Eduqueu els infants ben aviat en Instagram

Recordo que fa cinc d'anys un pare amic meu, conscient de la força de les xarxes socials, em deia que havia quedat amb el seu fill de 10 anys que podia tenir només una xarxa social i que li deixava escollir quina. El nen havia escollit Instagram i el pare n'estava content. "Millor Instagram que Facebook, és la xarxa més creativa i la que hi ha menys problemes" recordo que van ser les seves paraules.

Efectivament Instagram és la xarxa més creativa, menys polititzada, menys polaritzada i menys trolejada. En ser una xarxa social basada en la imatge el contingut supera sovint barreres idiomàtiques i ideològiques arribant més fàcilment a una audiència global. Un gelat davant del mar, una passejada en bici pel bosc o un plat de sushi són plaers universals. I si les fotos superen totes aquestes barreres, quan les retoquem amb els València, Mayfair, Amaro i la resta de filtres evocadors d'altres temps també superen barreres temporals i socials.

Que a Instagram tot és mentida ja ho sabíem, però és la nostra mentida. El problema és quan te l'acabes creient i ja no saps distingir el que és cert i el que no, un fenomen transversal a tots els mitjans socials (postveritat, fake news, alternative facts, digueu-ne com vulgueu). I el problema s'agreuja si qui viu en aital realitat filtrada està en el seu període formatiu i no té encara el criteri ni l'esperit crític prou desenvolupats per a filtrar el filtre.

"Que a Instagram tot és mentida ja ho sabíem, però és la nostra mentida; el problema és quan te l'acabes creient"

La Royal Society for Public Health (RSPH), una organització independent del Regne Unit que vetlla per la salut i l'educació, acaba de publicar un estudi anomenat #StatusofMind on ha avaluat l'impacte positiu i negatiu de l'ús de diferents xarxes socials en la salut i el benestar dels joves. Per fer l'estudi es van entrevistar 1.500 joves d'entre 14 i 24 anys de tot el Regne Unit. Sorprenentment els joves valoren Instagram com la més negativa, la que els provoca més ànsia, els fa sentir més sols i més insatisfets per la sensació que es perden alguna cosa (FOMO, Fear Of Missing Out). La llista d'ansietat segueix amb Snapchat, Facebook, Twitter i finalment YouTube com el més ben valorat.

Finalment l'estudi recull una sèrie de recomanacions fetes pels mateixos joves. En destaquen tres:

1. La introducció d'una advertència en forma de missatge emergent que t'adverteixi quan portes massa estona seguida utilitzant una xarxa social.
2. La creació de mecanismes per identificar els usuaris que segons els seus missatges podrien estar patint problemes d'addicció i proveir del suport corresponent des de l'aplicació mateixa.
3. Mecanismes per ressaltar les fotos de persones manipulades digitalment per evitar provocar frustració a la resta.

"Sorprenentment els joves valoren Instagram com la xarxa més negativa, la que els provoca més ànsia, els fa sentir més sols i més insatisfets"

El debat és molt interessant i tot i que els resultats són matisables ajuden a treure unes quantes capes de filtres a Instagram. Tampoc no és un debat nou, cada generació de joves hem tingut el nostre Instagram. El rock'n'roll ho va ser per la generació anterior a la meva, la tele per la meva i els videojocs per la següent. Haurem d'esperar a la propera generació per veure si els de l'RSPH tenien raó o si és que en el seu moment els va afectar massa el rock'n'roll.

PD: El pare amic meu em diu per Whatsapp que son fill va entrar a Instagram fa cinc anys, quan Instagram encara era una xarxa tranquil·la.