La setmana passada vaig escriure sobre la importància d’educar les torradores ben aviat en les lletres arran de la participació de l’Àlex Hinojo al reportatge Llenguaferits del 30 minuts de la teva. La seva tesi és que en un entorn on tots els processos estan mediats per ordinadors i on les interfícies de veu són cada cop més presents, que el català no hi sigui és un desavantatge per als parlants d’aquesta llengua. Ho resumia dient que volia parlar amb la seva torradora en català. Ens podem dirigir a qualsevol electrodomèstic, ordinador, mòbil o cotxe en totes les grans llengües globals (les que serveixen per comunicar-se) i en canvi en llengües com el català, el basc i el gallec (les que serveixen per molestar), no.
Una de les lleis de la digitalització és el cost marginal zero. La digitalització d’un bé o servei té un cost determinat que es converteix en zero per a les següents còpies, que són indistingibles de l’original. Per a un creador de continguts de YouTube (l’artista anteriorment conegut com a YouTuber) el cost del vídeo és el crear-lo i pujar-lo, independentment de si només el veu sa mare o el veuen els 8.190.161 milions de persones que han vist Fuckin’ Money Man de la Rosalia a l’hora de publicar aquest article.
"Que el català sigui una llengua de prestigi digital comença a la intimitat del nostre mòbil"
Un cop digitalitzat un bé o servei entren en acció les lleis de l’economia digital i una d’aquestes és la globalització. Aquest article, una cançó d’Spotify o un vídeo de YouTube són globals des del moment de la seva creació, i ho són a cost zero. De fet el que costa diners és que no ho siguin. No sé quant deu costar mantenir els catàlegs regionals de Netlflix, HBO o Amazon, però barat no deu ser. L’estat natural de la informació digital és fluir, tot el que no sigui això costa diners. Observeu la simetria amb els béns físics: tenen com a estat natural el repòs i el que costa diners és fer-los fluir.
L’altra llei de l’economia que entra en acció un cop digitalitzat un bé o servei és la concentració, que porta en última instància a l’economia de les superestrelles. L’article en què l’economista Sherwin Rosen en parla per primer cop (American Economic Review, 1981) comença amb: “El fenomen de les superestrelles, on un nombre relativament petit de persones guanyen grans quantitats de diners i dominen les activitats en les que participen, sembla ser cada cop més important en el món modern”. Els exemples d’esportistes, autors, actors i cantants amb què il·lustrava Rosen el seu article empal·lideixen enfront el nivell de concentració, guanys, domini i superestrellat de Google, Apple, Facebook i Amazon. Un dels factors que ha portat a aquestes empreses a ser les més valuoses del món és l’efecte plataforma: com més gent les utilitza, millor funcionen, i com millor funcionen més gent atrauen i tot a cost marginal zero. Un cercle virtuós que aixeca una barrera d’entrada infranquejable per a qualsevol competidor.
Superestrelles: el darrer vídeo de la Rosalia porta 8.190.161 visualitzacions en una setmana a YouTube on hi té 2.167.990 subscriptors. Bruce Springsteen hi té 792.055 subsriptors i el seu darrer en tres setmanes té 2.230.378 visualitzacions (dades de l’11/07/19).
"Com aconseguir la plenitud digital del català és alhora fàcil i difícil: cada decisió que prenem a la xarxa en determina el destí, però les superestrelles són molt fortes"
Com que les llengües són un bé (de Déu) i alhora un servei (o molts), un cop digitalitzades estaran doblement sotmeses a la llei de cost marginal zero, la de la globalització, a l’efecte plataforma i finalment a l’economia de les superestrelles. Tot i que hi hagi tant valor o més en la llarga cua de llengües minoritàries el negoci es concentrarà al voltant de les grans llengües globals.
Amb aquest panorama, com ho té el català digital? Només cal passar per YouTube, jugar a qualsevol videojoc, entrar a qualsevol plataforma digital o anar a comprar qualsevol aparell per comprovar les lleis anteriors en acció. Però també és cert que aquestes lleis funcionen a qualsevol escala. Si aconseguim la digitalització plena de la nostra llengua, en un hipotètic entorn d’igualtat d’oportunitats empresarials, on la llei sigui igual per a tothom, emmarcat en un sistema polític prou fort però alhora prou obert, el català hauria de fluir com a digital que és. Aquests casualment són els tres requisits que compleixen les nacions que funcionen tal i com exposa l’economista del MIT Daron Acemoglu al seu llibre Why Nations Fail i que expliquen tots els mals de les societats actuals, també els lingüístics.
Com aconseguir la plenitud digital del català és alhora fàcil i difícil. Fàcil perquè amb cada decisió que prenem a la xarxa per insignificant que sigui en determinem el seu destí. Difícil perquè les superestrelles són molt fortes. Cada cerca de Google genera una quantitat ingent de sub-productes (en terminologia de Google) sobre el nostre comportament que són imprescindibles per a la supervivència de Google (el seu negoci depèn de la qualitat d’aquestes metadades) però també per la de la nostra llengua. Dades com l’idioma del navegador, la del sistema operatiu de l’ordinador o del mòbil, les cerques anteriors, les preferències d’idioma del cercador i moltes més tenen impacte directe en la salut digital de la nostra llengua. Les dades massives sobre l’ús del català emmagatzemades als servidors de Google són molt més rellevants i més precises que els resultats de les enquestes demoscòpiques de l’ús del català.
"Les dades massives sobre l’ús del català emmagatzemades als servidors de Google són molt més rellevants i més precises que els resultats de les enquestes demoscòpiques de l’ús del català"
Podríem continuar amb la resta de plataformes, serveis i aplicacions i el nostre comportament en línia i sempre arribaríem a la conclusió que al capdavall, que el català sigui una llengua de prestigi digital comença a la intimitat del nostre mòbil. Les mateixes eines, plataformes i tecnologies que el poden fer recular amb el mateix ritme exponencial amb el que avancen són a la nostra disposició per fer tot el contrari; els mateixos mecanismes que funcionen a gran escala per a les llengües globals les podem fer funcionar a escala nacional per la nostra llengua. Només així farem que el català no tingui els gigues comptats.