El WEF i el passat del futur de la feina

El Fòrum Econòmic Mundial (WEF) acaba de treure el seu nou informe sobre el futur de la feina The Future of Jobs. És una actualització del que va treure el 2016 amb el mateix títol. De l’estudi en destaquen dos poderosos titulars: 1. que la IA i la robotització podrien crear fins a 58 milions de llocs de feina el els propers cinc anys (fins al 2022) i 2. que al 2025 la feina que faran les màquines superarà per primer cop la feta pels humans (ara és del 29%). El resum és, en resum, positiu.

Els detalls dels números d’aquesta darrera onada de destrucció creativa —4a Revolució Industrial, segona era de les màquines, revolució dels robots, digueu-ne com vulgueu— són de 133 milions de llocs de feina creats per 75 milions de destruïts. Literalment, les conclusions del WEF parlen de “corriment sísmic en la manera en què els humans treballen al costat de màquines i algorismes”.

L’estudi, igual que el del 2016, s’elabora en base a una enquesta a diversos directors de recursos humans i directors d’estratègia d’empreses de 12 sectors diferents de 20 economies diferents d’arreu del món (desenvolupades i en vies). La dada rellevant és que les empreses que representen els enquestats dónen feina a més de 15 milions de persones que generen més del 70% del PIB mundial. El 50% dels entrevistats afirmen que esperen reduir el seu capital humà com a resultat de l’automatització, el 40% espera incrementar-lo i un 25% creu que l’automatització crearà nous rols a la seva empresa.

El WEF també ha publicat els perfils que estan experimentant més demanda en diferents sectors. Analistes i científics de dades, desenvolupadors d’aplicacions, especialistes en mitjans socials, executius de vendes, gestors d’innovació, atenció al client i en general feines que impliquin “habilitats humanes” van a l’alça. Feines repetitives com entrada de dades, comptabilitat, gestors de nòmines, gestors van a la baixa.

"Feines repetitives com entrada de dades, comptabilitat, gestors de nòmines, gestors van a la baixa"

Qualitativament, el que diu l’informe ja se sabia des que Hans Moravec va postular la seva paradoxa sobre la IA que es pot expressar com: “Les feines fàcils pels humans són difícils per a les màquines i a l’inrevès”. Caminar, que ens sembla una tasca trivial, és extremadament complicat. És un procés de balanceig altern del cos, d’avaluació de riscos i d’adaptació a l’entorn; automàtic per a un humà però altament complex per a una màquina. En canvi, guanyar a escacs a un gran mestre és una tasca impossible per la majoria d’humans i, en canvi, trivial per un programa d’escacs de gamma mitjana.

Si classifiquem els tipus de feina en una matriu de dos per dos, on les files són “feines manuals” i “feines cognitives”, i les columnes són “feines repetitives” i “feines no repetitives”, els podrem aplicar la paradoxa de Moravec per saber a quina casella ens hem de situar d’aquí al 2022. Us aviso que hi ha alguna sorpresa. Mirant el mercat laboral dels darrers 10 anys s’observa que cau la demanda de feines repetitives, independentment de que siguin cognitives o manuals. Caixers de supermercat, treballadors de Correus i treballadors de banca van a la baixa. Però també van a la baixa feines com advocats, radiòlegs i metges, que per bé que són feines cognitives, bona part d’aquests professionals fan feines rutinàries; i en això els ordinadors són millors.

"Una Roomba aspira millor l’habitació que un humà però difícilment sabrà si un mitjó va a la roba bruta o és un mitjó desaparellat que va al calaix"

En canvi la feina d’una persona de neteja o un perruquer, que a priori pot semblar repetitiva, és difícilment substituïble per una màquina, ja que la seva feina comporta una continua adaptació a entorns canviants. Una Roomba aspira millor l’habitació que un humà però difícilment sabrà si un mitjó va a la roba bruta o és un mitjó desaparellat que va al calaix. La resposta a la pregunta de a què hem de dedicar el nostre temps és doncs a ser humans, a fer tasques cognitives o manuals però sobretot que no siguin repetitives. Serà la clau en la divisió del capital i el treball dels propers anys.

Com que una de les habilitats de futur que destaquen els creadors de l’informe és l’esperit crític, deixeu-me que en faci exercici. Preguntar algú sobre el futur no garanteix conèixer-lo, sinó com a molt ens dóna una pista de com aquest algú creu que serà. De fet imaginar-se el futur serveix molts cops per evitar-lo. L’experiència ens diu que quan parlen de futur, els experts se solen equivocar, encara que aquest siguin els responsables de les polítiques de feina del 70% del PIB mundial.

De fet, si us preneu la molèstia de llegir el mateix informe però del 2016 (aquí el resum del WEF), veureu que pel 2020 pronosticava una pèrdua neta de 5 milions de llocs de feina, el que vol dir que per arribar als 58 milions positius nets pronosticats pel 2022, s’hauran de generar 138 milions nous llocs de feina en dos anys i no 133! Els experts tenen sort que la IA i la robòtica són tecnologies exponencials.