Tecnologia, competència i talent

Fa uns dies, en un debat sobre competitivitat a Tarragona, organitzat per Prevint, es constatà que aquest 2019 els senyals relatius a un alentiment del creixement comencen a aflorar. . Alertes que arriben quan la transformació digital i la innovació segueix sent una assignatura pendent per a moltes empreses, la recuperació dels salaris no ha arribat, de fet s’ha perdut de mitjana gairebé dos punts quant a capacitat de compra, ni s’ha allunyat la precarietat en un percentatge significatiu dels contractes.

"Algunes veus alerten d’una possible nova crisi en un horitzó no llunyà

Malauradament, al llarg d’aquest darrer període de creixement, no s’ha avançat de forma decisiva en competir amb innovació determinant en producte. Aquest és un aspecte preocupant, atès que Catalunya ocupa la posició 140 en el rànquing de les 238 regions europees que configuren la UE. Alhora, malgrat que Catalunya només té l'1,5% de la població de l'Europa dels 28, genera el 3,7% de la seva producció científica. Una enorme capacitat científica que no s’aprofita com a palanca per a la competitivitat de les empreses i, com a conseqüència, no es converteix el progrés tècnic i científic en progrés social.

Una manca de competitivitat per a la innovació, que rau també en el petit volum de moltes empreses. Tampoc hauria d’amagar-se no haver assumir amb plenitud que hi ha una estreta relació entre model productiu i salaris. De fet, només les economies amb sistemes productius capaços d’innovar i d’extreure capacitat productiva a la tecnologia, en un marc de producció sostenible i equilibri territorial, poden assegurar alts salaris i carreres professionals que possibilitin de forma simbiòtica el desenvolupament professional i personal alhora que l’estat del benestar. Així doncs, actualment les organitzacions no poden ignorar que la seva activitat s’articula o s'emmarca en tres eixos: la tecnologia, la competència/mercats globals i el talent.

Tecnologia, competència i talent és l’element cabdal, i a la vegada diferenciador en la capacitat de futur de tota organització que és, sens dubte, el talent dels professionals que la configuren. El capital humà, un element que moltes vegades és valorat i reconegut de forma insuficient, que emergeix i creix per la interacció en uns marcs de relació i cooperació plural, amb factors multidimensionals que són canviants en valors, prioritats i motivacions. Actualment, el talent es veu esperonat per l'enorme poder transformador de la tecnologia. Un element que comporta que tot flueixi amb molta rapidesa, el que genera nous perfils professionals que no estan formalment definits en actituds i aptituds.

"Malgrat que Catalunya només té l'1,5% de la població de l'Europa dels 28, genera el 3,7% de la seva producció científica" 

Més enllà dels nous perfils professionals requerits i que asseguren el desenvolupament exitós de l’activitat, en tota organització capdavantera hi ha un conjunt d’elements, vinculats al talent, que cal gestionar de forma integral tot considerant aquells aspectes que condicionen o esperonen als professionals.

D’aquesta forma, cal considerar que l’activitat humana en el si de l’activitat professional s’emmarca en un espai delimitat per aspectes interns fonamentats en els canvis tecnològics (la intel·ligència artificial, la realitat augmentada, la robòtica...). Aspectes externs associats a l'ecosistema on es desenvolupa l’activitat professional i social (polítiques industrials, socials i de desenvolupament econòmic; polítiques salarials i carreres professionals; infraestructures; competència global, asimetria i obsolescència). I en tercer lloc, per la formació en actituds, aptituds, valors i principis que els condicionen en un marc d’incertesa (valors emergents i ètiques canviants en l’exercici professional; la gestió de la incertesa; la iniciativa; la flexibilitat i l’autonomia).

Tres aspectes que haurien de ser entomats amb determinació per tota empresa, en especial la industrial, i, per descomptat, per les polítiques de foment a la productivitat i els processos productius. El sistema productiu i la política industrial.

No hauria d’existir cap dubte que avui el desafiament no és només la productivitat, sinó un bon sistema productiu de futur que asseguri treball i qualitat de vida. Assumint els objectius de desenvolupament sostenible, s'ha de ser competitiu i articular d'acord amb un bon entramat industrial, configurat per empreses que han assumit els paradigmes de la quarta revolució industrial. És a dir, empreses amb capacitat de  produir eficientment béns i serveis en base a l’ús intensiu de tecnologia, la capacitat creativa basada en el talent de les persones i la seva capacitat d’innovació, interactuant en un context de competència global.