pel seu impacte en el preuat bé de la vida de les persones.
Però lamentablement també aquesta situació d’emergència i excepcionalitat ha permès que emergissin pràctiques poc o gens íntegres de persones i organitzacions que s’aprofitessin injusta i/ò il·legalment de situacions sobrevingudes per diferents causes: emergències, problemes de liquiditat, necessitat de proveïment de subministres, d’altres recursos financers o materials, i alhora de les vulnerabilitats i oportunitats de males pràctiques que facilitaven l’ingent volum de fons públics i financers abocats, l’afebliment dels sistemes de supervisió i control, la menor transparència, i la postergació de retiment de comptes, com ens recorda l'Oficina Antifrau de Catalunya en les seves recomanacions publicades a l'efecte. Males pràctiques que han comportat episodis publicats de ciberfraus, suborns, falsificacions, estafes, desviament de fons, i altres actuacions reprovables.
També en aquest període de confinament hem observat que països com França, Dinamarca i Polònia anunciaven la restricció de concedir ajuts financers pel rescat de coronavirus a companyies enregistrades en paradisos fiscals, afortunadament més tard s’hi va afegir Espanya restringint també l’accés d’ajuts financers i altres beneficis a aquelles empreses. Restricció però que no inclou a les empreses amb seus i filials a països comunitaris amb baixes tributacions com Holanda, Irlanda ó Luxemburg. Com alertava fa uns mesos Kristalina Georgieva, directora de l'FMI, els recursos procedents d’evasió i elusió fiscal ubicats en els paradisos fiscals supera els 7 Bilions de dòlars, el que equival al 8% del PIB mundial, amb els perversos efectes que comporten sobre els Estats que pateixen aquest fenomen: menys recaptació fiscal necessària per a cobrir les seves necessitats socials, més esforç fiscal pels seus contribuents individuals i pimes, i una fractura de la confiança de la ciutadania i del mateix contracte social.
Comptem amb un desenvolupament normatiu prolífic i extens en el marc de la responsabilitat social de les organitzacions: lleis de transparència, de responsabilitat penal de les persones jurídiques, de bon govern corporatiu, de protecció de dades, de les responsabilitats dels intermediaris fiscals, i encara pendent de transposar al Dret espanyol la Directiva “Whistleblower” de protecció dels denunciants. Per tant, tenim normativa i tenim narrativa, i no podem quedar-nos en declaracions d'intencions i bons propòsits, cal interioritzar i exterioritzar la pràctica de la Integritat individualment i corporativament, amb accions concretes internes i externes, coherents i exemplars, que formin part estructural del nostre Rendiment de Comptes. Ens hi juguem molt pel benestar de tots plegats.