Sortim i tornem a entrar

Coronavirus ha estat elegit el neologisme de l’any en català. Així ho han decidit l’Observatori de Neologia de la UPF i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Tots els neologismes candidats d’aquest any tenen relació amb la pandèmia. Completen la llista dels deu primers: videotrucada, conspiranoic, mascareta, teletreballar, infodèmia, grup bombolla, desconfinament, traçabilitat i desescalada. No crec que sorprengui ningú. Tampoc no crec que sigui cap sorpresa que quatre dels termes estiguin relacionats amb mitjans o amb tecnologia (recordeu que des d’un punt de vista funcional aquestes paraules son sinònimes), i que les unes siguin conseqüència de les altres.

El confinament ens ha portat a passar més temps del que seria desitjable —tant des d’un punt de vista personal com social— tancats a casa. Això comporta un excés de temps de pantalla que o bé hem destinat a teletreballar o a teledropejar. En definitiva ambdues activitats ens tanquen encara més que no estàvem en el nostre grup bombolla digital; el confinament ha augmentat exponencialment els efectes dels filtres de contingut, les cambres de ressonància i les sitges informacionals. Les conseqüències són la polarització, la desinformació, la sobreinformació en el que entre tots hem anomenat infodèmia.

És en aquest panorama infodèmic on prosperen xarlatans, remeieres, bruixots, xamans, antivacunes, terraplanistes, haters de Bill Gates, anti 5G, fanàtics de Trump, seguidors de QAnon, traders ultramans i cantants tronats; una mega-bombolla conspiranoica que es retroalimenta i que sembla no tenir aturador. Com més gran és el mar del coneixement més quilòmetres té la riba de la ignorància. Podríem començar amb el Miguel Bosé i els microxips que el Bill Gates ens vol implantar al cervell i no acabar mai, passant per la conspiració QAnon de polítics pederastes i actors de Hollywood que Trump ha d’empresonar abans no acabi el mandat (també havia de guanyar les eleccions segons QAnon). La barreja de temps, estultícia i connexió de banda ampla, mata.

"La feina en pandèmia s’ha tornat en telefeina enmig de la infodèmia. No és estrany que el segon terme més votat hagi estat “videotrucada”

I la feina en pandèmia s’ha tornat en telefeina enmig de la infodèmia. No és estrany que el segon terme més votat hagi estat “videotrucada”. Jo hi hauria afegit “mutejat”. De fet, es un terme que arrossegarem aquestes festes (mig, semi, no-confinades?) i per sempre ja.

I l’intercanvi de salutacions més repetit continuarà essent:

• Se’m sent?
• Estàs mutejat.
• Ara et sentim.
• Se’m veu?
• Et sentim però no et veiem.
• Surto i torno a entrar.

Però malgrat tot, la veritable paraula de l’any, la que podeu llegir entre línies entre els deu neologismes finalistes, és salut. Massa converses comencen per “Tots bé a casa?” i acaben amb “Salut”. Un accident que ha portat a l’UCI la filla d’un amic, un altre amic que abans d’ahir moria de càncer, un entrenador de futbol amateur que moria per coronavirus, massa amics que l’han agafat i que no m’ha tocat la loteria m’han fet adonar que el “Salut” amb el que acabo els meus correus de telefeina és molt més que un formalisme. Salut.