Depredadors digitals

Hi va haver una època a la història de la terra, el Juràssic, en què al cim de la piràmide tròfica es trobaven grans depredadors. Dinosaures com Trix, una femella de Tiranosaure Rex de 12 metres de longitud exposada recentment a CosmoCaixa van coronar els ecosistemes naturals ara fa 60 milions d’anys. Per què els dinosaures van esdevenir gegants? Hi ha diverses teories: potser per l’abundància de vegetació, potser per una estratègia evolutiva de defensa, o potser per mantenir l’interior del cos calent, en un metabolisme de sang freda.

Com al Juràssic, l’economia digital genera les condicions pel gegantisme a la cúspide de la cadena tròfica. La constel·lació GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft) segueix expandint-se per tots els nínxols de l’ecosistema econòmic, creixent, triturant i engolint tot el que troba al seu pas. Apple avança decididament a creuar la frontera del trilió de dòlars de valor borsari. Amazon (777 bilions) la segueix molt de prop. Per darrere, Microsoft i Google (amb 760 bilions cada una). Facebook, una mica més enrere, amb 541 bilions. La suma del valor de les cinc companyies ja s’apropa al PIB d’Alemanya. Aquestes empreses no competeixen en el mercat: són el mercat en si mateixes, per la seva naturalesa de plataforma, i la dinàmica de les lleis digitals les impulsa al gegantisme.

"Com al Juràssic, l’economia digital genera les condicions pel gegantisme a la cúspide de la cadena tròfica"

Com més usuaris tenen, majors economies de xarxa generen (fent més atractiu per un altre usuari esdevenir membre de la comunitat). La seva tecnologia crea efecte lock-in (efecte “captura”: existeixen costos de canvi a una altra plataforma per estar habituats a treballar en un determinat format, i amb hardware i software complementaris). El cost marginal d’un nou usuari és zero. Les economies d’escala, infinites. Les economies d’abast, immenses (el canvi en un algoritme intern afecta tota la comunitat d’usuaris). Les marques, globals. I ningú els pot batre en la batalla del talent: ningú com ells acumula muntanyes de cash per pagar els millors científics i enginyers; i la força bruta de la seva R+D els fa cada cop més imbatibles. Només Amazon inverteix en R+D una quantitat similar a la de tota l’economia espanyola. Google, Microsoft o Apple no estan lluny.

"Només Amazon inverteix en R+D una quantitat similar a la de tota l’economia espanyola"

El procés predatori està en plena efervescència. Amazon s’està convertint en la interfase mundial de retailing, contribuint de manera decisiva a la decadència de la distribució clàssica. Als EUA, ja fa temps, es parla del “retailing apocalipsis”. El 30% de les grans superfícies comercials americanes estan en desmantellament. Les cadenes i botigues tancades es compten per milers. L’última gran víctima, Toys R Us. Amazon Go (el format de botiga física d’Amazon, sense caixers), amenaça en convertir-se en una extensió de conveniència dels seus processos d’ecommerce, i revolucionar la venda de comestibles. Els seus dispositius d’assistent virtual Alexa penetren en el sector dels hotels (amb aliança amb Marriot), o en l’automoció (amb Toyota).

Serà Alexa la interfície de conducció dels nostres vehicles? Mentre, en el sector de l’automòbil, Google avança decididament amb la seva filial de vehicles autoconduïts Waymo. Si el nou paradigma triomfa, els vehicles autoconduïts amenacen les línies aèries en viatges de curta durada (per què no fer que ens porti un cotxe-llitera sense conductor?), o els hotels de carretera. Google penetra també el mercat domòtic, on va comprar l’empresa Nest, i on el seu altaveu intel·ligent Google Home competeix amb Amazon Echo i amb Apple Home Pod.

Tornant a la distribució, recordem que Amazon va comprar la cadena de supermercats Whole Foods, la qual li proveeix de grans plataformes de distribució en el centre de grans ciutats nord-americanes, per accedir ràpidament al 90% de la població urbana americana. Però Google no descuida aquest flanc: s’ha aliat amb Carrefour per millorar la seva potència combinada en ecommerce, i acaba d’invertir 550 milions en JD.com, rival xinès d’Alibaba (l’Amazon xinès). De mentre, Facebook segueix la seva cursa d’adquisició de startups en els camps d’intel·ligència artificial, reconeixement facial i seguretat informàtica. I Microsoft s’expandeix amb la compra d’empreses de software obert, cloud computing i videojocs. La banca, com molts d’altres sectors, tremola pensant en el dia en què aquests monstres digitals puguin gestionar dipòsits i esdevenir, ells mateixos, bancs.

Els tiranosaures estan lliures, i expandint-se per tots els nínxols de l’ecosistema econòmic. Qui els podrà aturar?