Dra. Alexa, què em poso.

Un dels indicadors que arriben jornades de vagues, cues i retards en aeroports de “provincias y extranjero” infrafinançats és la participació del Dr. Antoni Trilla a El Món a RAC1. El cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona resol cada any els dubtes dels oients sobre les precaucions mèdiques que han de prendre a l’hora de viatjar pel món. Una pràctica habitual del programa és la d’obrir una bústia de Whatsapp per a rebre missatges de veu amb les preguntes dels viatgers. Va molt bé si coincideix que ets oient de RAC1 i el teu avió no surt l’endemà cap a un lloc on hi ha ebola.

Els ciutadans britànics ho tenen millor. L’NHS (el seu Catsalut) ha ofert als seus pacients la possibilitat de tenir un Dr. Trilla a casa 365 dies l’any. L’entitat ha arribat a un acord amb Amazon perquè la seva informació de salut estigui disponible als assistents de veu Alexa. Darrere aquesta iniciativa hi ha tres idees fortes que en principi semblen inqüestionables: 1) oferir informació de qualitat als pacients 2) descarregar l’NHS de pressió assistencial i 3) oferir un servei de teleconsulta remot veritablement universal.

"Segons el cap de Salut de Google, el seu cercador rep 70.000 cerques relacionades amb salut per minut o 1.000 milions al dia que representen el 7% del total de cerques"

La iniciativa té més sentit que mai si mirem com la gent utilitza el Dr. Google. Segons el cap de Salut de Google, David Feinberger (sí, Google té un cap de salut) el seu cercador rep 70.000 cerques relacionades amb salut per minut o 1.000 milions al dia que representen el 7% del total de cerques. Feinberger constata que els usuaris hi busquem símptomes, medicacions, tractaments i assegurances. Però tot i que Google prioritza resultats de fonts autoritzades i treballa amb personal mèdic per polir els resultats de les cerques, continua mostrant resultats amb remeis miraculosos, homeopatia, tractaments descontextualitzats i el letal “a mi m’ha anat bé”.

Google fa l’esforç de filtrar els resultats de les cerques relacionades amb salut. Si hi busquem 'ways to kill myself' els primers resultats són de telèfons d’ajuda del país on et trobes. En castellà també funciona però no en català; surten directament resultats que conviden al suïcidi (“10 formas de suicidarse - Hazlo tú mismo [sic]”). Si ho voleu comprovar feu-ho des d’una sessió anònima al navegador perquè Google no afegeixi l’atribut de suïcida a tot el que ja sap de vosaltres.

S’estima que l’any vinent la meitat de les cerques globals seran mitjançant els assistents de veu. Que els resultats de salut vinguin d’un servei autoritzat i públic és en principi una molt bona notícia. El que ens porta al punt 2.

"Google fa l’esforç de filtrar els resultats de les cerques relacionades amb salut. Si hi busquem 'ways to kill myself' els primers resultats són de telèfons d’ajuda del país on et trobes"

Podríem pensar que el fet de tenir un Dr. Trilla 24/7 a la tauleta de nit descarregarà el servei de salut britànic de pressió assistencial, si més no en un primer nivell d’atenció. La possibilitat de saber amb certesa si realment hem d’anar al CAP o no a partir d’unes quantes preguntes a l’assistent de veu podria fer estalviar al servei públic britànic fins a 50 milions de visites l’any, que són les que actualment es fan sense que estiguin justificades i que representen un cost de l’ordre dels milers de milions.

Però això no passarà; m’atreviria a dir que serà tot el contrari. L’omnipresència dels assistents i la facilitat d’interacció farà que molta més gent pregunti pels aspectes més insignificants de la seva salut, fet que generarà encara més dubtes o preocupacions que abans no teníem. Els cardiòlegs han vist un increment de les consultes arran de dispositius com el FitBit i els seus missatges de “ritme cardíac massa alt” o a causa d'alguna anomalia que l’Apple Watch ha detectat en fer-los un electrocardiograma (les versions dels EUA i GB del rellotge en fan). D’altra banda, els metges es troben cada cop més sovint amb pacients que els venen amb tot l’historial de resultats de Google al cap, obligant el metge a contra-argumentar l’opinió d’un anònim en un fòrum d’homeopatia.

Aquesta mateixa omnipresència i el fet que l’accés sigui per veu té el potencial d’abaixar la barrera d’entrada a la cerca d’informació de salut a col·lectius com la gent gran i els invidents. Però l’NHS ja ha dit que no subvencionarà l’adquisició d’aquests aparells, que tot i no tenir un cost excessiu (a partir de 59,99 euros) farà que el servei sigui utilitzat pels que ja en tenen un: els adoptants precoços i els tecnòlegs. Difícilment el servei arribarà als qui més servei faria i m’ensumo que quedarà lluny de ser un servei universal.

"Un cop ens hàgim acostumat a descartar malalties li demanarem que ens diagnostiqui què tenim, i quan tinguem el diagnòstic, que ens en recomani un tractament"

En termes generals, és un cas més de canvi de comportament de persones, grups i societats quan entren en contacte amb una tecnologia, que en aquest cas és més sensible per raons òbvies. La tecnologia ens resol les necessitats i quan les tenim resoltes ens en surten de noves: un cop ens hàgim acostumat a descartar malalties li demanarem que ens diagnostiqui què tenim, i quan tinguem el diagnòstic, que ens en recomani un tractament. De fet això ja passa: quan comprem un assistent de veu a casa al principi li demanem “quin temps fa?” i al cap d’un temps acabem demanant-li “què em poso?”.