Harris, Trump i Nash

Aquestes eleccions presidencials als Estats Units són un cas d’estudi fascinant des del punt de vista teoria de jocs, especialment pel que fa al comportament dels principals consellers delegats tecnològics i llur posició respecte a Trump. Alguns, com Elon Musk, obertament a favor; d’altres com Tim Cook d’Apple, Sundar Pichai de Google o Mark Zuckerberg de Meta, establint-hi converses en privat però sense donar suport a cap dels candidats en públic. Un curiós ball de poders i contrapoders on consellers delegats de grans tecnològiques influeixen en el futur de la democràcia.

L’administració Biden, amb Kamala Harris, ja ha demostrat que estan a favor de la regulació i el control de les grans tecnològiques; la Comissió Federal de Comerç ha obert causes antimonopoli a Google, Amazon, Apple i Meta que les podrien obligar a partir-se. Trump presenta les seves credencials antiregulació en la figura d’Elon Musk a qui diu que anomenarà cap del “Department Of Government Efficiency”, un departament encarregat d’eliminar l’excés de burocràcia i de regulació d’entre d’altres  —oh sorpresa— les que afecten les seves empreses. (Observeu que no per casualitat les inicials del nou departament serien DOGE, una criptomoneda en la qual inverteix Musk i fa pujar a voluntat amb els seus tuits. En fer-se pública la intenció de Trump de crear un DOGE encapçalat per Musk, la criptomoneda homònima va pujar un 22%.)

Per simplificar farem dues hipòtesis: que Kamala Harris continuarà amb la regulació de les grans tecnològiques de Biden —un incentiu per a les tecnològiques per alinear-se amb Trump— i que Trump és un perill per a la democràcia i, per tant, un incentiu per alinear-se amb Harris. Una retallada de drets democràtics pot afectar negativament l’economia; les mesures econòmiques que proposa Harris són molt superiors a les de Trump, segons 23 Nobels en economia.

Els bilionaris consellers delegats de les tecnològiques tenen tres opcions: donar suport explícit a Trump, implícit o callar. Totes amb costos i beneficis.

El dilema del presoner

Donald Trump durant un míting electoral | EP

En el dilema del presoner dos individus racionals, es troben en una situació en la qual poden acabar a la presó. Han de decidir entre cooperar o trair l'altre, amb diferents conseqüències segons la seva elecció. L’escenari és el següent:

1. Si cooperen (és a dir, no delaten l'altre), rebran una pena moderada per un delicte menor.
2. Si un dels dos traeix l'altre (delatant-lo) i l'altre es manté en silenci, el que traeix quedarà lliure, mentre que l'altre rebrà una pena severa.
3. Si tots dos traeixen, tots dos rebran una pena greu, però no tan alta com la que rebria un individu silenciós quan l'altre delata.

Malgrat que la cooperació seria la millor opció per als dos (si miren el benefici conjunt), la falta de confiança en l'altre porta a una situació en què la traïció mútua és sovint l'estratègia. 

"L’administració Biden, amb Kamala Harris, ja ha demostrat que estan a favor de la regulació i el control de les grans tecnològiques"

En aquest cas, els presoners són els consellers delegats tecnològics —a excepció de Musk que va per lliure— i la decisió que han de prendre és si donar suport o distanciar-se de Trump. Les opcions es poden simplificar en dues: "cooperar" (evitar el suport públic a Trump i, per tant, alinear-se amb els valors democràtics) o “no “cooperar” i donar suport a Trump com per evitar les mesures reguladores de Harris.

Si tots "cooperen" evitant donar suport a Trump col·lectivament, corren el risc d'augmentar l'escrutini i possibles mesures punitives si Trump recupera el poder. D'altra banda, si individualment deixen de cooperar i s'alineen amb Trump, redueixen els possibles riscos reguladors de Harris, però abonen col·lectivament les tendències autoritàries de Trump fent-se’n còmplices. S’arrisquen a danyar la democràcia, fet que afectaria la seva reputació pública (X ja ha perdut el 80% del seu valor, usuaris i anunciants). La decisió de Jeff Bezos de blocar el posicionament del seu Washington Post en favor de Kamala Harris li ha fet perdre més de 200.000 subscriptors i destacats col·laboradors del diari.

"Una decisió conciliadora amb Trump és una manera de protegir-se de riscos futurs"

L’elecció racional i interessada de cada director general seria en teoria “no cooperar” per minimitzar el risc individual i maximitzar la pena de represàlies per a la competència en cas de victòria de Trump. La recerca del guany individual porta a un resultat subòptim per a tots. Això explicaria el suport a cor obert de Musk i les trucades de consellers delegats a Trump i el no posicionament públic a favor de Harris.

Una decisió conciliadora amb Trump és una manera de protegir-se de riscos futurs, independentment de les veritables creences polítiques de cada conseller delegat (no veig Tim Cook ni Sundar Pichai massa MAGA). L'elecció d'alinear-se amb Trump es converteix en una estratègia de mitigació del risc, una manera de mantenir lluny pulsions reguladores i el mal menor és que Trump recuperi la presidència.

L'equilibri tecno-polític de Nash

Per entendre aquesta convergència estratègica podem recórrer a un altre concepte de teoria de jocs: l'equilibri de Nash. Es tracta d'una situació en què cada jugador, coneixent les estratègies dels seus oponents, no té cap incentiu per canviar la seva pròpia estratègia. Essencialment, representa un estat estable on ningú es beneficia d'alterar la seva posició.

"Si tots mantenen una postura neutral o lleugerament de suport, minimitzen la seva exposició col·lectiva al risc"

Sembla que els consellers delegats de les tecnològiques han trobat l'equilibri de Nash en el silenci i el suport tàcit a Trump, sense arribar a avals explícits, però tampoc oposant-s’hi públicament. Cada conseller delegat entén que si denuncia obertament Trump, mentre que els seus competidors no ho fan, podrien quedar-se en una posició vulnerable en cas d'un canvi polític. Per contra, si tots mantenen una postura neutral o lleugerament de suport, minimitzen la seva exposició col·lectiva al risc. 

El risc de destacar i convertir-se en un objectiu d'atacs polítics en cas de victòria de Trump o el de regulació en cas de victòria de Harris posa els beneficis empresarials molt més amunt que els morals. En mantenir-se dins de l'equilibri, cada conseller delegat s'assegura que no se'ls identifiqui, protegint així les seves empreses i els seus interessos.

Tecnologia vs. democràcia

Elon Musk dona suport a la candidatura republicana de Donald Trump | EP

Les implicacions més àmplies d'aquest comportament són preocupants. L'elecció de prioritzar els interessos de l'empresa per sobre de principis democràtics més generals il·lustra les vulnerabilitats de dependre dels líders corporatius per al lideratge ètic. Aquest tipus d'ambigüitat estratègica, tot i que racional des d'un punt de vista empresarial, pot erosionar la confiança pública i consolidar encara més la percepció dels consellers delegats de les grans tecnologies com a oligarques amb poder de decisió sobre l’estat. Una mica com els oligarques russos que van donar suport a Putin. Spoiler: no va acabar bé. Que li preguntin a Mikhaïl Khodorkovski, un dia l’home més ric de Rússia que avui viu exiliat a Londres després de nou anys a la presó i de perdre el seu imperi. 

No obstant això, des d'una perspectiva de teoria de jocs, les accions d'aquests CEO tenen tot el sentit. La indústria tecnològica, com qualsevol altra, es regeix per incentius, i l'incentiu per evitar una regulació potencialment negativa per als seus interessos és massa poderós. És un joc de suma zero on la democràcia pot trencar imperis multimilionaris i, més important encara, imperis multimilionaris poden trencar democràcies. L’elecció racional sovint és l'opció més segura, encara que no sigui la més lloable moralment.

"La indústria tecnològica, com qualsevol altra, es regeix per incentius, i l'incentiu per evitar una regulació potencialment negativa per als seus interessos és massa poderós"

Quan s'enfronten a amenaces empresarials existencials, fins i tot els líders tecnològics més innovadors i progressistes poden tornar-se en conservadors i reaccionaris. Els incentius individuals i empresarials sovint condueixen a desequilibris que ningú no desitja.

Tant de bo m’hagi de menjar aquest article dimarts al matí.