Libra: Facebook amenaça el sistema financer

Facebook llançarà la seva pròpia moneda, Libra, l'any vinent. La xarxa social es convertirà així en un sistema monetari amb capacitat de gestionar transaccions internacionals. Els intercanvis es podran fer també a través de Whatsapp o Messenger. No sembla una mala idea: a la cap i a la fi, si a través de Whatsapp podem enviar fotos, vídeos, o documents, per què no poder enviar diners? No obstant això, aquesta idea té profundíssimes implicacions que possiblement ara no som encara capaços de mesurar.

"Una moneda digital podria amenaçar l’estabilitat de les monedes físiques? Potser. I si Google i Amazon (i d’altres plataformes digitals americanes i xineses) segueixen el camí de Libra?"

A cop de clic, instantàniament, es podran fer transaccions monetàries en una nova moneda ideada per Facebook. Libra competirà amb el dòlar, l’euro, el yen o el yuan? No ho sabem... aquest és l’inici d’un camí inexplorat que, com molts dels camins oberts en l’era de la disrupció digital, anirem coneixent a mesura que avancem. Una moneda digital podria amenaçar l’estabilitat de les monedes físiques? Potser. I si Google i Amazon (i després, d’altres plataformes digitals americanes i xineses) segueixen el camí de Libra? Ens encaminem cap a un món gestionat per un mosaic de monedes oficials, regulades per estats i bancs centrals i d’altres emeses per consells d’administració de plataformes digitals? Això és estable? Tanmateix, forma part de la dinàmica que estan seguint els gegants digitals: el valor financer de Google, Amazon, Apple, Microsoft i Facebook s’apropa ja al PIB d’Alemanya. I, si segueixen el camí de creixement, potser en 10 anys el valor d’aquestes empreses s’apropi al PIB de la Unió Europea. Plataformes digitals esdevenen estats paral·lels, amb atribucions fins ara pròpies dels estats. La seva influència, de fet, supera la de la major part de nacions del planeta.

Libra se sustentaria en tecnologia blockchain (de cadenes de blocs). El seu funcionament sembla més raonable que el del famós bitcoin (que també se sustenta en blockchain), dubtosa moneda virtual. Malgrat la seva fama, i la revalorització recent, no està clar qui o què hi ha al darrera de bitcoin. El seu component ideològic (manca de control central) té febleses operatives (com i qui regula el nombre de bitcoins en circulació, o la manca de control fiscal, que l’abona per transaccions poc clares), i efectivament, a la pràctica, encara sorgeixen més ombres (estranyes “granges” de fabricació de bitcoins a la Xina i excés de consum energètic del sistema per les seves exigències de computació). Tot plegat, potser òptim per ràpids guanys especulatius però molt dubtós en el seu conjunt.

Libra, la moneda de Facebook, sembla més sòlida que bitcoin. La idea de Facebook és estabilitzar Libra amb una indexació a una cistella d’actius financers, evitant així les bombolles especulatives. La nova moneda seria creada a partir de moneda real. Les operacions en cada país haurien de complir amb les lleis de blanqueig de capitals, i un organisme central, establert a Suïssa, i format per una sèrie d’organitzacions com Visa, Mastercard, PayPal o Uber prendria les decisions sobre l’evolució de la nova moneda. Sorprenentment (o no), en aquest consorci, de moment, no hi ha cap banc.

Amb aquest moviment, Facebook es convertiria en una espècie de sistema econòmic propi, obert a 2.400 milions de persones (els seus usuaris). Libra permetria un ràpid hiperfinançament de Facebook. Si cada usuari comprés, per exemple, 1.000 dòlars en Libres, el volum de circulació seria de 2.4 bilions (gairebé dues vegades l’economia espanyola), i convertiria a Facebook en una de les entitats financeres transnacionals més grans del món, amb una potestat reservada fins ara a les autoritats monetàries dels països: posar més o menys moneda en circulació. No està clar l’efecte en l’estabilitat financera global que aquest tipus de moviments podrien tenir. I això és només el començament: què passaria si es comencessin a fer transaccions comercials a gran escala a través de la xarxa de Facebook? O, per veure-ho més clar, què passaria si a continuació Amazon creés la seva pròpia moneda (i forcés a fabricants i a consumidors -els primers atrapats pel poder de negociació d’Amazon i els segons fidelitzats i addictes a l’empresa- a operar en la seva moneda virtual)? L’assalt digital al sistema financer global no ha fet més que començar: què passaria si Google aconseguís permisos per gestionar dipòsits bancaris, i poguéssim ingressar la nostra nòmina en Google Bank, que ens oferiria un nivell de retorn/ risc perfectament calibrat, amb algoritmes d’intel·ligència artificial que invertirien a la velocitat de la llum els nostres estalvis, de forma dinàmica, en qualsevol lloc del planeta? Quin banc clàssic s’hauria transformat digitalment per batre a Google?

"És Facebook una empresa fiable per constituir-se en banc, o en subsistema monetari? Quins efectes pot tenir tot això en la democràcia?"

L’efecte de tot això pot ser una disrupció massiva del sistema financer. No obstant això, és Facebook una empresa fiable per constituir-se en banc, o en subsistema monetari? Recordem que acaba de ser multada amb 5.000 milions de dòlars per cedir dades personals de 80 milions d’usuaris a una empresa com Cambridge Analytica, que aparentment les utilitzava per alterar processos electorals. Quins efectes pot tenir tot això en la mateixa democràcia? La influència de les plataformes digitals, ampliades al control de subsistemes financers, seria incalculable.

L’expansió d’aquests depredadors digitals s’assembla a un Big Bang: s’estenen arreu. Com més grans són, més dades tenen, millor poden entrenar els seus algoritmes, més intel·ligència de mercat, més usuaris, més ingressos, més capacitat de fer R+D, millors algoritmes i més força per envair d’altres sectors i obtenir noves dades per iniciar el cicle. No només la seva dimensió comença a ridiculitzar molts països. També comencen a assumir funcions reservades fins ara als estats (i, específicament, als estats líders), com l’exploració espacial (el fundador d’Amazon lidera missions que pretenen aterrar a la lluna el 2024), o la investigació fonamental (especialment, la relacionada amb intel·ligència artificial). Ara poden capturar part de la política monetària. I acabaran, en si mateixes, convertir-se en sistemes econòmics propis. No conquerint els mercats, sinó essent els mercats.