Fins on la guerra aranzelària?

Ja fa anys que els Estats Units estan preocupats per la puixança creixent de la Xina, que està amenaçant la seva hegemonia mundial. El president Donald Trump l’any 2016 i, posteriorment, Joe Biden van prendre mesures per frenar el seu creixement econòmic i per reduir també la competència comercial d’altres països.

Amb la invasió de Rússia a Ucraïna i la posterior guerra, l’enfrontament dels Estats Units i la UE amb Rússia, i la Xina que li dóna suport, ha accelerat el xoc polític i econòmic entre aquestes potències. Les fortes sancions aplicades a Rússia, i en part a la Xina, especialment en el camp de productes tecnològics, han distorsionat el comerç mundial.

El president Donald Trump l’any 2018 per impulsar l’economia americana ja va posar aranzels a molts productes importats i va aplicar fortes restriccions al comerç amb la Xina. El president Joe Biden no solament va mantenir les restriccions sinó que en va introduir de noves i va acordar forts ajuts a les empreses que produïssin en sol americà. L’objectiu era reduir importacions, revitalitzar l’economia, creació d’ocupació, i en definitiva, mantenir el país com a primera potència mundial.

"L’objectiu era reduir importacions, revitalitzar l’economia, creació d’ocupació, i en definitiva, mantenir el país com a primera potència mundial"

La Xina és el productor de cotxes més important del món. L’any 2023 en va produir 30 milions, la UE 13 milions i els Estats Units 10 milions. El 58% dels cotxes elèctrics es produeixen a la Xina, i n’exporta 1.500.000, dels quals 440.000 a la Unió Europea. Tots els països intenten saltar-se les regles acordades en el marc de l’Organització Mundial del Comerç, OMC, que prohibeix, entre d’altres, els ajuts públics a les empreses. Els Estats Units i la UE, han denunciat a la Xina per subvencionar molts dels productes que exporta, especialment l’automòbil elèctric, del qual té una sobreproducció que necessita exportar i ho fa a preus baixos. Com a resposta, tant els Estats Units com la UE, han denunciat que el cotxe elèctric xinès està rebent ajuts públics i, per tant, han pres mesures antidumping, posant elevats aranzels a les importacions de cotxes xinesos. A aquesta decisió la Xina ha replicat, i ha denunciat a l’OMC, les subvencions que reben empreses del sector lacti, càrnies o algunes begudes alcohòliques i que sotmetrà a importants aranzels.

Quedaran limitats aquests atacs i contraatacs als productes esmentats? Estem a l'inici d’una espiral d’intervencions dels estats i a les restriccions al lliure comerç? En el passat ja hi havia hagut grans xocs en el comerç mundial. L’any 2018 Trump va posar aranzels a totes les importacions d’acer i d’alumini, cosa que va produir un fort xoc amb la UE. Xoc que es va resoldre negociant un acord que satisfeia ambdues parts.

"L’any 2018 Trump va posar aranzels a totes les importacions d’acer i d’alumini, cosa que va produir un fort xoc amb la UE"

Però la lluita per impulsar l’economia, la seguretat i l’autosuficiència estratègica de cada país no para de créixer. El resultat de les eleccions americanes, guanyi qui guanyi, no canviarà res. L'America First continuarà dominant l’escena. Tant els demòcrates com els republicans comparteixen la visió que cal impulsar l’economia americana, i que per mantenir la seva hegemonia mundial i tornar a ser prou forts per governar el món, cal frenar la Xina.

Tot plegat, no ajuda a la pacificació, ja que porta tensió, fragmentació de la política i de l’economia, i a la reducció del comerç mundial. El resultat serà més tensió, més inseguretat, més pèrdua del poder adquisitiu, i es perjudicarà el benestar dels ciutadans. No fora millor negociar un acord que tingués en compte els interessos de les parts?