MIT: 1.000 milions per intel·ligència artificial

El Massachussets Institute of Technology (MIT), una de les millors universitats en management i tecnologia del món, acaba d'anunciar una inversió massiva de 1.000 milions de dòlars en un centre de recerca en intel.ligència artificial (IA). A hores d'ara, hi ha pocs dubtes que la IA liderarà la propera onada de disrupció digital, i estarà present en la practicat totalitat de les accions de la nostra vida quotidiana.

Aviat les nostres llars seran envaïdes per altaveus intel.ligents interactius, com el famós Alexa d'Amazon, que ens despertaran, gestionaran l'energia domèstica, cuinaran per nosaltres i els llegiran les notícies mentre ens assessoren en el vestit que ens posem. Als EUA floreixen els clústers de vehicles autoconduïts. Possiblement, en pocs anys, tindrem assistents digitals amb aparença humana al nostre mòbil. Podrem conversar amb ells, sobre qualsevol cosa. Seran els nostres mestres, els nostres professors, els nostres advocats, els nostres gestors administratius, els nostres psicòlegs, i, fins i tot, els nostres amics.

"La IA liderarà la propera onada de disrupció digital"

Les empreses incorporaran progressivament algoritmes de IA que prendran decisions en màrqueting, recursos humans, producció o estratègia. Sistemes IA diagnosticaran les nostres malalties, ompliran els lineals dels supermercats, guiaran la nostra navegació per internet i ens oferiran les millors pel·lícules a la nostra tablet segons sistemes predictius basats en el nostre històric. La IA serà absolutament omnipresent. Segons Andrew Ng, exdirector de tecnologia de Baidu, "la intel·ligència artificial és la nova electricitat".

Anticipant-se al futur, el MIT ha anunciat la creació del Centre de Computació Schwarzman per tal d'accelerar la recerca en IA, de difondre els nous coneixements a la societat i, de forma transversal, a la resta de disciplines del mateix MIT. Un dels objectius, precisament, és integrar la formació i l'ús de la IA en camps com la història, la ciència política, la química, l'enginyeria, o qualsevol altre. És un exemple de la previsible penetració de la tecnologia en la totalitat de les disciplines, com a conseqüència de la revolució tecnològica en curs.

Haurem de conviure, quotidianament, amb la tecnologia més sofisticada. Haurem de treballar braç a braç amb algoritmes intel·ligents, amb capacitats cognitives quasi humanes. Haurem d'utilitzar sofisticades eines d'anàlisi i predicció digital en la totalitat de disciplines i professions. I, per això, haurem de tenir un coneixement mínim de l'ús i les possibilitats que ofereixen aquestes tecnologies, i molt especialment la IA.

"Haurem de treballar braç a braç amb algoritmes intel·ligents, amb capacitats cognitives quasi humanes" 

Els mànagers del futur hauran de ser autèntics tecnomànagers. En 2017, les empreses nord-americanes van contractar talent expert en IA per valor total de 650 milions de dòlars. Les grans universitats s'estan buidant dels millors investigadors en el camp, molts dels quals marxen a Google, Amazon, Facebook, Microsoft, Apple, Tencent o Alibaba, atrets amb sous astronòmics. En el moment en què el món tremola davant un potencial jobless future a causa de l'arribada dels algoritmes i els robots, precisament és en el camp de la IA on es dóna una aferrissada guerra de talent per atreure els millors doctors i enginyers. Aquesta demanda en professionals en IA ha estimulat al MIT a realitzar el seu canvi estructural més important des de 1950, amb la constitució d'aquest nou centre, i el seu rol central en els futurs currículums.

Per dos professors del MIT, Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee (dos dels màxims experts en l'estudi de l'impacte de la tecnologia en l'economia i el mercat de treball), "la IA no substituirà a tots els directius, però els directius que no utilitzin IA seran substituïts pels que ho facin". El nou centre, que significa la inversió acadèmica més gran en IA als EUA, serà un gran centre d'estudi interdisciplinari, un hub polivalent de coneixement en digitalització i aprenentatge de màquina. Un mecenes, Stephen Schwarzman (en honor del qual es batejarà en centre), expert inversor de capital risc i una de les persones més riques del món, aportarà 350 milions de dòlars al projecte. Definitivament, allò és un altre món. I potser el nou model del MIT.