La força del reconeixement

Estic seguint amb interès i admiració els treballs de la Comisión de la Verdad a Colòmbia, un cos col·legiat liderat per l’increïble Francisco de Roux i format per onze persones, triades al marge del Govern i dels partits, que ha tingut el suport de centenars d’investigadors. Des del 2018 s’han dedicat a temps complert a aclarir els patrons i les causes del conflicte armat del país amb vocació de satisfer el dret a la veritat de les víctimes i de la societat, promoure el reconeixement de tot el que ha passat i posar les bases perquè no torni a passar.

L’esgarrifós conflicte armat de Colòmbia va des dels anys seixanta fins fa molt poc, si és que s’ha acabat, i una de les coses més terribles és el negacionisme que l’ha envoltat. Molts sectors de la societat es negaven a reconèixer el que passava, des de les FARC fins el propi Govern, i bona mostra és que aquest passat 28 de juny el president sortint del país, Iván Duque, no va assistir a l’acte solemne on la Comisión presentava el seu Informe Final després de tres anys de feina. 

L’Informe s’ha construït a partir de gairebé 30.000 testimonis, tant de víctimes com de pagesos, militars, polítics, empresaris, membres de grups armats il·legals o pobles indígenes. També ha rebut més de 1.000 informes de diferents organitzacions i ha tingut l’activitat de 28 Casas de la Verdad a municipis especialment afectats pel conflicte... un esforç que ha permès posar noms i cognoms a les víctimes, persones concretes que potser amb aquest reconeixement podran començar a recuperar la dignitat. Però el primer és el reconeixement. 450.664 homicidis, 121.768 desaparicions forçades, 50.770 segrestos, 16.238 reclutaments entre les víctimes, 7.752.964 desplaçaments forçats. 8.775.884 persones concretes.

Diferents formats per mirar de cara un drama que no estava atès

L’Informe Final s’estructura en diferents volums i està disponible a la web de la Comisión. Mereix una visita atenta, com també mereix atenció la molta documentació addicional que la Comisión ha anat generant durant aquests anys de feina, abraçant diferents perspectives des del gènere fins a l’ètnia o les franges d’edat, enfocaments com ara el territorial, l’artístic o el psicosocial, i fins i tot guies per a periodistes que vulguin tractar el tema o consideracions per actors empresarials, tot disponible a la web. 

Una delicada metodologia per afrontar un problema que encara causa dolor, amb recursos com els Encuentros por la Verdad, els Espacios de escucha, les Contribuciones a la verdad, els Diálogos para la no continuidad y la no repetición, diferents formats per mirar de cara un drama que no estava atès, una tasca que recull i documenta i que estarà a disposició de tothom al Museo de Memoria de Colombia. Un esforç que no pretén impartir justícia, sinó reconèixer i explicar, entendre i combatre.