Sobre les aliances

En l’actual món de xarxes la majoria de les activitats s’han de desenvolupar en col·laboració amb tercers. És doncs el moment de les aliances, ja siguin estables o momentànies, ja siguin persones físiques o jurídiques, ja siguin naturals o sorprenents, ja siguin fàcils o difícils. Bona part dels nostres resultats presents i futurs depenen de la nostra capacitat de construir i gestionar aliances satisfactòries.

"Bona part dels nostres resultats presents i futurs depenen de la nostra capacitat de construir i gestionar aliances satisfactòries"

Aquest és un tema clau a la majoria dels assumptes, i el principal problema és que la paraula “aliança” és massa genèrica, i sovint dos socis estan d’acord en el fet que són aliats però si no han llimat els detalls acabarà sorgint algun conflicte. Haurem de ser més precisos quan en parlem, ja que una aliança pot ser de molts tipus, i la manca de definició pot portar a equívocs fatals per a una bona relació.

Sempre m’ha estat útil el senzill exercici de diferenciar cinc tipus d’aliances, cinc rols indispensables per dur un projecte a bon port. Un mateix aliat pot assumir més d’un d’aquests rols, però és necessari tenir els cinc resolts i no deixar-ne cap sense desenvolupar. Cadascú els hi posa el nom que vol, així que els títols que proposo són el de menys, i l’ordre no és significatiu, i dit això els cinc rols són:

Promotor

Participa del disseny i direcció de l’activitat. Participa de la definició d’objectius, i pot participar de les decisions executives. Assigna recursos i marca prioritats.

Còmplice

Amb les seves accions fa possible l’activitat prevista. Realitza el servei, desenvolupa els continguts, assumeix la logística, participa directament dels processos. Sense el seu treball, l’activitat no es pot dur a terme.

Prescriptor

Té la capacitat d’influir en l’estat d’opinió d’un col·lectiu determinat, i contribueix al projecte difonent una opinió favorable i positiva de la nostra iniciativa.

Espònsor

No s’implica en cap procés ni participa directament de l’activitat, però aporta la totalitat o part dels recursos necessaris per al seu desenvolupament, ja sigui amb suport econòmic o material.

I existeix un cinquè tipus d’aliat: la competència. Si ja hi ha algú fent bé un servei que volem oferir hem de considerar l’opció d’arribar a un acord, però sobretot, és interessant incorporar al projecte a aquells que creuen que ho podrien fer (sí, per desactivar-los).

El meu convenciment és que tot projecte o activitat ha de voler tenir almenys un aliat de cada tipus. Si s’aconsegueix, hi ha més possibilitats d’èxit. I serveix per a totes les escales, tant per fundar un partit polític o per expandir-se cap a nous mercats, escriure un llibre o organitzar una taula rodona. I altre detall important: si treballem en una institució o en una empresa gran (institucionalitzada) haurem d’aplicar internament aquesta lògica dels cinc tipus d’aliances, i no només en la nostra relació amb l’exterior. En entorns institucionalitzats, les barreres acostumen a ser més internes que externes, i per a superar-les caldrà un mapa d’aliances, internes.

"Tot projecte o activitat ha de voler tenir almenys un aliat de cada tipus. Si s’aconsegueix, hi ha més possibilitats d’èxit. I serveix tant per fundar un partit polític, expandir-se cap a nous mercats, escriure un llibre o organitzar una taula rodona"

Afrontar un projecte, insisteixo que de qualsevol escala, sense considerar aquest mapa d’aliances podria ser un risc. Però un altre risc és desenvolupar aliances sense especificar de manera clara amb l’aliat quin o quins d’aquests rols desenvoluparà. Sovint el nostre aliat aporta diners (espònsor) i creu que això li dóna dret a decidir (promotor), mentre que nosaltres esperàvem d’ell que aportés diners (espònsor) i que s’impliqués (facilitador o prescriptor), però respectant la nostra gestió (mai promotor). Aquests casos, per extrany que pugui semblar, són habituals. Com també és habitual que en demanar ajuda obtinguem suport (prescriptor) enlloc de diners o recursos (esponsor).