Un món instagramable

Instagram ha fet deu anys, 1.082 milions d’usuaris, 50.000 milions de fotos, 500.000 influenciadors, 25 milions de botigues i 14.000 milions de dòlars de benefici (2019). En aquests deu anys Instagram ha canviat molt, tant com els seus usuaris i com el món que compulsivament retratem amb el mòbil.

Kevin Systrom i Mike Krieger van crear Instagram el 2010 (es deia Bourbn) com una aplicació de check-in molt similar a Foursquare, tant que van decidir potenciar una funció que els seus usuaris feien servir molt: compartir fotos. Van rebatejar el projecte com a Instagram, una contracció dels conceptes “Instant photography” i “Telegram”. Més que un bon nom era una declaració d’intencions.

La poca qualitat de les càmeres dels mòbils i la poca velocitat de les connexions de fa deu anys eren els colls d’ampolla a l’hora de fer una xarxa social basada en la fotografia instantània mòbil. La solució? Aplicar filtres evocadors a les imatges i pujar-ne una versió reduïda i comprimida al servidor. El filtre emmascara la poca qualitat de la foto original i la compressió n’accelera la pujada. Filtres amb noms tan suggerents com “1977”, “Juno”, “Hefe” i “Valencia” es van convertir en el nostre procés de revelatge digital. Instagram era una colla d’algorismes de degradar imatges amb gràcia. I d’aquí el seu èxit.

Fóra bo recordar que els primers dos anys l’aplicació només era disponible per a iOS i no va ser fins a l’abril del 2012 que en va sortir una versió per Android amb gran indignació de la comunitat Apple, que considerava que qui no tingués un iPhone no podia ser ni prou creatiu ni tenir el nivell d'hipsteria necessari per a ser membre de tan selecte club. L’enèsim gran debat del primer món. El debat el va tancar Facebook al cap de pocs dies amb un cop de talonari.

"La sortida de la versió Android va indignar la comunitat Apple, que considerava que qui no tingués un iPhone no podia ser ni prou creatiu ni tenir el nivell d'hipsteria necessari"

Facebook va pagar entre cash i accions 1.000 milions de dòlars pel 100% d’Instagram, la xocolata del lloro si ho comparem amb els 19.000 que pagaria per Whatsapp dos anys després en una de les adquisicions més sonades del sector tecnològic. A partir d’aquí les regles del joc canviarien per sempre. Zuckerberg tenia finalment la xarxa social mòbil que Facebook no era; lnstagram es va empeltar de la manera de fer de Facebook afusellant sense pietat funcionalitats d’altres xarxes socials i plataformes: missatgeria entre usuaris com Whatsapp, emissions de vídeo en directe com YouTube o bé els Stories, vídeos efímers com a Snapchat. La darrera ha estat la incorporació de Reels, vídeos curts com els de Tiktok.

Inicialment Systrom i Krieger van continuar a l’empresa amb l’acord que Facebook i Instagram continuarien per vies separades i que no compartirien dades entre plataformes. El 2018 ambdós van deixar l’empresa després de múltiples discrepàncies amb Zuckerberg i en desacord amb com Instagram s’integrava amb l’ecosistema de Facebook. A partir de llavors la integració amb Facebook ha estat encara més desacomplexada.

Algun analista deia que potser Instagram no ens havia ensenyat fotografia però que ens havia ensenyat a mirar el món. Fa gràcia; potser tenia raó fa deu anys, però el cert és que avui sona molt naïf. Instagram ens ha ensenyat a mirar… a Instagram, ens ha ensenyat a mirar els altres i el món que miren els altres a través del seu mòbil. Instagram no només ens ha canviat a nosaltres sinó que ha canviat l’espai i el temps que ens envolta.

Ja no ens arreglem per qui ens pugui veure ballant a la boîte sinó que ho fem pels seguidors que ens veuran a lnstagram; els bars es decoren perquè siguin més instagramables amb el resultat de què a Barcelona et pots fer una foto al SoHo de Nova York; les cartes dels restaurants porten l’etiqueta per quan pugem el plat a Instagram; museus i galeries cedeixen a la dictadura del M’agrada a l’hora d’exposar el seu catàleg; i qualsevol campanya de turisme destaca els punts d’interès més instagramables.

Fa deu anys Instagram era una extensió de la realitat, deu anys després hem professionalitzat l’amateurisme i entre tots hem fet que la realitat sigui una extensió d’Instagram. Felicitats als premiats, que ha quedat molt repartit.