Instagram i l’algorisme de Truman

A la seva primera novel·la Mi nombre es Greta Godoy, la directora creativa Berta Bernad explica tot el que s’amaga darrere del compte d’Instagram d’una influenciadora (influencer en català social). El llibre narra la vida de la Greta, des que esdevé una influencer accidental a Instagram fins que decideix tancar el seu compte per trobar-se a si mateixa. Dubto que la novel·la passi a la història però si algú pot explicar la vida d’una instagrammer és Berta Bernad.

"El llibre 'Mi nombre es Greta Godoy' narra la vida de la Greta, des que esdevé una influencer accidental a Instagram fins que decideix tancar el seu compte per trobar-se a si mateixa"

La Berta tenia el 2010 un blog de cert èxit on descobria marques i tendències de moda als seus seguidors. Però la seva vida va canviar quan va obrir el seu compte d’Instagram. Va arribar a tenir més de 98.000 seguidors (lluny dels 2 milions del seu alter ego de la novel·la) i va ser qualificada per The Sartorialist com a Global Taste-Maker. Fins que fa dos anys va decidir tancar-lo. Avui no té cap xarxa social, ni Whatsapp, es comunica per SMS.

El cas de la Berta no és únic. De fa un parell d’anys són molts els influenciadors que han deixat les xarxes socials, Instagram especialment, per la pressió que els suposa el dia a dia. Un dels primers casos, i un dels més sonats, va ser el de l’australiana Essenia O’Neill que fa tres anys va deixar la plataforma amb més de 612.000 seguidors i amb una tarifa superior als 1.500 euros per fotografia. Ambdós exinfluenciadores coincideixen que va arribar un punt en què confonien la vida real amb la imatge que projectaven a Instagram; 24 hores al dia amb ànsia pendents dels m’agrada. La Berta Bernad qualificava la seva vida de Show de Truman perpetu. No són els únics casos.

L'any 2010, l’any en què va néixer Instagram, poca gent coneixia què era un algorisme. Ara tampoc no massa però tothom n’ha sentit a parlar. En aquell moment, Instagram, Twitter i Facebook s’assemblaven més al blog que tenia la Berta que a una xarxa social (a Twitter fins i tot se l’anomenava una xarxa de microblogging). Tot el que es publicava arribava als seguidors; la relació d’un creador de continguts i un seguidor seu era una relació d’amor d’u a u. Fins que va entrar l’algorisme a les nostres vides i tot va canviar. La relació amb un amic, parent o conegut va passar a ser un trio; al final (i al principi) és l’algorisme qui decideix què veiem a les xarxes d’acord amb els seus criteris que, en general, no coincideixen amb els nostres.

Triguem més o menys temps en adonar-nos que les nostres relacions digitals no són com ens pensem que són. Algunes celebritats opten per tancar els seus comptes cansats de competir amb algorismes opacs que els obliguen a viure 24 hores pendents dels m’agrada dels que depèn el seu modus vivendi. D’altres opten per crear-se la seva pròpia xarxa social.

"La relació amb un amic, parent o conegut va passar a ser un trio; al final (i al principi) és l’algorisme qui decideix què veiem a les xarxes d’acord amb els seus criteris que, en general, no coincideixen amb els nostres"

EscapeX és un servei que permet les celebritats de crear una xarxa social pròpia exclusiva per als fans que paguen una subscripció mensual que va dels 6 als 10 dòlars. Més de 350 celebritats de fama mundial amb una audiència combinada de milers de milions tenen ja la seva pròpia xarxa. Jeremy Remmer (el Falcó dels Venjadors), Alexander Ludwig (de la sèrie Vikings) o Bob Marley (els seus hereus que hi han vist virolla) són presents a EscapeX. Alguns arriben a guanyar fins a 35.000 dòlars mensuals. EscapeX es va fundar el 2015 i ha rebut fins a 18 milions de dòlars en finançament.

Els avantatges de tenir la teva pròpia xarxa social són immensos: 1) monetitzes des del primer dia, 2) no depens de patrocinadors (no t’has de vendre a marques), 3) el contingut és teu, 4) les dades massives de la teva audiència són teves i 5) tots els fans veuen tot el que publiques. Això pel que fa a les celebritats. Pel que fa als fans continuen sotmesos a la tirania de l’algorisme, sense ser propietaris de les seves dades; continuen essent ells el producte. Quan se n’adonen, sempre poden deixar de pagar, crear un alter ego i escriure un llibre explicant com de fals és tot plegat. Com a Instagram, però en llibre.