El que ha succeït a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona ens dóna un pretext magnífic per reflexionar sobre el paper dels empresaris i directius catalans a la nostra societat.
A banda dels esdeveniments polítics que han sacsejat el nostre país en els darrers anys, el món ha canviat enormement després de la llarga crisi que es va iniciar el 2007. Des d’ençà que la convivència ha esdevingut més complexa; moltes persones han patit i han vist com es frustraven els seus somnis de prosperitat.
"Mentre el món es transforma profundament, el món empresarial català continua emprant els mateixos codis de sempre"
Addicionalment, el poder de la informació ja no rau exclusivament en els mitjans de comunicació; les xarxes socials ara tenen un gran protagonisme. Transmeten informació, corrents ideològics i, per damunt de tot, connecten persones i possibiliten accions coordinades.
Mentre el món es transforma profundament, el món empresarial català continua emprant els mateixos codis de sempre, actuant com si res hagués canviat a la nostra societat. Les institucions econòmiques i empresarials del nostre país en són un bon reflex.
L’obligació de la classe empresarial és perseguir l’excel·lència, millorar la productivitat, regir-se per criteris d’ètica i responsabilitat. I per descomptat, tenir afany de renovació i modernitat, cosa que implica, programar els relleus de lideratge i fomentar la diversitat d’aportacions. No obstant això, és tristament constatable l’escassa voluntat de renovació generacional i la poca sensibilitat de gènere. Per no parlar de l’incomprensible desconnexió existent entre el món empresarial i el món de la cultura i de l’acció social.
És la nostra obligació capgirar aquesta situació, configurant una nova classe empresarial més compromesa i més responsable. Necessitem un empresariat que no només treballi pel legítim benefici econòmic de les seves organitzacions, sinó que també s’impliqui en millorar la nostra societat; un empresariat que entengui que un bon professional no es limita a fer bé la seva feina, sinó que també està obligat a generar un impacte positiu en el seu entorn social.
Ens cal una nova classe de líders, que actuïn fora del món polític, disposats a servir la nostra societat; professionalment ben preparats i humanament compromesos, que adoptin un nou llenguatge, basat en els valors i en el compromís.
Pel que fa al que ha succeït a la Cambra, en comptes d'esquinçar-nos les vestidures, faríem bé d’iniciar una profunda reflexió i autocrítica sobre per què el món empresarial és percebut com un ens distant i poc implicat en els problemes de la societat.
"Si l’ANC té un programa per fer una nova ruptura unilateral després de les pròximes eleccions, no hauria d’arrossegar la Cambra al terreny polític. I la Cambra ha de ser la seu de tots, de l’autònom i de l’Ibex 35"
Tant de bo els empresaris que legítimament han guanyat les eleccions governin la Cambra amb encerts, renovin una institució que queia, de pur obsolet, modernitzant-la i posant-la al servei del conjunt de les empreses del nostre teixit econòmic, combreguin amb els seus postulats ideològics o no.
Si l’ANC té un programa per fer una nova ruptura unilateral després de les pròximes eleccions, no hauria d’arrossegar la Cambra al terreny polític. Les victòries s’han de saber administrar. I la Cambra ha de ser la seu de tots, de l’autònom i de l’Ibex-35.
I qui sap, potser repetir el miracle econòmic que es va produir a Catalunya a finals del s. XIX, on l’empresariat català va brillar en innovació i apertura al món.
Venim d’una tradició magnífica, que tots hem de preservar, per tornar a liderar una revolució econòmica al nostre país.