La dieta després dels canelons digitals

La tesi del Joan Capri era que “Mengem massa” i les festes de Nadal en són la demostració empírica. Aperitius variats (de fa uns anys que sempre hi ha ostres), escudella i carn d’olla o canelons, rostit o caldereta de peix, vi, xampany (hauríem d’anar desterrant la paraula cava), pinya per desengreixar, torrons, cafè, neules de xocolata i gintònic. I demà més.

Sé que mengem massa perquè ho he vist a les xarxes socials. Amb una manca d’impudícia molt poc mediterrània ens atrevim a mostrar al món un dels nostres espais més íntims: la taula parada amb la família al voltant. Infinitat de fotos, tuits, vídeos, stories i altres productes alts en sucre digital n’inunden aquestes dies les xarxes socials. S’hi veu tot tipus de menjar, de parament de la llar i de parents, tots sotmesos a la llei del m’agrada i del retuit. Vídeos amb escenes de felicitat (veritable o impostada) amb canalla sobreexcitada, cunyats barmans, sogres que fan d’extres i joves que fan el reportatge de ca seu per l’Hola. He vist de tot aquests dies. Si en Joan Capri hagues fet el seu monòleg “Mengem massa” avui, hi hauria afegit “…i tenim la barra d’ensenyar-ho!”.

De fa uns anys que al tradicional empatx gastronòmic i familiar li hem d’afegir el no menys tradicional empatx digital. Tot el que he enumerat fins ara empetiteix davant dels grans nombres dels missatges que heu enviat per Whatsapp. Mems, imatges amb textos de nivell de P3, vídeos de solidaritat, pares i mares noel amb poca roba, el vídeo de les onades que esborren el 2018 i mostren el 2019 que ha fet enfurismar un conegut presentador de qui no en diré el nom, fotos de les felicitacions que han fet els vostres fills, fotos dels vostres fills, fotos de fotos dels vostres fills… i així fins a l’infinit.

I després d’aitals excessos i amb l’any nou arriben els bons propòsits. Fer dieta, anar al gimnàs, sortir a córrer cada dia, amanida per sopar, dos litres d’aigua al dia, deixar la xocolata, dormir vuit hores, llegir més llibres, escoltar més música clàssica, anar més al teatre i guanyar el premi Nobel. Ho sé perquè també m’ho heu dit a les xarxes socials. El que no hi veig tant són els bons propòsits digitals. Més enllà del ja també tradicional “aquest any m’esborro de Facebook” (seria l’equivalent a anar al gimnàs cada dia; no ho faràs) no en veig gaires més, sobre tot dels més abastables.

Us en deixo uns quants: 1) no faré cinc fotos del mateix motiu, amb una i que estigui bé ja n’hi ha prou; 2) no penjaré totes les fotos que faci ni faré Instagram stories de tot el que vegi; 3) i si en faig un, no l’ompliré de texts i d’emoticones que tapin allò més interessant de la foto; 4) si hi poso text procuraré que tingui un nivell superior a P3; 5) cada cop que comparteixi alguna informació en comprovaré la font, en verificaré l’autoria i m’asseguraré que no sigui fake news; 6) silenciaré tots els grups de Whatsapp; 7) quan estigui parlant amb algú no atendré el mòbil; 8) als concerts miraré el concert enlloc de fer fotos i vídeos on no s’hi veu res i que no miraré mai; 9) posaré el mòbil en mode automàtic de no molestar de les 21 a les 8; i 10) portaré sempre rellotge per no haver de mirar l’hora al mòbil.

Si feu tot això de veritat que el 2019 serà un millor any per tothom. Si no us hi veieu amb cor, només que us poseu com a propòsit de l’any el punt número 5 ja hi haurem guanyat aquest any que entra. Salut.