Antropologia del Mobile World Congress

Ja fa 13 anys que Barcelona acull el Mobile World Congress i quan en parlem sempre comentem coses relacionades amb la tecnologia i els negocis, però potser ens hem aturat poc a comentar les diferents maneres que hi ha de visitar aquest gran congrés. Si hi passegem amb ulls d'antropòleg, identificarem ben ràpidament que el gran gruix de visitants encaixa en algun d'aquests prototips:

Els que han quedat

La gràcia d'un congrés d'aquestes característiques és que hi és gairebé tothom. Si t'organitzes bé en un sol matí pots quedar amb els màxims responsables de set o vuit empreses de tres continents diferents, algunes tan grans que mai t'haguessin rebut i d'altres tan petites que mai hi haguessis anat. Però hi és tothom, i tothom a vingut predisposat a parlar i trobar-se. Aquest perfil de congressista porta setmanes preparant aquesta setmana a Barcelona, i porta l'agenda ja molt treballada. Té una llista de gent amb la que ja ha quedat, una altra llista de gent concreta amb la que vol quedar sigui com sigui, i encara una tercera llista de temes pels quals encara no coneix ningú però vol aprofitar per descobrir-los i fer almenys un primer contacte. Aquest és el tipus de congressista més professional, i el que més l'aprofita. Entre acreditació, hotel, viatge i dietes s'hi deixarà com a mínim 3.000 o 4.000 euros, però són molt rentables i li surt a compte doncs marxarà amb no menys de 20 o 30 reunions fetes, i un munt de nous contactes i oportunitats. Per aquest perfil el congrés és força estressant, empalmant reunions una darrera l'altra amb poques estones per aturar-se, doncs ha d'aprofitar les oportunitats de fer contactes i només té tres o quatre dies pel davant.

Els que reben a casa

Se semblen molt als anteriors, que han quedat amb molta gent, però amb la diferència que aquests reben a casa. És a dir, tenen el seu propi estand. A diferència dels anteriors no en fan prou amb dur a terme moltes reunions de treball, sinó que a més a més se senten en la necessitat de demostrar quelcom: necessiten poder fer demostracions dels seus productes, o satisfer als seus clients i fer-los sentir ben atesos, o confirmar-los que són una gran empresa... La seva estratègia acostuma a ser diferent del grup anterior: els que han quedat porten una agenda força tancada, en canvi aquests que reben a casa conviden a tothom que poden que els visiti. Envien mails a totes les seves bases de dades fent-los saber que hi seran, intenten que la visita sigui tota una experiència, i n'hi ha que fins i tot ofereixen algun detall si els visites. Mesuren el seu èxit pel nombre de visites que han rebut i el nombre de noves oportunitats comercials que han aconseguit (i que ja treballaran més endavant). Acaben el congrés cansats d'atendre gent, i amb ganes d'estar uns dies sense veure a ningú.

"La gràcia d'un congrés és que hi és gairebé tothom. Si t'organitzes bé en un sol matí pots quedar amb els responsables de set o vuit empreses de tres continents diferents"

Els que esperen ser vistos

També tenen un estand propi, però aquest és molt més humil. A vegades és només una taula i dos tamborets que tant poden estar arrenglerats com cubicles, un al costat de l'altra, al bell mig dels passadissos que connecten un pavelló amb un altre, com poden estar aixoplugats dins un estand més gran que ha muntat algú altre que els aplega, com ara el seu país (hi ha estands de gairebé tots els països, també d'Espanya i Catalunya). Aquests que esperen ser vistos combinen els dos models anteriors: miren de rebre tanta gent com poden (però normalment estan força sols al seu taburet) i ho complementen quedant també amb tanta gent com poden (i anant a visitar-los a l'estand on estiguin). Acaben el congrés absolutament esgotats.

Els exploradors exhaustius

Potser han quedat amb algú, però el que realment vénen a fer és a mirar tot el saló de manera exhaustiva. Comencen per un costat i van fent sense saltar-se res. Ho miren tot, ho pregunten tot, ho volen saber tot, i miren d'entrar a tot arreu. Alguns estands tenen zones d'accés restringit (per tenir reunions més confidencials) i ells hi treuen el nas igualment per si fos una zona de demostracions o hi hagués algun producte innovador que encara no s'ensenya a tothom. Cal tenir temps i paciència, però també una certa actitud honestament curiosa, doncs sovint t'explicaran coses que directament ets incapaç d'entendre. Aquest perfil mesura el seu èxit per la quantitat de coses noves que ha descobert, i sobretot après. El congrés se'ls fa curt i el disfruten tots i cadascun dels dies.

Els que enflairen 

Són com els exploradors, però sense ser tan exhaustius. Es deixen guiar més per la intuïció i acostumen a tenir una dèria concreta que els ordena. Per exemple, s'interessen en concret per aspectes relacionats amb la salut, o amb la mobilitat, o amb alguna altra indústria o aspecte en concret, i si sospita que el que té al davant no té massa a veure amb el seu focus d'interès ho deixa córrer, cosa que l'explorador exhaustiu no hagués fet. Busquen novetats específiques del seu àmbit, i el seu èxit consisteix a descobrir coses rellevants pel seu sector concret. Com a molt en fan prou amb un parell de dies, i la resta del temps el dediquen a mirar d'assistir a alguna conferència o visitar Barcelona.

Els que volen entendre

Tenen l'esperança d'entendre per on va el món, quines seran les tendències i com estan evolucionant les indústries. És una mirada generalista habitual per exemple en consultors, polítics o periodistes (i no és cap comentari pejoratiu). Quan te'ls trobes et pregunten si has vist alguna cosa interessant i quina és la teva impressió general. Aquest perfil rarament ve a la ciutat només pel congrés, i aprofita per fer relacions públiques i visitar contactes o clients que probablement no tenen res a veure amb el congrés. El seu balanç del viatge acostuma a incorporar coses que no tenen res a veure amb el congrés i, per tant, desenvolupa agenda pròpia a banda d'aquest certamen.

Els que passegen

Acostumen a ser d'aquí (catalans o espanyols) i no tenen cap mena d'agenda organitzada més enllà d'anar a saludar a qui els ha convidat (doncs ells no haguessin pagat mai l'accés al congrés, que troben caríssim). Passegen caminant a poc a poc i sense poder evitar una expressió que delata que ho troben tot molt gran. Normalment en fan prou amb un matí o una tarda, tot i que estan contents d'haver-ho pogut veure.

Tots ells són bàsicament homes, per això ens hem referit a tots sempre en masculí. Una part molt significativa treballa al sector de les telecomunicacions, tot i que augmenta molt el nombre de representants d'altres sectors, i la majoria de converses són tècniques. El congrés té tot el sentit doncs, en contra del que podria semblar, els autors d'aquesta tecnologia prefereixen quedar i veure's les cares almenys un cop a l'any. És normal, doncs per molt que els embolcallis amb bits i xips, segueixen sent persones.