La malvada devaluació de la informació

Vivim a l’era de la informació. Ens hem acostumat a veure cada dia les notícies gairebé en temps real, a tenir la possibilitat d’accedir a múltiples fonts d’informació, i fins i tot a poder intentar documentar-nos abans de prendre certes decisions. A més a més, sembla que cada cop podem accedir més i millor a les fonts originals de la informació, i, per tant, dependre menys dels intermediaris. Quan algú m’explica una cosa sorprenent, puc dubtar i pretendre anar a la font original. Si em diuen que Messi va marcar un gol increïble, puc veure el vídeo i confirmar que realment el va marcar i certament va ser increïble. I com que ho he vist, m’ho crec. Quan m’expliquen que Pablo Iglesias va abandonar un debat, o ha dimitit, no em costa gaire veure el vídeo on abandonava l’estudi de ràdio on el varen ofendre, o escoltar-lo a ell mateix dient que deixa la política. I com que ho he vist, i l’he escoltat, m’ho crec. Quan em diuen que a Fortià ha plogut com mai en el que va de segle, puc intentar buscar les dades històriques de pluviometria a l’Empordà i confirmar si realment n’hi ha per tant. No necessito creure a ningú, perquè jo mateix he vist el vídeo, he escoltat l’àudio, he accedit a les dades. Estem a la societat de la informació, envoltats d’informació, i la puc fer servir per recolzar les meves opinions i decisions.

Evidentment, no tota la informació disponible és de la mateixa qualitat, això ha passat sempre, però darrerament hi ha un nou fenomen molt preocupant: la tecnologia actual permet generar informació falsa difícil de diferenciar de la real. Hem vist vídeos on Barack Obama o Lola Flores deien coses que haguéssim jurat que eren absolutament reals, i resulta que són falsos i generats per ordinador. Et puc ensenyar una foto meva a un carrer de Kentucky però jo mai he estat a Kentucky. Amb la tecnologia actual sóc capaç de generar un àudio fals on una persona que tu coneixes diu el que jo vull, i com que reconeixeràs la veu, les expressions i el to... t’ho creuràs.

D'una banda, augmenta la capacitat de generar informació falsa molt sofisticada, i, de l'altra, augmenten els lideratges més basats en eixos emocionals i menys en arguments racionals

Estem a l’inici d’un nou fenomen més treballat i dissenyat del que sembla: a la societat de la informació augmenta la desconfiança en la informació. Dieu-me conspiranoic però crec que això s’està començant a fer servir d’una manera conscient i malvada, i que estem davant una tendència orientada a augmentar els lideratges irracionals. Els seguidors incondicionals de Donald Trump no estaven disposats a acceptar les dades o la informació, per exemple, del resultat electoral o el canvi climàtic. A Madrid el debat de si Isabel Díaz Ayuso ha gestionat bé o malament la crisi covid ja no es fa en base a dades, o si més no cadascú fa servir les que li van millor i són contradictòries. La majoria d’arguments xenòfobs de la ultradreta sobre immigració no suporten una anàlisi basada en dades.

Cal estar molt atents, perquè la tendència és la suma de dos factors: d’una banda, augmenta la capacitat de generar informació falsa molt sofisticada, que farà cada cop més difícil saber què et pots creure i què no. I de l’altra, augmenten els lideratges més basats en eixos emocionals i menys en arguments racionals. El resultat és que una societat cada cop més digital podria acabar evolucionant cap a una societat cada cop més desinformada. Abans, la informació era poder perquè no tothom hi tenia accés. Ara que tothom té accés a la informació, hi ha qui per poder mantenir el poder es dedica a devaluar la informació.