Els Soprano contra Mr. Robot a la Diagonal

Descàrrec de responsabilitat: Mortensen.cat, l'empresa que dirigeixo i de la qual en sóc soci ha portat la campanya digital de la candidatura d'Enric Crous a la Cambra de Barcelona.

Empreses, política, estirabots, amenaces, baralles, cops de puny, ciberatacs, hackers, sistemes de votació que cauen… Podria semblar un crossover entre els Soprano i Mr. Robot però no; són les eleccions a la Cambra de Barcelona, una institució que ningú sap massa bé per a què serveix però que tothom vol controlar.

Després d’una campanya estranya la llista Eines de País s’ha imposat de llarg a les altres quatre que concorrien. El resultat provisional de 31 cadires al Ple de la Cambra, fa que Eines de País no necessiti cap suport per a poder formar govern. Aquesta victòria fa irrellevants les 14 cadires de plata de les grans empreses o les sis de les patronals Pimec i Foment. A la llista guanyadora la segueixen la candidatura renovadora d’Enric Crous i José Maria Torres amb 5 cadires, la continuista de Carles Tusquets amb 3 cadires, seguida de la paritària 50a50 amb 1 cadira. La candidatura de Ramon Masià s’ha quedat sense.

"Podria semblar un crossover entre els Soprano i Mr. Robot però no; són les eleccions a la Cambra de Barcelona, una institució que ningú sap massa bé per a què serveix però que tothom vol controlar"

Si l’objectiu era agafar el timó de la Cambra, i de la mà d’autònoms i petites empreses posar rumb a la República Catalana (empresarial, de moment), objectiu assolit amb escreix. Si l’objectiu era canviar-la o tancar-la (lema de la candidatura de Crous i Torres) assolit doblement. En tot cas guanyen autònoms, pimes, republicans, independentistes i tot tipus de gent de mal viure, enfront de grans corporacions, monopolis, unionistes i gent d’ordre amb les empreses fora de Catalunya (sí podien votar perquè el cens no s’ha renovat des del 2017).

Que la campanya seria estranya ho sabíem des de les darreres eleccions a la Cambra de Barcelona. Quan el Jaume López, el cap de campanya de Crous, gran estratega i millor persona va venir a parlar amb Mortensen per encarregar-nos la campanya em va dir: “Saps que pots votar? Més de 400.000 persones estan cridades a les urnes, són les eleccions més importants a Catalunya després de les de la Generalitat i les de Barcelona.” I no, no ho sabia. Com tampoc sabia que la junta sortint s’havia elegit només amb 780 vots a causa de la impugnació del vot per correu que va invalidar la major part dels 8.000 vots emesos per frau. Amb aquest 1,95% de participació i 0,18% de vot vàlid la junta sortint ha governat nou anys! Per acabar-ho d’adobar no s’havien convocat eleccions camerals quan tocaven per gentilesa de l’infame 155.

"Amb aquest 1,95% de participació i 0,18% de vot vàlid la junta sortint ha governat nou anys! Per acabar-ho d’adobar no s’havien convocat eleccions camerals quan tocaven per gentilesa de l’infame 155"

Per què ningú no m’ho havia explicat? Semblava que eren prou importants com perquè més gent s’hi interessés, però no era així. A tot això li hem d’afegir un sistema representatiu de vot a empresa (no a candidat) i per epígraf, que a hores d’ara, després d’haver passat la campanya, encara no entenc. Un sistema que sembla dissenyat per dissuadir la participació. De fet si heu votat electrònicament, primer heu hagut d’entrar al web d’Hisenda, demanar hora, anar a la cita, recollir un codi, tornar a entrar al web d’hisenda, baixar-vos un certificat, instal·lar-lo a l’ordinador, anar al web de la cambra, ignorar el missatge de web fraudulent, pujar-hi el vostre certificat, i endevinar finalment quin era el vostre candidat a partir de la raó social per la qual es presentava, que sovint no coincidia amb el nom de la seva empresa. Els 18.000 que han votat és poden considerar herois.

Les circumstàncies socio-polítiques del país han volgut que les eleccions a la Cambra se situessin en un terreny de lluita entre el continuisme i la renovació, entre el vot per correu i el vot electrònic, entre correus i internet, entre el capitalisme clientelista (m’agrada l’expressió americana crony capitalism) i l’economia independent, entre l’unionisme i l’independentisme, entre l’immobilisme i la participació; en cap d’aquests àmbits no hi ha organització ni candidatura que pugui fer ombra l’ANC. Si pensem en termes d’una lluita entre el segle XIX i el segle XXI el seu gran resultat ja no resulta tan sorprenent. Mr. Robot guanya a Els Soprano.

Descàrrec de responsabilitat: Mortensen.cat, l'empresa que dirigeixo i de la qual en sóc soci ha portat la campanya digital de la candidatura d'Enric Crous a la Cambra de Barcelona.