Puja l’ètica. Baixen els robots.
Aquest 2018 hem parlat molt de robots i del futur del treball per allò de si acabaran substituint-nos en les nostres tasques, meravellant-nos de tot el que són capaços de fer i compartint vídeos pel Whatsapp on surten robots que fins i tot fan el ridícul mirant de ballar o estar-se a peu dret mentre els molestem per fer-los caure.
El 2019 ja deixarem de preocupar-nos tant d’allò que saben fer i posarem més el focus en l'algorisme que decideix com ho han de fer. Girarem la mirada cap als criteris i les variables que el programador ha tingut en compte. Quan un cotxe autònom en una situació de risc hagi de decidir si et salva a tu o a una vaca que passa per allà, serà rellevant que el programador no sigui un creient hindú que considera que tu ets un pària i en canvi les vaques són sagrades. El cotxe farà una cosa o altra perquè algú li ha donat un criteri, i en voldrem parlar tant o més que del cotxe.
"El 2019 ja deixarem de preocupar-nos tant d’allò que saben fer i posarem més el focus en l'algorisme que decideix com ho han de fer"
Puja el blockchain. Baixa el Big Data.
Fins ara hem parlat molt de la capacitat de recollir moltes dades, i de què seríes capaç de fer amb tanta dada. Qui més qui menys presumia de tenir molta informació, i els que en tenien poca buscaven la manera de tenir-ne més.
Aquest 2019 el focus ja no estarà en el volum sinó en la fiabilitat, i definirem les biblioteques de dades no tant per la seva extensió sinó per la seva qualitat. En primer lloc des d’un punt ètic, sobre si hem obtingut la dada amb major o menor consciència i consentiment dels implicats. I en segon lloc des d’un punt de vista tècnic, sobre si la dada pot haver estat alterada abans no ens arriba a nosaltres, i és aquí on parlarem molt -encara més- del blockchain com a solució tècnica per garantir la confiança.
Puja el 5G. Baixa el 3D.
Ens agraden més els somnis que la realitat, i per això deixarem de parlar tant de la impressió 3D i parlarem molt del 5G. La impressió 3D és ja una realitat absoluta, i s’ha incorporat amb normalitat en molts processos industrials i ha modificat de manera molt rellevant molts productes de la nostra vida quotidiana. Per això ja no és tan fascinant parlar-ne, perquè és una conversa que ja no suporta massa fer volar coloms i necessita ser aterrada a casos d’ús concrets i reals, doncs ja n’hi ha molts i la conversa accepta poques especulacions.
En canvi el 5G és el futur. No el veurem operatiu a les nostres vides fins d'aquí a uns anys, per això ens fascinarà tant parlar-ne molt durant tot el 2019. Uns ho faran perquè necessiten explicar-ne les bondats als que prenen decisions, per tal que les prenguin i facin les apostes pertinents pel seu correcte desplegament. I d’altres en parlaran molt perquè sempre hi ha qui gaudeix imaginant futurs i parlant-ne, encara que a vegades exageri un xic o no acabi de saber ben bé què passarà.
"El 5G és el futur, però no el veurem operatiu a les nostres vides fins d'aquí a uns anys"
Puja el pla d’acció. Baixa el pla estratègic.
El pla estratègic ha mort. Visca el pla d’acció.
El més important no és què has pensat, si no quant tardaràs a posar-ho en marxa minimitzant riscos. Hi ha una tendència imparable a transformar les organitzacions per fer possible que a més a més d’estabilitzar processos siguin capaces d’impulsar projectes. Fins ara la gestió per processos i la gestió per projectes convivien malament, i en canvi ara necessitem que ho facin i es combinin.
Abans parlàvem de “time to market” per expressar quant de temps tardes en traslladar una proposta al mercat, però ara el concepte ha de tenir més precisió i cal parlar de “time to test”. Quant de temps tardaràs a fer una prova de la teva idea amb client real? Hi ha organitzacions acostumades a un “time to market” d’un any, que hauran d’espavilar per ser capaces d’assolir un “time to test” de vuit setmanes. I aquest és un canvi gens senzill, que tindrà molta gent ocupada durant aquest 2019.