L’iPhone 11, el millor mòbil del món. Com sempre

Ens ho traiem de sobre ràpid: Apple va presentar dimarts el seu millor iPhone que és també el millor mòbil del mercat. Val la pena comprar-lo? Només en els supòsits que el vostre mòbil caigui a trossos o que us guanyeu la vida fent fotografies i, naturalment, que tingueu els 800 euros que val. La resta, estireu la vida del mòbil tan com pugueu. Apa, ja està, ara ja podem anar per feina.

El millor mòbil

No entraré a fer una llista de les especificacions tècniques ni una comparativa amb la resta de mòbils del seu segment. N’hi ha que en saben i ho fan molt millor. Només mencionar que els nous iPhones porten el nou xip A13 Bionic que no sé massa ben bé que fa però que des d’un punt de vista operatiu és significant: quan Apple ha necessitat fabricar-se ell mateix el xip no ha tingut cap problema ni tecnològic ni financer per fer-ho. Amb la fabricació dels seus propis xips, Apple controla l’experiència de l’usuari des que entra a la botiga fins a com li processa la informació a baix nivell.

"Quan Apple ha necessitat fabricar-se ell mateix el xip no ha tingut cap problema ni tecnològic ni financer per fer-ho"

Aquest era un tema que havia obsessionat sempre Steve Jobs i un dels avantatges competitius dels Macs respecte als PC amb Windows. El sistema operatiu del Macintosh està dissenyat, arquitecturat i optimitzat per a un sol tipus de maquinari; és com un guant. En canvi els enginyers de Windows han de batallar per donar suport a una munió de maquinari de múltiples fabricants i qualitats variables amb resultats prou coneguts.

La millor càmera fotogràfica

L’iPhone 11 també té la millor càmera fotogràfica, no la d’un mòbil, sinó la millor càmera fotogràfica en absolut. Aquesta hipèrbole té el seu fonament en la màxima que tot fotògrafs sap: la millor càmera no és la més cara, ni la que té més prestacions, sinó aquella amb la que fas la foto. I el mòbil el portem sempre a sobre. Segons les dades de les fotos pujades a Flickr, l’iPhone és la càmera més utilitzada al món, seguida per les Canon i Nikon reflex i pels mòbils Samsung.

En aquesta nova iteració, Apple ha afegit un nou objectiu als dos que ja tenia el model anterior. El mòbil té un total de tres objectius a la càmera frontal que li permeten fer telefotografia, fotografia amb gran angular i ultra gran angular, i vídeo a 4K i 60 fps. Això permet tenir les quatre càmeres visibles a la pantalla (afegint-hi la frontal) i fer un vídeo tallant de l’una a l’altra. La demo d’enregistrament d’una conversa de dos actors amb la tècnica de pla contra pla i canvi de càmera sense parar el vídeo em va semblar espectacular.

Menys és més

Apple s’ha distingit sempre per treure funcionalitats i cobrar-nos-ho molt car. Primer va decidir treure les disqueteres dels Mac adduint que si treballàvem en xarxa (local) no calien. Després va treure els lectors de CD i DVD preveient que estaríem sempre connectats i que tot el lleure audiovisual passaria per internet. El primer model d’iPhone es va carregar el teclat davant la riota de la indústria. Especialment polèmica ha estat la darrera decisió de prescindir del connectors USB i HDMI en el portàtils, fet que ha obligat els seus propietaris a gastar-se una pasta en connectors i adaptadors. Tots els canvis provoquen resistència encara que sigui a millor.

La darrera d’aquestes iteracions és més subtil, invisible però molt més important que les que acabo d’esmentar: les dades personals. La política (almenys pública) d’Apple és fer més amb menys. Enlloc de recollir el màxim de dades conductuals per millorar el servei (i els seus beneficis) el compromís públic de l’empresa és servir millor amb menys dades. Potser és només una declaració de bones intencions o un cop de puny marquetinià al seu rival Google que basa el seu model de negoci en la recollida de dades conductuals (motor de cerca, Google Suite, Google Maps, YouTube, Android i més). Aquí la pregunta és quan de temps la venda de maquinari li permetrà aquesta independència de l’explotació de les dades dels seus usuaris.

La desaparició del mòbil

Amb les dades del tercer trimestre d’aquest any es veu com la facturació de l’iPhone, que representava el 50% dels ingressos d’Apple ha baixat d’aquest llindar: dels 29.470 milions de dòlars ha passat als 25.990. Això és degut a factors com el de l’increment de la qualitat dels terminals xinesos, la saturació del mercat, la manca de salts qualitatius i la conscienciació dels consumidors que allarguen tan com poden la vida del seu mòbil (abans se’l canviaven inútilment només per tenir el darrer model). Això fa que per mantenir beneficis, els fabricants hagin d’apujar els preus dels seus terminals estrella amb qualsevol excusa de millora tecnològica, fet que encara en desincentiva més la compra.

"El proper “menys és més” que li toca fet a Apple i en general a la indústria, és que desaparegui el mòbil"

El proper “menys és més” que li toca fet a Apple i en general a la indústria, és que desaparegui el mòbil. La tendència a Apple és que creix el volum de facturació de serveis, casa i vestibles i baixa el del ferro. Alguns casos d’ús dels Airpods i l’Apple Watch (té el 50% del mercat de rellotges intel·ligents) apunten cap a un món sense ordinadors amb la veu, el nostre cos i les nostres dades biomètriques com a interfície.

Wikiloc ens mostra el camí

Voldria destacar la menció que des de l’escenari de l’auditori Steve Jobs de Cupertino es va fer de Wikiloc en presentar el nou Apple Watch 5. Van presentar Wikiloc com “l’aplicació que a tots ens agrada tant”, mentre la pantalla del rellotge mostrava una ruta.

Wikiloc és la segona empresa catalana que participa en una Keynote d’Apple. L’any 2008 Steve Jobs per mostrar al món la potència del nou iPhone 3G en el terreny dels videojocs, va convidar Xavier Carrillo, CEO de Digital Legends que va presentar el gameplay d’una partida del seu videjoc Kroll.

Completar la presència catalana a les Keynote d’Apple la creativitat d’alguns dels vídeos més espectaculars que hi hem vist, dirigits pel director creatiu català amb base a Los Angeles, Arnau Bosch.

One More Thing

La frase la va popularitzar Steve Jobs per deixar caure la bomba de la presentació al final, com aquell qui no vol la cosa. I potser ha passat inadvertida aquest cop i potser és bo que així sigui, però el fet és que un cop més, la presència de dones en una Keynote d’Apple ha estat notòria.

De fet, des de la conferència de desenvolupadors del 2015 que hi ha regularment dones presentant novetats d’Apple. I no són quota, són directives d’alt nivell de diverses empreses i no son cinc dones sinó que tenen nom, cognom i càrrecs de responsabilitat: Ann Thai, directora de màrqueting de l’Apple Store, va presentar l’Apple Arcade; Kesley Hansen, productora d’Annapurna Interactive, el videojoc “Sayonara Wild Hearts”; la Dra. Sumbul Desai, va presentar les funcions de salut de l’Apple Watch; Kaiann Drance, directora de màrqueting de l’iPhone 11, va portar el gruix de la presentació del nou iPhone; i Deirdre O'Brien, vicepresidenta d’Apple Retail va presentar les noves botigues físiques de la marca.