Una moneda no és altra cosa que una unitat d’intercanvi acceptada pel mercat, és a dir, quelcom que l’altra part ens accepta com a equivalent a un determinat valor. Els nostres sistemes monetaris contemporanis varen començar prenent com a referència el patró or, i una moneda o un bitllet equivalien a una determinada quantitat d’or, i això va anar evolucionant fins al model actual en què un bitllet de 20 euros ja no sabem ben bé a què equival, però en tot cas ens l’accepten com a vàlid quan anem a comprar mongetes o unes sabates. I ara tothom parla de criptomonedes, sobretot de bitcoins i similars, i el dubte que acostumem a tenir és si realment algú ens acceptarà o no aquesta moneda si anem a comprar un meló o un cotxe, i si ho fa, quin valor considerarà que té, si 20 euros o 2.000 i per què. A la fi i a la cap, l’emissor d’un bitllet de 20 euros és un Estat europeu, i en canvi, vés a saber qui hi ha al darrera de l’emissió d’un bitcoin i quines garanties tenim que allò valdrà alguna cosa quan ho necessitem.
"Ara tothom parla de criptomonedes, sobretot de bitcoins, i el dubte que acostumem a tenir és si realment algú ens acceptarà o no aquesta moneda i quin valor considerarà que té"
Malgrat el seu nom tan cibernètic, allò realment rellevant en tot això de les criptomonedes no és la base tecnològica que les sustenta, sinó el fet que la capacitat d’emetre una moneda ja no estigui en mans dels Estats. Estàvem acostumats que el promotor i garant d’una moneda fos un Estat, i en canvi ara veiem com qualsevol s’atreveix a generar la seva pròpia moneda. Més enllà del famós Bitcoin, Facebook ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Libra, Telegram ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Gram, i l’etcètera de casos i exemples és infinit, fins i tot el famós boxejador Manny Pacquiao ha anunciat la seva pròpia moneda que es dirà Pac.
Pot semblar una bestiesa però, un val de descompte de 5 euros per la teva propera compra de gelats al Caprabo... no és una moneda del Caprabo? Una targeta regal d’El Corte Inglés per 200 euros... no és una moneda d’El Corte Inglés? La targeta de cartró de la teva perruqueria on t’hi posen un segell cada cop que hi vas i t’han promès pentinar-te gratis quan el tinguis ple... no és una moneda emesa per la teva perruqueria? Si ho mirem fredament, el nostre dia a dia ja és ple de monedes que no han estat emeses per cap Estat, sinó per altres organitzacions. El rellevant és si hi confiem o no. Quan vagis amb el tiquet descompte de 5 euros al Caprabo, realment et faran un descompte de 5 euros? Si ho creus, aleshores per tu aquell tiquet val 5 euros. La força d’una moneda depèn de la confiança que tinguis amb qui l’ha emès.
Gairebé tots els Estats del nostre entorn gestionen dèficit. Quan ens presenten el pressupost d’Espanya o d’Itàlia per l’any que ve, ens parlen del dèficit previst. Ens diuen que el deute acumulat per l’Estat és una, dues o tres vegades el PIB de tot el país. Ens anuncien que no està clar que en el futur es pugui fer front a les pensions compromeses. I sorprenentment, confiem en la moneda emesa per aquests Estats? Què et podria inspirar més confiança, un bitllet de 20 euros emès per un Estat europeu, o un bitllet de 20 euros emès per Google? Per si ajuda a respondre, només dir que Google guanya uns 20.000 dòlars cada minut. No diem ingressos, sinó beneficis. Guanya gairebé 30 milions de dòlars cada dia.
Si les monedes depenen de la confiança, sembla raonable considerar que algunes monedes podrien començar a ser emeses per nous actors que ja no serien els Estats. I si aquests nous actors seran organitzacions d’abast mundial amb una forta capacitat tecnològica, sembla raonable pensar que no faran monedes en format paper i complexa combinació de tipus de tinta i paper, sinó que ho faran amb complexes combinacions de tecnologia i computació que sense cap mena de dubte ofereixen majors possibilitats de seguretat, control i escalabilitat a nivell mundial.
"La força d’una moneda depèn de la confiança que tinguis amb qui l’ha emès"
Ja tenim moltes monedes diferents al nostre dia a dia: vals de descompte, targetes client de fidelització... No ho dubteu, això anirà a més. Cada cop n’hi haurà més, cada cop seran més digitals, i cada cop les farem servir per més coses. I ho trobarem normal.