França i el decret 2017-738 o l'elogi del #nofilter

A partir de l'1 d'octubre, a França les revistes que publiquin imatges de models retocades digitalment hauran d'especificar que la fotografia ha estat manipulada digitalment amb l'etiqueta de Photographie retouchée. És la data en què entra en vigor la llei de modernització del sistema de salut. Es coneix com la llei de Photoshop tot i que fa referència a qualsevol mètode de retoc digital (numèric com en diuen a França).

"L'exposició dels joves a imatges de cossos irreals condueix a sentiments d'inutilitat i baixa autoestima que poden tenir un impacte en els comportaments de salut", diuen des del Ministeri d'Afers Socials i Salut. En aquest sentit també es demana especial atenció als metges pel que fa al control de l'índex de massa corporal (IMC) de les models tot i no fixar-ne uns mínims, com sí que passa a Espanya i a Itàlia per exemple. La mitjana de noies model de passarel·la és d'un IMC de 16 tot i que l'OMS considera com a malnutrició greu els IMC per sota de 17.

La trobo una molt bona i necessària iniciativa, tot i que em fa l'efecte que queda curta. Per començar m'he entretingut a llegir el decret (n. 2017-738 secció 2) i no hi he sabut trobar si les imatges televisives també han de mostrar de manera visible això de Photographie retouchée a la faiçó del "Bateries no incloses". El decret parla que cartells, publicacions en línia i publicacions impreses hauran de mostrar el missatge de manera "accessible, fàcilment llegible i clarament diferenciada del missatge publicitari o promocional", però no diu res de la tele. La llei afecta un vídeo d'un anunci televisiu pujat a YouTube amb models anorèxiques? On verra.

Espero que la llei prosperi i que en un futur no massa llunyà el filtre al filtre digital s'estengui també a altres àmbits i no només de la imatge. Si el criteri per advertir el consumidor és que retocar la realitat digitalment la distorsiona, el proper pas podrien ser els filtres d'Instagram. Un bar de mala mort en una carretera pot convertir-se en un bar de la Ruta 66 amb el filtre València, i una platja plena a vessar a l'agost pot convertir-se en una illa paradisíaca amb l'ajut del filtre Mayfair i dels peus a primer pla. La llei Photoshop ens estalviaria de posar el #nofilter a les fotos no retocades.

I posats a estendre la llei, afegim-hi un article que reguli la distorsió de la realitat que provoquen els comentaris a TripAdvisor (ni el restaurant més ben valorat és el millor ni totes les crítiques a un restaurant provenen de clients que hi han menjat), els currículums inflats de LinkedIn, els rumors de Twitter més fàcils de compartir que de comprovar i les notícies falses de Facebook que porten a frustracions globals col·lectives (Trump i Brèxit. Gràcies Macron).

La realitat es crea amb l'observació i la qualitat d'aquesta creació depèn del nombre d'intermediaris, de la seva transparència i de la distància a la qual es troba l'observador. Un cop llegit un titular, sigui cert o no, ja no el podem des llegir, i l'observació continuada d'aquesta realitat intervinguda digitalment, en forma de tuits, instagrams, mems, GIFs animats o notícies a Facebook, és la que amb el temps acaba conformant la nostra visió del món. La clau és trobar els filtres que aplicats als filtres ens mostrin la millor realitat possible. Els arqueòlegs digitals del futur no tindran la feina fàcil però segur que el decret n. 2017-738 els ajudarà.