Hola? On ets?
25
d'Octubre
de
2016
Quan som petits, sense donar-nos-en compte, aprenem moltes lleis de la física. Els objectes cauen a terra quan els llencem des de la trona gràcies a la gravetat. Els objectes continuen existint encara que no els veiem, com els pèsols que hem amagat dins el tovalló. I sabem que un objecte no pot ser en dos llocs a la vegada malgrat que la mama i/o el papa ho intentin: o estaven amb nosaltres o estaven en un altre lloc.
Com adults aquestes lleis encara les tenim clares. Sabem que el mòbil xocarà contra el terra quan cau de la taula. Sabem que quan estem a la feina continuarem existint com a pares, tant si ens veuen com si no al festival de l'escola. I sabem que podem ser a l'oficina o podem ser a l'hospital amb el nostre germà, però no podem ser als dos llocs al mateix temps.
Però aquestes lleis tan bàsiques que governen el nostre estat físic, no volem o no les sabem aplicar al nostre estat mental. Pensem que si una persona no està asseguda a la seva cadira, és que no està treballant i que una persona que està asseguda al seu lloc de treball moltes hores ha fet molta feina. Pensem que, des de l'ordinador de l'oficina, podem comprar entrades per Internet per anar al teatre i acabar un report sobre les vendes del mes. I pensem que podem contestar mails, mirar el Twitter i gaudir del partit de bàsquet de la nostra filla al mateix temps.
Ens creiem que tot això és possible, que podem fer moltes tasques a l'hora i ser productius, que la presència física vol dir presència mental i que hores fitxades són hores treballades. Els nostres caps intenten convèncer-nos que aquesta és la realitat però, en el fons, sabem que no és veritat. Avui en dia donem la culpa a la tecnologia, però des que va començar a desenvolupar-se la nostra societat, es va crear una divisió entre la vida professional i la vida privada i hem tingut problemes amb què vol dir "ser present". La nostra presència física és fàcil de determinar però la nostra presència mental és molt més complicada.
Els problemes de la nostra societat, com l'absentisme laboral, les baixes llargues, el fracàs escolar, la manca de dones directives, la baixa productivitat i la baixa competitivitat, l'estrès etern o la infelicitat no vénen d'un "conflicte" entre la nostra vida professional i la nostra vida personal, però sí de l'estat de la nostra "presència" i la nostra capacitat de contestar sincerament la pregunta: "On ets?"
Doncs, què hem de fer? Hem de crear oportunitats perquè puguem tenir una "presència total". Hem de crear una societat amb totes les eines i el suport que necessitem per ser 100% presents mentalment. Hem de tenir la possibilitat d'estar enfocats totalment a la feina, sense problemes o circumstàncies de la nostra vida personal ocupant els nostres caps. I quan estem gaudint del nostre temps privat, hem d'estar completament amb la nostra família, els nostres amics i/o sols, sense el soroll que suposa haver d'estar sempre connectats.
El concepte de "Presència Total" no té edat, ni gènere, ni estat civil, ni sector industrial, ni espai geogràfic, ni títol professional. És tant universal com les lleis de la física. Com és arribar a tenir "Presència Total?". Necessitarem una combinació de moltes coses: canvis d'horaris i flexibilitat en el concepte de la jornada laboral, la introducció al treball per objectius i no tant per hores, la capacitat de desconnectar dels mails fora de la feina i dels xats personals quan treballem, replantejar el nostre concepte de ser feliç, deixar morir la idea de les súper persones i repensar la nostra percepció d'empleats, d'equips i d'empresaris.
Per fer tots aquests canvis caldrà el Govern, les empreses, els sindicats, els comerços, les escoles, les institucions d'oci, els clubs d'esports i totes les organitzacions que formen part de la nostra societat. Però sobretot, caldrà l'esforç de tots nosaltres. I com tots, els grans canvis que s'han fet al món, es comença amb debats per pensar, per reflexionar i per entendre aquest problema que tenim amb l'estat de la nostra "presència". Per això, t'esperem a la taula rodona Conciliació laboral, una oportunitat per a la societat, que se celebrarà aquest dijous 27 d'octubre, de 18h a 20h de la tarda, al Museu de la Pell d'Igualada organitzada per UEA Inquieta.
Com adults aquestes lleis encara les tenim clares. Sabem que el mòbil xocarà contra el terra quan cau de la taula. Sabem que quan estem a la feina continuarem existint com a pares, tant si ens veuen com si no al festival de l'escola. I sabem que podem ser a l'oficina o podem ser a l'hospital amb el nostre germà, però no podem ser als dos llocs al mateix temps.
Però aquestes lleis tan bàsiques que governen el nostre estat físic, no volem o no les sabem aplicar al nostre estat mental. Pensem que si una persona no està asseguda a la seva cadira, és que no està treballant i que una persona que està asseguda al seu lloc de treball moltes hores ha fet molta feina. Pensem que, des de l'ordinador de l'oficina, podem comprar entrades per Internet per anar al teatre i acabar un report sobre les vendes del mes. I pensem que podem contestar mails, mirar el Twitter i gaudir del partit de bàsquet de la nostra filla al mateix temps.
Ens creiem que tot això és possible, que podem fer moltes tasques a l'hora i ser productius, que la presència física vol dir presència mental i que hores fitxades són hores treballades. Els nostres caps intenten convèncer-nos que aquesta és la realitat però, en el fons, sabem que no és veritat. Avui en dia donem la culpa a la tecnologia, però des que va començar a desenvolupar-se la nostra societat, es va crear una divisió entre la vida professional i la vida privada i hem tingut problemes amb què vol dir "ser present". La nostra presència física és fàcil de determinar però la nostra presència mental és molt més complicada.
Els problemes de la nostra societat, com l'absentisme laboral, les baixes llargues, el fracàs escolar, la manca de dones directives, la baixa productivitat i la baixa competitivitat, l'estrès etern o la infelicitat no vénen d'un "conflicte" entre la nostra vida professional i la nostra vida personal, però sí de l'estat de la nostra "presència" i la nostra capacitat de contestar sincerament la pregunta: "On ets?"
Doncs, què hem de fer? Hem de crear oportunitats perquè puguem tenir una "presència total". Hem de crear una societat amb totes les eines i el suport que necessitem per ser 100% presents mentalment. Hem de tenir la possibilitat d'estar enfocats totalment a la feina, sense problemes o circumstàncies de la nostra vida personal ocupant els nostres caps. I quan estem gaudint del nostre temps privat, hem d'estar completament amb la nostra família, els nostres amics i/o sols, sense el soroll que suposa haver d'estar sempre connectats.
El concepte de "Presència Total" no té edat, ni gènere, ni estat civil, ni sector industrial, ni espai geogràfic, ni títol professional. És tant universal com les lleis de la física. Com és arribar a tenir "Presència Total?". Necessitarem una combinació de moltes coses: canvis d'horaris i flexibilitat en el concepte de la jornada laboral, la introducció al treball per objectius i no tant per hores, la capacitat de desconnectar dels mails fora de la feina i dels xats personals quan treballem, replantejar el nostre concepte de ser feliç, deixar morir la idea de les súper persones i repensar la nostra percepció d'empleats, d'equips i d'empresaris.
Per fer tots aquests canvis caldrà el Govern, les empreses, els sindicats, els comerços, les escoles, les institucions d'oci, els clubs d'esports i totes les organitzacions que formen part de la nostra societat. Però sobretot, caldrà l'esforç de tots nosaltres. I com tots, els grans canvis que s'han fet al món, es comença amb debats per pensar, per reflexionar i per entendre aquest problema que tenim amb l'estat de la nostra "presència". Per això, t'esperem a la taula rodona Conciliació laboral, una oportunitat per a la societat, que se celebrarà aquest dijous 27 d'octubre, de 18h a 20h de la tarda, al Museu de la Pell d'Igualada organitzada per UEA Inquieta.