Buzzflix

22 de Novembre de 2018
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Netflix, que em coneix bé, em va recomanar l’altre dia la sèrie "Follow This" de BuzzFeed. La primera reacció va ser d’incredulitat: BuzzFeed (també) a Netflix? Si sou en qualsevol xarxa social segur que el nom us sona, però a la tele? BuzzFeed és un mitjà amb seu a Nova York que té el focus en els mitjans i els continguts digitals. Creada l’any 2006 per Jonah Peretti com un laboratori d’anàlisi de continguts virals a la xarxa, compta avui amb una dotzena de corresponsalies a tot el món, edicions locals a 10 països i vora 1.500 treballadors. BuzzFeed ha guanyat aquest darrer any entre altres premis el National Magazine Award i ha estat finalista del Premi Pulitzer.

Pels que ja portem uns quants tuits a l’esquena, BuzzFeed era aquell lloc web de dubtosa reputació que es dedicava a parlar d’allò que la gent ja parlava, els de les “llistes de les 10 coses que…”; el web de notícies virals sobre continguts virals que generava més continguts virals. Nihil novum sub sole fins que ha aparegut a Netflix. Com ho ha fet això? Doncs amb dades, algorismes i periodistes.

BuzzFeed era un projecte de caps de setmana del Jonah Peretti mentre treballava al Huffington Post. Es deia inicialment BuzzFeed Laboratories i el nom no enganyava ningú; un laboratori que s’alimentava (feed) del brunzit de la xarxa (buzz). A l’inici, l’únic redactor era un algorisme que identificava les històries virals a la xarxa (buzz) i les distribuïa via serveis de missatgeria als usuaris. El pas següent va ser agregar aquests enllaços en un lloc web que uns redactors humans s’encarregaven de descriure. El 2011, a l’equip s’hi va sumar Ben Smith de Politico que va crear una redacció. BuzzFeed va començar a treballar en formats més llargs i en periodisme d’investigació.

No obstant tenir una redacció equiparable a la de qualsevol mitjà, BuzzFeed continuta basant-se en els seus algorismes i en els seus científics de dades a l’hora de la descoberta i avaluació del que funciona o no. Funciona amb el mètode de “retroalimentació contínua” on el que publica és tractat com els continguts de tercers pel que fa a l’impacte en un bucle continu d’identificació, test i publicació. Sovint aconsegueix descobrir temes dels marges de la web coneguts només per pocs però amb interès per al gran públic.

I així és com he acabat mirant el primer episodi de "Follow This" dedicat als xiuixiuejadors de YouTube. Resulta que hi ha una sèrie de gent que els agrada sentir algú xiuxiuejant mentre fa sorolls mega-amplificats per micros condensadors (els dels YouTubers) amb diversos objectes i/o parts del seu cos. Si busqueu a YouTube per ASMR (autonomous sensory meridian response) al·lucinareu una estona amb un festival erotico-freak-sensorial. Acte seguit em vaig enganxar a la controvèrsia que hi ha als EUA amb els patinets elèctrics que l’empresa Bird deixa pels carrers de les ciutats en una mena de model de Bicing salvatge i després vaig seguir amb el dels Deep Fakes.

La sèrie consta de 20 episodis d’uns 15 minuts de durada que mostren la feina d’entrevistes, trobades i visites que fan els periodistes mentre elaboren el reportatge del tema en qüestió. Els capítols també recullen les reflexions dels periodistes encarregats del reportatge a càmera, les trucades que fan al redactor en cap reportant tot el que han vist i el moment en què piquen l’article que es publicarà al web de BuzzFeed. El reporter es converteix en protagonista de l’episodi en una barreja perfecta entre reportatge d’investigació i making of.

Realment el que hi ha al darrera és un exemple de com la col·laboració entre humans i tecnologia pot crear nous formats amb nous continguts; una col·laboració entre la imatge, l’empatia i l’ofici de la persona, i la intel·ligència artificial, les dades massives i els algorismes de les màquines. Diria que els mitjans de casa nostra podrien començar a pensar què els falta del que fa BuzzFeed per arribar a quasi guanyar un Pulitzer.

Jo de moment ja tinc preparat l’episodi dels sexbots, el dels afroamericans que s’entrenen per a resistir l’apocalipsi i el de l’amor Amish. L’algorisme funciona perfectament.