El cafè del matí, la ràdio a l’altaveu bluetooth de la cuina i el vell TL de Twitter piulant-me l’actualitat (#petitsplaers). Digueu-me tradicional però jo sóc encara dels que s’informen a les xarxes socials i tenen els grups de WhatsApp silenciats. Si ja ho sé, és una cosa d’abans però sóc de costums.
I que sóc d’abans no ho dic jo sinó que ho diu l’Oxford’s Reuters Institute for the Study of Journalism en el seu informe Digital News Report 2018, que d’això en saben. L’informe ha estudiat els hàbits de consum digital de 74.000 persones arreu del món per arribar a la conclusió que per primer cop en els darrers set anys (des que fan l’informe) el consum de notícies per via xarxes socials ha baixat. I per si això no fos prou gros, també constata un increment en l’accés a contingut de pagament, sobre tot entre els més joves!
Consulta aquí una versió interativa de l'informe 'Digital News Report 2018'
Anem a pams. Resulta que ja no ens refiem del que ens diuen les xarxes socials. Als EUA el consum de notícies a can Facebook ha passat del 48% del 2017 al 39% d’enguany (-9%), una tendència que es manifesta també en altres països com a GB (-2), França (-2), Dinamarca (-5), Països Baixos (-3) i Alemanya (-1). Espanya i Polònia pugen un 1%.
"Per primer cop en els darrers set anys el consum de notícies per via xarxes socials ha baixat. Resulta que ja no ens refiem del que ens diuen les xarxes socials"
Una altra conclusió de l’estudi és que la distribució de notícies ha passat de les xarxes socials obertes a entorns comunicatius menys polaritzats com són les aplicacions de missatgeria privada WhatsApp i Telegram, que tenen certes funcions de xarxa social. Aquesta tendència, per raons òbvies, és més manifesta en països on la llibertat d’expressió està amenaçada. El 54% dels usuaris de Malàisia, el 48% de Brasil, el 36% d’Espanya i el 30% de Turquia s’informen de l’actualitat per WhatsApp. De fet, Whatsapp amb un 14% dels usuaris passa per davant de Twitter (11) com a font de notícies, per darrera de Facebook (36).
"Whatsapp amb un 14% dels usuaris passa per davant de Twitter (11) com a font de notícies"
Part de la caiguda del consum de notícies via mitjans socials s’explica per la distorsió que les fake news fan del panorama informatiu. Un 54% dels usuaris manifesten preocupació pel fenomen. Al pòdium dels països més preocupats per les fake news hi ha el Brasil (85%), Espanya (69%) i els EUA (64%), societats on l’ús intensiu de les xarxes socials es combina amb situacions polítiques molt polaritzades. Un efecte colateral d’aquesta polarització és l’increment de les subscripcions a mitjans de pagament. L’efecte Trump de l’any passat (Trump Bump) que va fer incrementar les subscripcions a mitjans com el NYT, entre d’altres, es manté aquest 2018.
En paral·lel, als EUA, a Espanya i a Gran Bretanya han emergit projectes editorials basats en subscripcions, donacions o micropagaments lligats a opcions polítiques (d’esquerres en aquest casos) els pagaments als quals provenen gairebé en la seva totalitat dels més joves. Un 15% dels joves entre 18 i 25 anys paga per notícies a la xarxa, un 17% entre 25 i 34 anys, un 15% entre 35 i 44 anys i només un 11% entre els més grans de 55 anys.
Caldrà més temps per veure’n tendències generals i distingir entre correlacions i causalitats, però m’atreveixo a dir que ens trobem davant d’un procés inevitable que ja hem viscut abans. A la música li va passar amb el pas de Napster a iTunes, a l’audiovisual amb el pas d’eMule a Netflix i a les aplicacions amb el pas de BitTorrent a les App Stores. Fenòmens revolucionaris que també van iniciar joves d’esquerres fins que es van e-aburgesar; la invisible mà, digital en aquest cas. Seguiu atents a les notícies.