Trump, Xina i tu

Segurament a hores d'ara no queda ningú en aquesta banda d'Internet que no sàpiga que Google deixarà de proveir el seu sistema operatiu per a mòbils Android a Huawei. Sembla que fabricants com Qualcomm i Intel també deixaran de servir els seus xips al gegant asiàtic i també Microsoft deixarà de proveir Huawei amb el Windows que utilitza per als seus portàtils. Tot ve d'una ordre executiva del president dels EUA Donald Trump que considera que Huawei és una empresa potencialment perillosa per a la seguretat nacional.

"Per què la guerra comercial tradicional obre aquesta vegada telenotícies i converses a la màquina de cafè? Doncs perquè és Huawei i és Google, això és, és digital i ens afecta a totes"

A banda del fet en si, m'ha sorprès en la repercussió mediàtica que la successió de notícies ha tingut (està tenint); obrint butlletins de ràdio, telenotícies, portades de diaris generalistes i converses a la màquina de cafè.

Per treure'n l'entrellat de les conseqüències hem d'entendre a què ens referim quan parlem del sistema operatiu Android. L'Android va ser la resposta llampec de Google a la irrupció de l'iPhone i el seu sistema iOS l'any 2007. Un any després semblava clar que l'iPhone, més que la següent iteració del telèfon, era la següent iteració de l'ordinador; la computació seria mòbil o no seria. Google copiava l'iOS, l'anomenava Android i, a diferència d'Apple, n'alliberava el codi perquè tothom en pogués fer el que volgués: instal·lar-lo als seus dispositius, afegir-hi funcionalitats o modificar-lo en qualsevol sentit.

Google continua alliberant l'Android de codi obert que qualsevol fabricant pot fer servir (en català correcte en direm Android Open Source Project, AOSP). Aquesta versió no es veu afectada per l'ordre executiva de Trump i, ni Huawei ni cap altre fabricant mai no tindrà cap problema per utilitzar-la. Però aquest Android no és el que instal·lava fins ara Huawei. A l'Android de codi obert, la majoria de fabricants hi afegeixen aplicacions propietàries i Google no n'és una excepció. La diferència entre les aplicacions d'un fabricant qualsevol i les de Google és que mentre les primeres les desinstal·lem de seguida, les de Google són de les més populars a les App Stores i les fem servir incomptables vegades al llarg del dia. Google instal·la sobre l'Android de codi obert aplicacions propietàries seves com: YouTube, el cercador de Google, el correu Gmail, Google Docs i la seva botiga d'aplicacions Google Play entre d'altres. Finalment és aquesta versió la que acaben instal·lant els fabricants per raons òbvies, i la que Google deixarà de servir a Huawei, que es veurà forçada a utilitzar la versió que no té les aplis de Google. Si Google manté l'accés a la botiga d'aplicacions Google Play (sembla que sí) el problema es pot resoldre només baixant-les. Si google tallés també l'accés a aquest servei voldria dir que Huawei hauria de muntar una botiga pròpia començant des de zero.

"De sobte ens n'hem adonat del poder que té Google sobre nosaltres i el que és pitjor, el que té Trump sobre Google"

Aquests són els fets, que no deixen d'entrar dins dels paràmetres d'una guerra comercial tradicional. Per què aquesta vegada obre telenotícies i converses a la màquina de cafè? Doncs perquè aquesta vegada és Huawei i és Google, això és, és digital i ens afecta a totes. Huawei és el tercer fabricant de terminals mòbils després de Samsung i Apple. A l'Estat un de cada tres mòbils és un Huawei i un 99% dels usuaris d'internet utilitzem serveis de Google. De fet, no només els mòbils amb Android depenen al 100% de l'ecosistema de Google sinó que la majoria dels usuaris d'iOS també n'utilitzem els seus serveis, superiors en molts cops als d'Apple (algú utilitza el Maps d'Apple?). Un cop entesa la magnitud de la tragèdia, no cal tenir un Huawei per imaginar-nos per un moment com ens ho faríem sense les aplicacions de Google; sense el cercador, sense YouTube, sense Gmail o sense Google Docs; de sobte ens n'hem adonat del poder que té Google sobre nosaltres i el que és pitjor, el que té Trump sobre Google. La propietat transitiva es deixa com a exercici al lector.