La BIO eslovena

Des de l’any 1963 que se celebra la BIO Eslovena, que es la biennal de disseny més antiga del món. Durant tot aquest temps la biennal ha exhibit el millor disseny nacional —primer iugoslau i des de 1990 eslovè—, amb atenció especial al disseny industrial contemporani, que en el cas eslovè té un nivell excepcional. El director de la BIO, Matevž Čelik, deia en una entrevista que “la BIO era una plataforma que d’una manera tangible demostrava que la prosperitat socialista podia competir i superar la capitalista.’

I ho van fer tan bé que en molts cassos van superar els dissenys del món capitalista, que els va adoptar. Alguns els coneixem, d’altres els hem vist en col·leccions als millors museus del món i tots han influenciat dissenys industrials actuals. L’inici del disseny industrial contemporani eslovè el podem situar als anys 50. Marko Turk va ser el primer en tenir projecció internacional pel seu disseny innovador dels micròfons AOL. Un altre exemple d’excel·lència és el de la famosa cadira plegable Rex de l’arquitecte Niko Kralj, una cadira icònica que va marcar una època i que encara es fabrica i es comercialitza. Tots dos avui s’exhibeixen al MoMa.

Amb l’arribada de les telecomunicacions i del desenvolupament de nous materials l’excel·lència en el disseny es va aplicar a camps com l’arquitectura, l’electrònica i l’automoció. Dels anys 60 són els dissenys del quiosc modular K67 de Sasa Meachtig, els telèfons Iskra ETA de Davorin Savnik (també al MoMa), la icònica moto sport Tomos D6S de Janez Imperl i Čedomir Vučić i el modern televisor portàtil Minirama de 1973 del dissenyador industrial Boris Rozman.

Tot això va canviar un 23 de desembre de 1990 quan els eslovens en un referèndum no pactat van votar que volien ser una república independent i que, de moment, no volien ser socialistes. Els tancs que l’exèrcit iugoslau els va enviar no van ajudar massa a l’èxit de la BIO eslovena d’aquell any. Els anys de post-socialisme van ser complicats per a una biennal que basava la seva raó de ser en l’exhibició de la prosperitat socialista. La BIO eslovena es va reprendre quan va deixar de mirar cap dins —només promocionant el disseny exclusivament eslovè— i es va obrir al món tocant temes com la sostenibilitat, la racionalització, el consum i les relacions entre política i disseny. Aquest reenfocament de la biennal i el fet de tenir un Estat propi han tornat a posar la BIO eslovena al circuit mundial de mostres d’art.

"La BIO eslovena es va reprendre quan va deixar de mirar cap dins i es va obrir al món"

És interessant veure com els canvis polítics canvien les necessitats del disseny. Amb la caiguda del socialisme i la privatització de les empreses, el disseny industrial va passar de ser dirigit pel partit i servir com a propaganda contra el capitalisme, a ser dirigit pel mercat i servir com a reclam del capitalisme.

Avui, una de les empreses capdavanteres del disseny industrial a Eslovènia és el grup Elan que fabrica material d’esport i és coneguda pels seus snowboards i iots. La companyia va començar sent un taller eslovè partisà que a la Segona Guerra Mundial fabricava esquís per a la resistència iugoslava. El 1949, la companyia va començar amb la producció de petits vaixells, com canoes i caiacs, que posteriorment es van expandir a la producció de vaixells de vela i iots. Els esquis i els vaixells de vela d'Elan es produeixen a Eslovènia, els snowboards d'Elan a Àustria, i els seus iots a Croàcia. El grup comercialitza els seus productes a 46 països del món i el 2017 va facturar 82,5 milions d’euros, un 15% més que l’any anterior.

Si voleu saber-ne més sobre la BIO eslovena podeu visitar bio.si.