Setmana Santa per a entrepreneurs

Exempció de responsabilitat: no segueixo cap fe, creença o dogma. En aquest negociat soc de l’escola de Russell-Sagan. Deia el primer: “Una cosa, o bé és certa o no ho és. Si és certa hi hauries de creure i si no ho és, no. Si no pots saber si és certa o no, hauries de suspendre el teu judici. Em sembla intel·lectualment poc honest creure en una cosa perquè ho creus útil i no perquè ho creus cert”. Ho completo amb Sagan: “Les afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries”.

Una de les tradicions de SetmanaSanta és el debat entre els que saben de què va —què se celebra i què significa per bona part de la humanitat— i els que no en tenen ni idea. Aquest darrer grup al seu torn es divideix entre els que atribueixen llur ignorància al fet que no van ser educats en la fe cristiana i els que a banda de no saber-ne ni gota, se'n vanten. El raonament és alguna cosa com: "aquest coneixement no és útil avui, i donat que tinc temps i recursos limitats prefereixo dedicar-los a coses que em serveixin".

Aquest argument em recorda molt a SherlockHolmes tal com el descrivia el Dr. Watson a Estudi en escarlata, quan el va conèixer: "La seva ignorància era tan notable com el seu coneixement. De la literatura, la filosofia i la política contemporànies semblava no saber-ne gairebé res".

A favor de l'argument utilitarista del coneixement hi juga la societat de la informació —desinformació, sobreinformació, deformació, metainformació, digueu-n'hi com vulgueu— en què vivim immersos

Watson es meravellava que Holmes no conegués, entre d'altres, que la Terra gira al voltant del Sol i que ignorés la composició del sistema solar. Holmes ho raonava així: "Crec que el cervell d'un home és originalment com una petita golfa buida que has de proveir amb els mobles que tries. Un ximple agafa tota la fusta de tota mena que troba, de manera que els coneixements que li poden ser útils són coberts o, en el millor dels casos, es barregen amb moltes altres coses, de manera que li costa tenir-los a mà. Ara, el treballador hàbil és molt curós pel que fa al que porta a les golfes del seu cervell". Holmes, que podia distingir entre les cendres de 140 varietats de tabac de pipa, cigar i cigarreta, només s'interessava per allò que li podia reportar beneficis com a detectiu. A tal efecte, que la Terra giri al voltant del Sol o a l'inrevés és del tot irrellevant.

Avui, a favor d'aquest argument utilitarista del coneixement hi juga la societat de la informació —desinformació, sobreinformació, deformació, metainformació, digueu-n'hi com vulgueu— en què vivim immersos.

Fa dos mil anys era un colom que portava la bona nova al món; això sí, a uns quants elegits que administraven quan, com i amb qui la compartien. Algú que hi entengui ens hauria d'explicar molt bé per què el Déu cristià va elegir Israel per crear-hi el SiliconValley de l'època i perquè els primers nodes a connectar-s'hi van ser a Corint, Èfessos i Tessalònica. Avui l'ocell que porta la bona nova ja no és el de l'Esperit Sant sinó que és el de Twitter, ho fa de manera anàrquica, descentralitzada i en totes direccions, i el Silicon Valley actual ja no és a la Mediterrània sinó que és a Silicon Valley. Les coses han canviat una mica.

El que no ha canviat gens són les ganes de "fer del món un lloc millor"; el mantra de qualsevol emprenedor, dels de pela amb cinquanta fins a JeffBezos i SteveJobs (una paròdia descarnada d'aquesta visió la podeu trobar al final de la 1a temporada de SiliconValley —HBO— on tots els emprenedors que presenten llurs projectes al TechCrunch Disrupt comencen explicant per què volen "fer del món un lloc millor").

Avui l'ocell que porta la bona nova ja no és el de l'Esperit Sant sinó que és el de Twitter, ho fa de manera anàrquica, descentralitzada i en totes direccions

Vist així, el Déu cristià, en posar ordre al món, va ser el primer gran emprenedor. No rigueu, hi ha multitud de literatura cristo-entrepreneur (he descobert aquest món no fa massa i és una mina) que afirmen que Déu va fer com els emprenedors: "va crear alguna cosa del no-res", "va establir l'ordre a partir del caos" i ho va fer amb voluntat de "crear benestar per la humanitat". Digueu-me si això no és la definició canònica d'emprenedor. Si voleu aprofundir en el tema sempre podeu recórrer al llibre Jesus, Entrepreneur: Using Ancient Wisdom to Launch and Live Your Dreams de na Laurie Beth Jones, autora del supervendes Jesus, CEO: Using Ancient Wisdom for Visionary Leadership.

Però el fet és que no li falta raó a la senyora Jones. Una de les grans històries d'emprenedoria és la de Jesús de Natzareth. Al marge dels registres dels llibres que els seus followers n'anomenen sagrats —per tant, parcials per definició— de la seva figura no en sabem massa coses del cert; el registre historiogràfic que hi ha és el de la seva vida pública, l'any i mig darrer de la seva vida. Tot i això, hi ha proves suficients que va ser un gran emprenedor.

Com molts dels emprenedors actuals de Silicon Valley va gaudir d'un coixí familiar que li va permetre dedicar-se a filosofar i a pensar sobre com "fer del món un lloc millor". Steve Jobs es va permetre no assistir a classe perquè no li calia treballar, la majoria de graduats de Stanford ho són perquè els seus pares —advocats, enginyers o metges de Silicon Valley— els han pogut pagar els estudis i els han deixat un garatge des d'on canviar el món.

Jesús, com fan els seus deixebles digitals actuals, tampoc no va seguir el negoci familiar tot i que hi va treballar fins que no va tenir un prototip per la seva startup

Doncs bé, a la Palestina de l'any u tenir un pare fuster —fuster era molt més del que és avui, feien moltes altres feines— era tenir un coixí econòmic i un garatge en forma de taller de fusteria on començar a canviar el món. Jesús, com fan els seus deixebles digitals actuals, tampoc no va seguir el negoci familiar tot i que hi va treballar fins que no va tenir un prototip per la seva startup. Llavors va ser quan amb la seva capacitat de convicció —els elevator pitch es deien en aquell temps sermons de la muntanya— va ser capaç d'entusiasmar a family, friends and fools perquè deixessin bones feines —alguns, com SantMateu, eren funcionaris— i el seguissin en el seu nou projecte, un projecte que va resultar ser molt disruptiu.

La disrupció que predicava comportava un canvi radical de paradigma: descentralització del poder, xarxes d'igual a igual, abolició de la segmentació i hackeig al sistema. Això va inquietar reguladors i grans tecnològiques que van fer lobby per mantenir l'statu quo. Judes va decidir vendre's les accions per 30 monedes d'argent, que donats el moment i projecció de l'empresa emergent de Jesús era una gran valoració, però que amb els segles s'ha demostrat un dels errors empresarials més grans de la història (només comparable al de Ron Wayne, el fundador d'Apple que se'n va vendre les accions l'any 1976 per 800 dòlars).

El final és sabut. Les grans, els reguladors i la competència van portar Jesús pel camí del Calvari. Als fòrums públics era crucificat i no van parar fins a esclafar l'empresa emergent que havia creat; l'empresa era la seva vida i l'hi va deixar. Però la gràcia de les xarxes d'igual a igual és que no hi ha un node central, que quan en cau un, un altre passa a fer la seva funció. En el moment que Jesús, el seu creador, va ser crucificat, el seu missatge ja havia estat distribuït a tots els nodes, que es van demostrar molt resilients. El seu missatge es va replicar amb una velocitat sense precedents, primer a tots els nodes de la Mediterrània, després als de tot l'Imperi Romà fins que li va arribar la valoració com a unicorn l'any 312 amb la conversió de Constantí.

Jo si fos emprenedor em miraria bé tot això de la Setmana Santa.