Els llibres que no em compraré per Sant Jordi

Programming the Universe. Seth Lloyd (2006)

Seth Lloyd és professor d’enginyeria mecànica i física de l'MIT i un pioner de la computació quàntica. Al seu llibre Programming the Universe explora la relació entre informació i matèria. La tesi és que l’univers és un gran ordinador quàntic i el resultat de la seva computació és la realitat que habitem. Lloyd és capaç d’explicar les lleis fonamentals de la física d’una manera amena i entenedora.

Particularment interessant és l’explicació de la història en termes de revolucions en el processament d’informació o, el que és el mateix, en termes d’augment de l’entropia (la complexitat d’un sistema físic). Observeu que els grans salts de la història sempre han comportat un augment de la informació: el Big Bang, la creació dels àtoms, la creació de la vida, la reproducció sexual, el desenvolupament del cervell humà, la parla, l’esciptura, el càlcul, el llibre i l’ordinador.

Totes les interaccions entre partícules de l’univers transmeten no només energia, sinó que també transmeten informació; en altres paraules, les partícules no només col·lisionen sinó que computen. Sabent això, penseu en els bits d’informació que hi ha en una poma.

La resposta, al primer capítol del llibre.

Thinking, Fast and Slow. Daniel Kahneman (2011)

"Ghandi tenia més o menys de 144 anys quan va morir?”. La pregunta ja veiem de seguida que no té sentit però, “quina edat tenia Ghandi quan va morir?”.

A Thinking, Fast and Slow (traduït al castellà com a Pensar rápido, pensar despacio), el psicòleg i premi Nobel d’economia Daniel Kahneman ens fa entendre el funcionament del nostre cervell a través de les nostres decisions. Ens descobreix que, a l’hora de prendre decisions, el nostre cervell utilitza dos sistemes que anomena Sistema 1 i 2. El Sistema 1 és ràpid, intuïtiu i emocional; el Sistema 2 és lent, lògic i reflexiu. El llibre està ple de textos extrets dels seus estudis que ens activen un sistema o l’altre. Kahneman demostra que no podem confiar sempre en les nostres intuïcions; que els biaixos, l’entorn i la complexitat del món condicionen les nostres decisions.

Per cert, Ghandi tenia 79 anys quan va morir, l’edat de 144 anys de la pregunta ha fet que el vostre Sistema 1 hagi condicionat la vostra resposta fent-vos pensar en una edat avançada tot i saber del cert que 144 no té cap sentit.

Si voleu tornar a veure el vostre Sistema 1 saltar al moment i el 2 treure fum, penseu en el següent problema: una gorra i un bat de beisbol valen 1,10 euros, si el bat val 1 euro més que la gorra, quant val la gorra? La resposta, la trobeu al llibre.

Mites. Stephen Fry (2017)

Si mireu el cel, hi trobareu les constel·lacions, els estels, els planetes, els satèl·lits; hi ha tot l’Olimp, amb els seus déus, semidéus i éssers fantàstics. Mireu les arts i hi trobareu les muses, mireu la física i hi trobareu el caos i el cosmos, mireu la biologia i hi trobareu mil-i-una referències a nimfes, oceànides, càrites, moires i gorgones.

Reconec que una mica de mitologia grega fa gràcia; una mica més i és com Guerra i Pau, que no pots llegir sense un arbre genealògic a la vista. La gràcia de Mites, però, és el seu autor, Stephen Fry, un personatge amb una intel·ligència privilegiada. Els boomers el recordareu pel seu paper com a Melchett a l’Escurçó Negre (especialment brillant la darrera temporada, la de la 1a guerra mundial).

Fry és comediant, actor, escriptor i dramaturg. Ha escrit guions per a televisió, ràdio i cinema. A Mites, Fry no es limita a fer un relat colorista i vibrant de la Grècia clàssica —que també— sinó que en busca les influències en la nostra cultura; de la quotidianitat dels nostres costums a disciplinies científiques com la termodinàmica (entropia és una paraula grega). Tot això, amb el seu característic humor intel·ligent. Entra a l’examen.

Per què llegir els clàssics. Italo Calvino (2016)

Publicat el 2016, Per què llegir els clàssics és “un recull d’assajos dispersos i mancats d’homogeneïtat” que per publicar-los “cal esperar la pròpia mort o, en tot cas, la vellesa avançada”. Així defineix l’autor el recull d’articles apareguts en diverses publicacions que versen sobre els clàssics, que segons diu “són aquells llibres dels quals sovint se sent a dir: ‘Estic rellegint…’ i mai, ‘Estic llegint…’”.

Articles com els de Calvino, costen de trobar als diaris i publicacions d’avui. Són articles amb els quals cal posar-s’hi bé per assaborir-los i que amaguen reflexions molt actuals, encara que alguns hagin estat escrits als anys 70.

A l’hora de qualificar el que és un clàssic, Calvino no fa distincions d’antiguitat, autoritat o estil, fet pel qual un llibre escrit el 2016 podria ben bé ser-ho al 2021. Com diu ell mateix: “Cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura” i “cada primera lectura d’un clàssic és una relectura”. Us en recomano la relectura.

Pranksters vs Autocrats: Why Dilemma Actions Advance Nonviolent Activism. Srdja Popovic, Sophia McClennen (2020)

Srdja Popovic és el director del Center for Applied Nonviolent Action and Strategies (CANVAS) i autor de varis llibres sobre moviments no-violents. Sophia McClennen és professora d’Afers Internacionals i Literatura Comparada a la Penn State University i directora del Centre d’Estudis Globals. La tesi del seu assaig és que qualsevol moviment de resistència té més possibilitats de reeixir si els seus líders escullen l’acció no-violenta.

Centren la seva recerca en les accions de protesta de broma que posen l’autoritat en el dilema de deixar fer o actuar i ser part de la broma. Un exemple és el de la protesta no-violenta del 2013 al metro d’Ankara per una multa a una parella que s’hi va fer un petó. L’acció va consistir en centenars de viatgers fent-se petons al metro. Què fa un policia en un vagó ple de gent fent-se petons quan tothom té un mòbil a la mà? El 2019, un youtuber de Kazakhstan va denunciar la manca de llibertat d’expressió protestant amb un paper en blanc. El van arrestar. La protesta era el vídeo.