On ha de pagar Google els seus impostos?

El tema és recurrent en els últims anys: una gran multinacional tecnològica és condemnada per diferents Administracions europees a abonar quantitats multimilionàries en concepte d’impostos no pagats en els territoris en els quals, suposadament, la multinacional realitza la seva activitat real. La qüestió és que, amb l’aparença legal i esprement al màxim la normativa fiscal i els buits i llacunes que, inexorablement existeixen, aquestes empreses tecnològiques acabaven tributant en aquells territoris europeus que tenen les taxes impositives més baixes; particularment Irlanda i Holanda.

Establir-se a un país de la Unió Europea amb baixa tributació no és, a priori, un delicte: cadascú pot decidir lliurement en quin territori vol realitzar la seva activitat i tributar per aquesta. Ara bé, un altre tema és aparentar que l’activitat es realitza en un determinat país només amb el propòsit de rebaixar la factura fiscal en grans quantitats.

A Google aquesta jugada pot sortir-li molt cara. El passat mes de juliol França li va reclamar 1.115 milions d’euros pels exercicis de 2005 a 2010. L’argument de la Hisenda francesa és que l’activitat comercial de Google (especialment els ingressos procedents dels seus anuncis en xarxa coneguts com a Adwords) es realitza físicament a França, tot i que les factures es liquiden a la filial de la companyia a Irlanda. En aquest punt és on és difícil decidir qui té la raó i, en conseqüència, quin país té el dret i la competència recaptatòria; i, per això, per tal de saber qui i on té el dret de recaptar aquests impostos, es necessiten mecanismes de prova.

No és, de fet, aquest l’únic front obert que té Google a la Unió Europea. Actualment, ha d'afrontar, a més, a una altra sanció de 2.400 milions d’euros per pràctiques monopolístiques.

"Falta per saber si Europa resistirà a l’enorme pressió que, sens dubte, exercirà el 'lobby' tecnològic"

La qüestió de fons és com s’ha arribat a una situació en la qual multinacionals tecnològiques nord-americanes han acaparat el mercat europeu amb uns avantatges tributaris que no gaudeixen les empreses locals. Així, la resposta a com s’ha permès que es portin a terme aquestes pràctiques, semblar estar en la falta d’una harmonització fiscal entre tota la Unió Europa, així com en l’existència de buits legals que permeten establir una estratègia i una planificació fiscal.

La bona notícia és que la Unió Europea està reaccionant. Actualment Espanya, Alemanya, Itàlia i França han instat per escrit a la Comissió Europea per tal que introdueixi un nou impost “igualador” que garanteixi la tributació d’aquestes companyies en el territori on generen els seus ingressos.

És un primer pas. Falta per saber si Europa resistirà a l’enorme pressió que, sens dubte, exercirà el lobby tecnològic per seguir mantenint els actuals avantatges fiscals. I, per descomptat, no parlem de quantitats menors: només en el cas d’Apple, Europa calcula que va deixar de pagar 13.000 milions d’euros entre 2003 i 2014.