Viatjar és redescobrir la nostra civilització, tant si és a pocs kilòmetres de casa com si ho fem a un altre continent. Caminant per antigues ruïnes, edificis i art fet fa segles ens connectem amb els nostres avantpassats, amb la història de les cultures del món. Jo aquests dies he tingut el luxe de caminar pels temples d’Angkor, patrimoni de la humanitat, a Cambodja.
Entendre com vivien, com es relacionaven, quines històries s’explicaven fa segles – en el cas de la capital de la cultura khmer, un mil·lenni - ens permet entendre millor com i qui som avui. La cultura és una convenció que parteix de la capacitat humana d’abstracció i creació d’històries.
Mantenir viva la flama de la curiositat per entendre el passat i imaginar el futur és clau per als éssers humans. És tan important que, de fet, pot ser essencial per a la supervivència de la nostra espècie. Abans – segons Darwin – el que permetia l’evolució és la capacitat d’adaptació. Avui, potser, el que ens permetrà evolucionar és crear històries.
Què passaria si la IA aconsegueix ser millor storyteller que nosaltres les persones? Què passaria si la IA, a través dels continguts que genera, influeix en l'opinió pública?
Segons l’historiador i filòsof israelià Yuval Noah Harari el llenguatge és el sistema operatiu de la nostra civilització. Poder crear històries a través del llenguatge és el que ens fa humans i el que ens va permetre - com a espècie – evolucionar i vèncer d’altres espècies que físicament eren més capaces que l’Homo sapiens. I resulta que, avui, la intel·ligència artificial (IA) ha aconseguit aprendre a generar llenguatge.
Harari es pregunta, què passaria si la IA aconsegueix ser millor storyteller que nosaltres les persones? Què passaria si la IA, a través dels continguts que genera, influeix en l'opinió pública? Què li passarà a la història de la humanitat que encara s’ha d’escriure si la IA s’apodera de la cultura, les melodies, les lleis o les religions?
Podria avui la IA crear un pànic molt superior al que va crear l’any 1938 Orson Welles emetent per la ràdio una suposada invasió alienígena als Estats Units inspirada en el llibre d’H.G. Wells la Guerra dels mons? Ens la creuríem?
Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d’Emory als Estats Units i publicat per la revista Brain Connectivity assegura que el cervell, quan llegeix o escolta històries, pot estar creient que tot és veritat. I les històries ens provoquen canvis neuronals.
Segons el psicòleg de la Universitat de York a Canadà Raymond Mar quan la gent llegeix històries, rememora experiències personals. Per tant, les històries que es pugui inventar la IA poden portar-nos a connectar amb emocions i estats d’ànims concrets.
Potser el que pot salvar la nostra humanitat és connectar amb la història viscuda i no deixar d’explicar-nos històries per generar futurs possibles des del pensament crític i l’activisme ciutadà
Si fins ara estàvem preocupats per les fake news, el fet que la IA es pugui inventar històries i sàpiga generar llenguatge va més enllà. Ens podríem trobar que la IA pot crear un futur al seu gust, influir sobre decisions de temes ètics, sobre els drets humans o sobre decisions polítiques o fins i tot bèl·liques. Les màquines aprenen a ser més humanes, a explicar històries. I nosaltres... com responem?
Potser l’or dels pròxims anys serà l’storytelling. I potser el que pot salvar la nostra humanitat és connectar amb la història viscuda i no deixar d’explicar-nos històries per generar futurs possibles des del pensament crític i l’activisme ciutadà. L’abstenció de l’esfera pública no és una opció. I cedir l’agenda pública a la IA és segur una mala solució. Com deia Joan Fuster, la política o la fas o te la fan. Les històries també. No deixem a l’IA el domini de la narrativa. Continuem explicant-nos històries pensades per i per a éssers humans. Quina és la teva història?