Participar comença a ser una presa de pèl

La democràcia està amenaçada, i ho està molt més del que ens pensem. El risc no rau només en la creixent presència del feixisme o el populisme a les institucions, ni tampoc en la proliferació de continguts falsos que contaminen l’opinió pública, sinó en la implacable banalització de la participació. S’està normalitzant que les nostres decisions importen un rave i que la voluntat popular es pot passar pel folre sense massa problema. Votar és sagrat, la base de la democràcia, però en plena societat digital i ja entrat el segle XXI és pura desídia i una vergonya que votar per correu o des de l’estranger sigui un drama burocràtic que a més a més rarament arribes a resoldre. Votar és un dret però milions dels nostres conciutadans no el poden exercir perquè tot i portar vint anys vivint amb nosaltres, estar empadronats i pagar aquí els seus impostos, resulta que la seva nacionalitat és francesa, austríaca, magrebí o no importa d’on i et diuen que hi ha coses que no poden votar. Per no parlar de quan votes un Estatut i et diuen a la cara que li passaran el ribot per deixar-lo com considerin, que no és com tu el vares votar. O quan et diuen que volen escoltar la veu del poble, i com el resultat no dóna majories absolutes se’n van de vacances a Doñana i en tornar ens diuen que hem de tornar a votar perquè no ho hem fet bé. Quina manca de respecte.

"La democràcia està amenaçada, i ho està molt més del que ens pensem. El risc rau en la implacable banalització de la participació"

Ens omplim la boca amb la paraula “participació” i tots els valors que porta associats, però els ciutadans percebem clarament que és un terme tàctic buit de significat que s’administra amb poca serietat. Universitats que en acabar les classes passen una enquesta per avaluar el curs, però mai fan fora cap dels professors que hi surten malparats. Empreses que et fan una enquesta del que sigui i mai es molesten en comentar-te quins han estat els resultats i quines accions pensen dur a terme a partir del que hi han après. Governs que ens criden a les urnes per tal que triem qui volem que ens representi, i que després es posen a discutir entre ells càrrecs, sous i privilegis i tenen el valor de no posar-se d’acord i dir-nos que hem de tornar a votar. Igual que hauria d’estar prohibit edificar on hi ha hagut un incendi, per evitar que un piròman obtingui beneficis, els qui convoquen eleccions tres mesos després d’haver estat votats no s’hi haurien de poder presentar, per evitar que els incapaços obtinguin beneficis de la seva ineficiència.

Votar s’està convertint en un exercici estèril. Quan votes no serveix, com ara l’Estatut, o la composició del Parlament espanyol. I allò realment important no es pot votar, com ara qui mana a Europa, com ha de ser la constitució, o si monarquia o república... i si intentes votar coses que no es poden votar ho pagaràs, i si no atents a la sentència. Una altra opció és provar d'expressar les teves opinions a l’espai públic, però sàpigues que és un esport de risc extrem per a tu i per a la teva família.

"Participar no pot ser només prémer un cor a l’ordinador, i sembla que ja tampoc pot ser dipositar un vot a una urna. Participar és que siguem molt més exigents"

La tecnologia també està contribuint a la banalització de la participació. Posar estrelletes i cors a una foto o una frase no és participar. Donar “like” a un llaç rosa no és participar en la lluita contra el càncer de mama, és molt millor si a més a més fas donacions a la investigació mèdica i t’apuntes a programes de voluntariat per estar a prop de les famílies i les persones malaltes. Participar és baixar al carrer, organitzar-se al voltant d’una causa, comprometre’s, actuar per modificar una situació, i assumir que potser caldrà fer esforços i fins i tot assumir riscos. Participar no pot ser només prémer un cor a l’ordinador, i sembla que ja tampoc pot ser dipositar un vot a una urna. Participar és que siguem molt més exigents. Només participes quan notes que pots modificar la realitat. I cada cop que participes i notes que el resultat no té conseqüències, hauries de baixar indignat al carrer a exigir responsabilitats.