La Cambra de Comerç, o canvia o tanca

Cambra de Comerç de Barcelona va ser fundada el 1886 per defensar els interessos generals de les empreses i vetllar pel foment del comerç i la indústria. D’això ja fa 133 anys i es nota: el món ha canviat molt i la Cambra no tant. La mateixa idea d’empresa ha canviat radicalment i el segle XX ens ha deixat un context on l’activitat econòmica més habitual ja no és la gran empresa o la gran indústria, sinó que un 94,48% de les empreses establertes a Catalunya corresponen a un treballador autònom o una empresa amb menys de 10 assalariats, una realitat que la Cambra no reflecteix i potser tampoc entén. Tant és així que tots aquests autònoms i petites empreses ni tan sols saben que pel sol fet d’existir ja són membres de la Cambra, i que per tant tenen tot el dret a votar i configurar els seus òrgans de govern. A les darreres eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona, el 2010, tot es va decidir amb menys de 700 vots quan tenien dret a vot gairebé 400.000 autònoms i empreses. El diagnòstic no pot ser més preocupant: o no saben que poden votar, o no creuen que serveixi per res.

"Un 94,48% de les empreses a Catalunya corresponen a un treballador autònom o una empresa amb menys de 10 assalariats, una realitat que la Cambra no reflecteix i potser tampoc entén. Tant és així autònoms i petites empreses ni tan sols saben que pel sol fet d'existir ja són membres de la Cambra i tenen el dret a votar"

Si la Cambra no ens representa, per què serveix? Probablement li ha passat el mateix que a la vella política, que ha acabat desenvolupant més bons lligams amb les estructures de poder que no pas amb aquells a qui hauria de representar i defensar. La Cambra de Comerç de Barcelona és com un petit parlament, amb una Presidència i un ple format per 60 escons, on es vota i es delibera, però també on es decideix qui d’ells seurà als òrgans de govern de Fira de Barcelona, Autoritat Portuària de Barcelona, Àrea Metropolitana de Barcelona, Consorci de la Zona Franca, Consorci de Turisme de Barcelona, Institut Municipal de Mercats de Barcelona, Unió de Polígons Industrials de Catalunya, Barcelona Centre de Disseny, Barcelona Centre Logístic, Mercat Carni, Llotja de Cereals, Llotja de Vic, Tribunal Arbitral de Barcelona, Institut Europeu de la Mediterrània, Institut d’Estadística de Catalunya, Fundació PuntCat, Fundació Conservatori Liceu, Consell Social de la Cultura, i un llarguíssim etcètera que ocuparia moltes pàgines, totes interessants. És evident que la Cambra de Comerç és un lloc des d’on es pot influir i actuar, per tant, val més que anem a votar per triar qui volem que ho faci.

Quan hi ha tant poder hi ha molts interessos, i quan això passa sempre hi ha qui creu que tot s’hi val. Les darreres eleccions no només es varen resoldre amb menys de 700 vots, sinó que a més a més un jutge va declarar invàlids altres 6.500 vots, tots ells emesos per correu de manera poc clara. Per tant, d’un total de 7.200 vots, gairebé 9 de cada 10 es varen declarar il·legals. Sóc empresari, i autònom, i tot això no em pot representar. Sóc un ferm defensor de les institucions com a mecanisme per coordinar-nos a l’espai públic, com a punt de trobada on debatre i construir un futur compartit. Si creiem que tot plegat ha de ser més clar, més ben orientat, més ambiciós i més capaç, el camí passa abans per reconquerir les institucions que no pas per abandonar-les. O et presentes com a candidat o votes, però si creus que necessitem i mereixem canvis, cal passar a l’acció.

"A la Cambra que és com un petit parlament li ha passat el mateix que a la vella política, que ha acabat desenvolupant més bons lligams amb les estructures de poder que no pas amb aquells a qui hauria de representar i defensar"

D’aquí a 15 dies hi ha eleccions per renovar els òrgans de govern de totes les Cambres de Comerç de Catalunya. Aquest cop seran amb vot electrònic, en un intent valent de la Conselleria d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya de millorar les garanties i la qualitat democràtica, i es duran a terme del 2 al 7 de maig. Però no serà fàcil: les Cambres han decidit que la consulta del cens sembli una gimcama, i és gairebé impossible descobrir quines persones formen cada candidatura. Anar a votar no és senzill, i descobrir a qui vols votar tampoc. Jo sóc un dels candidats, però no trobareu el meu nom enlloc.

En veritat és prou senzill. Igual que a les eleccions generals cadascú vota al representant de la seva província, a la Cambra cadascú vota al representant del seu sector d’activitat econòmica. Els peixaters als peixaters, els botiguers als botiguers, els riders de Glovo als missatgers... i els banquers als banquers. Cadascú tria qui vol que el representi, i aquest representant ocupa un dels 60 escons. Aquests 60 escollits triaran al President o Presidenta de la Cambra. En el meu cas, aspiro a ser el representant de les associacions i fundacions i ho faig com a membre del Patronat d’Enciclopèdia Catalana. I si de mi depèn m’agradarà que Enric Crous sigui el President, per la seva qualitat humana i per l’equip que ha estat capaç de reunir i motivar.

"Les Cambres han decidit que la consulta del cens sembli una gimcama, i és gairebé impossible descobrir quines persones formen cada candidatura. Anar a votar no és senzill, i descobrir a qui vols votar tampoc. Jo sóc un dels candidats, però no trobareu el meu nom enlloc"

Consulta les diferents candidatures, compara les propostes, i busca ajuda si el procediment de vot et sembla complicat (òbviament, en trobaràs aquí). Però vota. Necessitem institucions modernes per afrontar el futur, i la Cambra, o canvia o tanca.