Ramon Grau, l’editor d’aquest diari, escrivia amb motiu dels vuit anys de VIA Empresa, que el projecte li ha donat, li dóna i que li donarà —n’està segur— moltes més satisfaccions. Estarà content de saber que l’encertava; estic escrivint aquest article del futur, concretament del 2029, vuit anys després del seu article i setze després del naixement de VIA Empresa.
Recordo que el 2021, en un viatge en cotxe elèctric al Garraf amb el Víctor Costa, que aquells anys dirigia VIA Empresa, ens vam posar a parlar de futurs. El viatge era amb motiu d’una xerrada que havia de fer a l’empresariat de la comarca sobre el què n’havíem après de la pandèmia, la del 2019, no de la darrera. Aquells futurs del 2021 són avui passats i aquelles idees són avui realitats.
VIA Empresa ja no és només el diari digital d’economia i empresa de referència a Catalunya sinó que és de fa temps un dels actors de l’ecosistema innovador del país (sí, al 2029 encara no hem trobat un terme millor). No hi va haver un moment, hi va haver un continu derivat de l’aplicació dels principis de rigor, informació i mirada ampla i constructiva als que l’editor feia referència al seu article del 2021. El rigor fomenta l’esperit crític i el mètode científic; la mirada ampla i constructiva porta a obrir el focus i a sumar.
VIA Empresa ja no és només el diari digital d’economia i empresa de referència a Catalunya sinó que és de fa temps un dels actors de l’ecosistema innovador del país
I de manera inexhorable VIA Empresa va anar obrint el focus i va construint fins arribar on és avui. El llegat de la primera pandèmia van impulsar els diferents actors econòmics i empresarials a fer les coses d’una altra manera: energies renovables, economia circular, pensament computacional aplicat i renda bàsica universal van ser els motors que van tornar a moure l’economia a partir del 2021. A l’arrel hi tenen la ciència i la recerca fonamental i el seus fruits són el benestar i la prosperitat.
VIA Empresa va saber veure la importància d’aquest procés de neurosíntesi, el procés que tranforma la informació en benestar, i va saber ser l’adob que l’ecosistema necessitava. Obrint-se a tota la cadena de valor neurosintètica va ampliar la seva oferta informativa sumant professionals, valors i experiències de les disciplines més dispars fins que esdevingué el referent en transferència tecnològica; el connector de facto entre emprenedors, PIMES, departaments d’innovació i una administració motor d’innovació.
L’altre gran canvi que es va produir a mitjans de la dècada, després de l’experiment fallit de cibervigilància xinès, va la crisi de confiança tecnològica. Arran de l’escàndol, moltes tecnològiques que no respectaven els mínims estàndards de privadesa i de respecte als drets va haver de tancar. Tot havia començat amb un innocent botó a l’iPhone d’Apple que evitava que les empreses de marqueting com Facebook seguissin els usuaris mentre navegàvem amb el nostre dispositiu. L’efecte papallona va portar a Facebook a fer fallida (el domini el va comprar una editorial especialitzada en llibres de retrats de persones inexistents). La confiança de consumidors i inversors es va desplaçar vers els projectes tecnològics que incorporaven la ètica, els valors i el respecte als drets digitals (atenció, no que la respectaven sinó que la portàven de sèrie). VIA Empresa tenia ja llavors una vessant humanista que altres digitals encara ni somniaven, amb professionals provinents de la filosofia, la ètica, la sociologia, la història i la lingüística per esmentar-ne uns quants. La història de com l’administració va esdevenir motor d’innovació és un altre article. O un llibre.
Per molts anys VIA Empresa.