IA a l’aula, ara sí

El debat de si la IA ha d’entrar a l’aula és un déjà-vu. El vam tenir amb les calculadores, amb Google, amb Viquipèdia, amb els portàtils i el tindrem a cada nova iteració tecnològica; a cada nova generació d’apocalíptics i d’integrats. El debat no és “sí” la IA ha d’entrar a l’aula, sinó que és “com” i “per a què”. Més que res perquè ja fem tard: ChatGPT és una de les competències que assoleixen els estudiants a l’ESO.

"El debat no és “sí” la IA ha d’entrar a l’aula, sinó que és “com” i “per a què”"

I si els estudiants desenvolupen noves competències també ho fan els professors. En aquest sentit, he vist coses que vosaltres humans no creuríeu. Com ara el professor que en posar un exercici de redacció al Classroom, introduïa subreptíciament la paraula “Frankenstein” camuflada a cos 1 i de color blanc (sobre fons blanc). Quan l’alumne feia l’inevitable “retalla i enganxa” a ChatGPT, aquest darrer li generava un text perfecte amb referències i analogies a Frankenstein, text que viatjava amb un “retalla i enganxa” de tornada al Classroom. No sé si enxampava tots els tramposos, però sí que almenys enxampava a tots els que ni es llegien allò que ChatGPT els generava.

D’altres han tombat tot internet fins a trobar les eines més arcanes de detecció de textos generats per IA —també basades en IA—. Inevitablement, i després d’alguna alegria, quan topen amb algun fals positiu s'adonen que la IA que detecta IA també “al·lucina”, i l’aprenent de Sherlock se’n torna a fer de mestre.

"Bons guions per episodis de 'Black Mirror' però lluny de la realitat d’aquest principi de curs"

Tan feble és el nostre sistema educatiu que un xatbot espavilat l’ha posat en crisi? Un debat desenfocat guiat pels apologetes de la inevitabilitat tecnològica l’ha situat en una falsa dicotomia entre apocalíptics i integrats: a una banda els que diuen que els professors seran obsolets la setmana que ve (i ja estan fent proves en aquest sentit). A l’altra els que aquesta tecnologia el que farà obsolets són els estudiants; que ja no caldrà estudiar perquè un xip al cervell ens donarà accés a tot el que ens calgui saber. Bons guions per episodis de Black Mirror però lluny de la realitat d’aquest principi de curs.

Escric aquestes ratlles perquè com a professor universitari de Tecnologia de l’Audiovisual cada setembre em trobo amb la nova col·lecció de reptes tardor-hivern que ens plantegen precisament les tecnologies de l’audiovisual. I si les hem d’estudiar les hem de fer servir. Per això al primer dia explico els alumnes com fer trampa si volen. Ho vaig fer amb Sudowrite.com, abans que no arribés ChatGPT i tocarà fer-ho demà divendres ara que només cal anar a Google o a Perplexity.ai per a generar textos de manera tan fàcil com els genera autocompletar del mòbil. Literalment. 

"Copiar és fàcil; aprendre no tant i la IA ens hi pot ajudar"

L'objectiu seria aproximar-nos a la IA generativa com una tecnologia audiovisual més, sense demonitzar-la ni prohibir-ne l'ús, sinó per aprendre a fer-la servir de manera ètica i efectiva; buscant-li les costures mentre n’aprofitem els beneficis per l’aprenentatge. Reitero: per l’aprenentatge. Copiar és fàcil; aprendre no tant i la IA ens hi pot ajudar. Us n’explicaré un cas d’ús real que m’ha canviat la vida.

Estudiar la història de Grècia és apassionant. D’allà surt tot i tot el que en llegeixis és poc. Al llarg dels anys ho he provat tot per conservar la informació rellevant de cada llibre que he llegit. Amb el temps i els diferents mètodes de documentació —paper i llapis, fitxes, Goodreads, fotos i OCR, Evernote, Notion, etc.— m'he adonat que el problema no és emmagatzemar informació, sinó que és recuperar-la (una cosa que ja està resolta des dels babilonis amb les tauletes d’argila). Per molt que categoritzis la informació, l’etiquetis o classifiquis mai ho faràs de totes les maneres possibles per les quals algun dia eventualment voldràs accedir. Crec que n’he trobat una solució.

Seguim amb el cas d’estudi de la història de Grècia. Trobar una cosa en els llibres, PDF, vídeos de YouTube o cursos d’universitats en línia que tinc guardats o relacionar informació d’un text amb un altre és una tasca virtualment impossible quan el nombre de recursos comença a créixer. Google sembla que ens hi pot ajudar amb el seu nou servei de notes anomenat NotebookLM. De manera molt senzilla hi podem pujar notes, documents de text i enllaços als quals ens permetrà accedir via xatbot. I no només això: ens suggerirà línies de temps, taules de contingut, preguntes, relacions entre diferents conceptes i fins i tot ens en pot generar un pòdcast de dues persones xerrant sobre els continguts. Per primera vegada he aconseguit treure petroli de llibres i referències que òbviament no tinc al cap.

El que el fa realment útil és que els resultats de la conversa procedeixen únicament dels continguts que hi hem pujat, les referències en el text generat i quan no té prou informació no se l’inventa, senzillament confessa que “amb les fonts proveïdes no puc trobar el que em demanes”. Una de les gràcies és que independentment de l’idioma de les fonts li podem preguntar en català o en qualsevol altra llengua.

"Una mena de primer dia de curs que aquest any serà amb IA a l’aula"

Un dels continguts que hi pujo són les transcripcions dels vídeos dels cursos que faig a Coursera, ben classificadets lliço per lliçó. Això em permet accedir a tot el contingut del curs tant de manera estructurada com mitjançant el xatbot, amb la primera pregunta que em vingui al cap o que el mateix xatbot em suggereixi. Una d’aquestes va ser: "quina va ser la importància de l'escriptura en Linear B per a la civilització Minoica?”. Vaig anar a parar al meravellós món de les relacions entre el poder i les tecnologies, en aquest cas de l’escriptura.

Recordo com, en descobrir la potència del NotebookLM vaig recuperar sensacions que feia anys que no experimentava a la xarxa. Una sensació de primer dia molt semblant a la que vam experimentar el dia que vam accedir al primer web, la primera cerca en un motor de cerca (Altavista?, Infoseek?, Lycos?, Yahoo?) o al primer accés a Viquipèdia. Una mena de primer dia de curs que aquest any serà amb IA a l’aula.