Herència digital: una regulació necessària

El projecte de llei sobre les voluntats digitals aprovat recentment pel Govern de la Generalitat, que inicia ara la seva tramitació parlamentària, suposa un gran salt cap endavant per diversos motius.

En primer lloc, perquè es tracta d'una llei pionera a tot l'Estat, on cap norma preveu què succeeix amb el nostre contingut digital quan morim, amb només un precedent similar a França. En segon lloc, perquè dóna cobertura jurídica a una problemàtica actual no resolta i que va en augment atès que cada vegada bolquem més continguts a Internet, ja sigui per motius personals o professionals.

Fins ara, els usuaris de les xarxes socials i d'Internet en general, quan morim, estem en mans del que regulen o preveuen les mateixes plataformes digitals; i només algunes com Facebook, Twitter o Google ho fan expressament.

Ara, amb la nova llei, podrem designar en vida el nostre hereu digital, aquella persona encarregada de gestionar els nostres comptes, perfils i continguts digitals després de la nostra mort per tal de, entre d'altres, sol·licitar-ne la cancel·lació o demanar una còpia dels arxius digitals que es trobin als servidors de les plataformes.

Si bé les voluntats digitals es podran recollir en testament, el projecte de llei preveu que es pugui disposar sobre el patrimoni digital sense necessitat d'anar al Notari amb la inscripció del "document de voluntats digitals" a un nou registre, el Registre de voluntats digitals, que es crearà per facilitar i incrementar les opcions de les persones per deixar constància de la seva "darrera voluntat digital". D'aquesta manera, la llei retorna el control dels continguts a l'usuari a través de l'hereu digital que aquest hagi designat.

Tot i que l'objectiu principal de llei és ordenar legalment i efectivament la voluntat digital post mortem de les persones, també regula una qüestió no menys important com és la de l'ús massiu i intensiu (i, sovint, inconscient per prematur) de les xarxes socials per part dels menors d'edat.

Tal i com avançava mesos enrere el conseller de Justícia, Carles Mundó, el projecte de llei preveu que els pares i tutors legals de menors puguin promoure mesures davant de les plataformes digitals per tal de protegir els fills dels riscos que se'n puguin derivar. Així, per exemple, davant la sospita d'un problema, els pares podran demanar a les plataformes la cancel·lació dels perfils i comptes dels menors.

S'estén, per tant, el control de la pàtria potestat dels pares a l'entorn digital. És en aquest punt on m'agradaria remarcar que tant o més important que la regulació del control parental ho és la necessitat d'implementar polítiques d'educació i de conscienciació que mostrin als nostres fills on són els límits de l'ús d'Internet i, en concret, de la seva exposició a les xarxes socials. Al capdavall, com més connectats estem, més exposats. I de retruc, més vulnerables.