Fem-ho de forma diferent
13
de Juny
de
2014
La forma de relacionar-nos amb la nostra activitat ha canviat, és innegable. Fer les coses de la mateixa forma ens condemna al desordre per no poder processar-ho tot amb la immediatesa desitjada. Fer les coses com sempre les havies fet, marcant un ordre preestablert, ja no funciona.
Un exemple és com gestiones el teu correu. Si et decantes per atendre regularment el correu, obrint l'aplicació client cada dues o tres hores, tens nous inputs per ubicar a la teva rutina diària. Acabaràs modificant la teva escaleta de treball de forma 'dinàmica' i influint en el teu estat d'ànim, cada entrebanc és una decepció que t'allunya de la línia marcada.
L'altra opció és programar dos moments al dia per gestionar les comunicacions, llegir els correus, dedicar temps a prendre una decisió sobre què fer i quan fer-ho. Dur-ho a la pràctica evita viure en tensió per quelcom que ha d'arribar, allunyant-nos de l'estrès i evitant la dispersió. Sembla el més racional, oi? Però fer-ho tot al moment ens continua semblar el més natural.
Un altre exemple és com naveguem per Internet. Per mi va suposar un canvi radical navegar per la xarxa d'una forma diferent. Abans entrava amb un propòsit concret, desviant-me en algun moment a través d'un clic díscol en un link que no tocava, o localitzant informació d'interès no vinculada directament amb el tema que m'ocupava. Acabava dedicant més temps i energia a navegar entre material no relacionat que no en recopilar el que buscava.
A través d'aplicacions com Evernote, Pocket o Instapaper envio la lectura a un 'arxivador' virtual per llegir-ho més tard. És precisament aquest concepte d'aprendré a deixar-ho per més tard la clau per no acabar sobrepassat per urgències, imprevistos o pel soroll generat per les noves tecnologies. A posteriori podem dedicar l'atenció que és mereix cadascuna de les activitats en espera, no cal que sigui fer-les potser no més cal programar-les per més endavant o si ho creiem convenient per desestimar-les.
Administrar el que no fem per generar l'espai necessari per fer el que és important de veritat.
Un exemple és com gestiones el teu correu. Si et decantes per atendre regularment el correu, obrint l'aplicació client cada dues o tres hores, tens nous inputs per ubicar a la teva rutina diària. Acabaràs modificant la teva escaleta de treball de forma 'dinàmica' i influint en el teu estat d'ànim, cada entrebanc és una decepció que t'allunya de la línia marcada.
L'altra opció és programar dos moments al dia per gestionar les comunicacions, llegir els correus, dedicar temps a prendre una decisió sobre què fer i quan fer-ho. Dur-ho a la pràctica evita viure en tensió per quelcom que ha d'arribar, allunyant-nos de l'estrès i evitant la dispersió. Sembla el més racional, oi? Però fer-ho tot al moment ens continua semblar el més natural.
Un altre exemple és com naveguem per Internet. Per mi va suposar un canvi radical navegar per la xarxa d'una forma diferent. Abans entrava amb un propòsit concret, desviant-me en algun moment a través d'un clic díscol en un link que no tocava, o localitzant informació d'interès no vinculada directament amb el tema que m'ocupava. Acabava dedicant més temps i energia a navegar entre material no relacionat que no en recopilar el que buscava.
A través d'aplicacions com Evernote, Pocket o Instapaper envio la lectura a un 'arxivador' virtual per llegir-ho més tard. És precisament aquest concepte d'aprendré a deixar-ho per més tard la clau per no acabar sobrepassat per urgències, imprevistos o pel soroll generat per les noves tecnologies. A posteriori podem dedicar l'atenció que és mereix cadascuna de les activitats en espera, no cal que sigui fer-les potser no més cal programar-les per més endavant o si ho creiem convenient per desestimar-les.
Administrar el que no fem per generar l'espai necessari per fer el que és important de veritat.