Sant Jordi: números, tuits i Black Mirror

Entre tots ens hem gastat vora 20 milions d’euros en 1,5 milions de llibres aquest Sant Jordi. El Gremi de Floristes de Catalunya informa que es van vendre 7 milions de roses, 600.000 de les quals grogues. Si estàs llegint això tens molts números d’haver comprat un llibre del Martí Gironell, del Joan-Lluís Lluís, del Xavier Tedó i la Laia Vicens o del Jordi Borràs, els més venuts en català.

Cada any, tret d’alguna sorpresa de darrera hora, les previsions dels experts la solen encertar. Qualitat a banda, que els la suposo a tots, podem saber per on aniran els trets en base als números previs a Sant Jordi: el nombre de crítiques, els premis rebuts, impactes en mitjans massius, en mitjans socials i, sobretot, en el nombre de zeros de la inversió que l’editorial ha fet en els conceptes d’edició i de promoció del llibre.

A partir d’aquí boca-orella fa la resta, però arribar a la boca dels lectors-prescriptors costa diners. Dilluns, vaig veure un autor molt enfadat amb la seva editorial perquè el seu llibre només era a una parada perquè no havia arribat a temps a totes les llibreries. No surt a les llistes dels més venuts.

Sant Jordi és la festa de les lletres però és plena de números. Llibres venuts, novetats editorials, escriptors signant, facturació, tant per cent sobre la facturació anual, increment sobre l’any anterior, llistes dels més venuts, nombre de referències venudes, autor que ha signat més llibres, roses regalades, preu de la rosa, facturació del gremi de floristes, tant per cent sobre la facturació anual, increment sobre l’any anterior i aquest any, i com a dissortada novetat, nombre de roses de grogues. Són dades que he llegit en diverses cròniques de Sant Jordi i encara no hi són totes.

Ben Grosser, artista i professor de nous mitjans de la Universitat d’Urbana-Champaign d’Illinois, es va adonar que la pàgina de Twitter també és plena de números: el nombre de seguidors, el d’usuaris a qui seguim, el de m’agrada de cada tuit, de retuits, de respostes, trending topics i molts més. També es va adonar que aquests números són els que condicionen la nostra experiència en línia: valorem els usuaris —i a nosaltres mateixos— segons el nombre de seguidors, decidim si fer retuit o no segons el nombre de retuits que tingui un tuit i maldem per la nostra dosi diària de dopamina en forma de nombre d’interaccions. També es va adonar de com aquesta experiència en línia determina el nostre valor social i condiciona com som i qui som (repasseu l’episodi "Nosedive" de Black Mirror).

"Al final els números acaben marcant-nos pautes de conducta que determinen què fem i a la llarga com som"

Amb tot això al cap, Ben Grosser ha desenvolupat una extensió per navegadors web anomenada Demetricator que amaga els números de la pàgina de Twitter. El 2012 havia fet el mateix amb Facebook com a part del que considera un projecte artístic i un experiment social. Amb Demetricator activat només veiem el contingut textual dels tuits i no el valor que Twitter els dóna mitjançant les seves mètriques; ja no sabem si aquell que ens segueix té molts o pocs seguidors o si un tuit ha fet “bullir la xarxa” o si un altre “l’ha incendiada” amb els seus milers de retuits. De sobte desapareix la necessitat compulsiva, la competitivitat i l’ànsia.

De manera inconscient ens formem regles en base als números. Això afecta el que retuitem en el cas de Twitter o en el que comprem en el cas de Sant Jordi. Al final els números acaben marcant-nos pautes de conducta que determinen què fem i a la llarga com som. En el cas de Sant Jordi els números són tan importants com les lletres. Estaria bé que algú desepenvolupés una extensió pel món real que ens amagués els números quan som davant d’una parada, una extensió que ens ajudés a comprar per contingut i no pel nombre de seguidors o mencions dels autors. A veure si surt a la propera temporada de Black Mirror.