La setmana passada escrivia sobre la incidència de la IA en la comunicació audiovisual en general i en el seu impacte en la comunicació política en particular. El 60% de la població mundial participant enguany en processos electorals, multiplicat per la facilitat d’accés a plataformes de generació i manipulació d’imatges, elevat a la potència de les xarxes socials, conformen la tempesta perfecta. I això que la intel·ligència artificial és encara poc intel·ligent. Només cal mirar les falses imatges de Trump amb electors negres que vam veure la setmana passada. I tot això, podem pensar, només pot anar a pitjor: ai quan arribi la IA General!
De fet, és irrellevant. Si sou dels que esteu preocupats perquè algun dia les màquines intel·ligents -sigui el que sigui que vol dir això- puguin dominar el món, tinc una notícia dolenta i una de bona: ja ho fan i no els ha calgut ser gaire intel·ligents. O potser som nosaltres els que no en som prou; no ens cal gaire tecnologia perquè ens deixem enganyar. En aquest sentit, em té fascinat la polèmica al voltant de la foto publicada per Sa Altesa Reial la Princesa Caterina de Gal·les i futura Reina d’Anglaterra.
"La intel·ligència artificial és encara poc intel·ligent"
Una foto d’una mare i els seus fills penjada a una xarxa social no hauria de tenir més transcendència. Excepte si ets de la família reial britànica, fa tres mesos que ningú no t’ha vist, la foto està manipulada i l’has penjada a X. Cadascuna d’aquestes coses ja és prou fotuda; totes combinades són el cross-over definitiu entre The Crown, Black Mirror i Crims. Benvinguts conspiranoics i detectius de sofà. La imatge continua penjada a l’Instagram dels Prínceps de Gal·les:
Van ser les agències Getty Images, AP, Reuters i France Press qui van confirmar totes les sospites en retirar la imatge dels seus catàlegs i en emetre un kill notice instant els mitjans a no fer-la servir o a retirar-la, un fet molt excepcional. No en tenien d’altra; la manipulació és evident i el prestigi d’aquestes agències es basa en la veracitat i la traçabilitat de les seves imatges. Si n’hi ha foto és que ha passat. Segur?
Sembla contradictori, però el que veiem en la imatge que Sa Altesa Reial va publicar també va passar. Les mateixes agències i el servei de verificació i traçabilitat de la BBC (la setmana passada també en parlava) van analitzar les metadades de la imatge. La foto es va fer amb una Canon, que es va editar amb Photoshop en un Mac i que es va guardar dos cops: el 8 de març del 2024 a les 21.54 h i el 9 de març del 2024 a les 09.39 h. La versió de Photoshop no era la darrera i, per tant, no tenia les funcionalitats d’IA generativa, que resulta evident veient la manipulació.
Una de les possibles explicacions podria ser que en ser quatre persones a la foto, tres canalles, s’haguessin tirat unes quantes fotos que després s’haguessin sobreposat en una de sola, escollint la cara millor de cada foto de cadascun dels reials membres. Photoshop és bastant bo fent això. Al web d’Adobe hi teniu una entrada que diu literalment “Combine multiple images into a group portrait”. Estic segur que la setmana passada a aquesta hora la princesa Caterina es va passar una bona estona en aquesta mateixa entrada.
I si la polèmica és interessant, la meta-polèmica, la polèmica sobre la polèmica, encara més. Al mateix moment que naixien tota mena de teories conspiratives -les unes tombaven cap a Black Mirror i les altres cap a Crims- s’obria el debat a xarxes i mitjans de si la polèmica era transcendent: qui interpreta cada detall que es veu a la imatge -i també tot allò que no es veu, com l’anell de matrimoni- i qui de manera racional diu que tots editem amb més o menys traça les fotos abans de pujar-les, sa Altesa Reial inclosa. Empírics contra racionalistes, un cop més.
"Si la polèmica és interessant, la meta-polèmica, la polèmica sobre la polèmica, encara més"
Un dels que ha entrat a la meta-polèmica ha estat el fotògraf lleidatà Jordi V. Pou, que treballa també amb IA i millor persona. De fet, amb un tuit marca de la casa tancava polèmica i meta-polèmica. Diu: “Aquesta obsessió per detectar fotografies manipulades és malaltissa i una pèrdua de temps. És aferrar-se a un ideal perdut. Seria més senzill assumir que ben aviat ja no ens les podrem creure mai. Serem més feliços, segur".
Aquesta obsessió per detectar fotografies manipulades és malaltissa i una pèrdua de temps. És aferrar-se a un ideal perdut. Seria més senzill assumir que ben aviat ja no ens les podrem creure mai. Serem més feliços, segur. pic.twitter.com/yusADgR3Us
— Jordi V. Pou (@JordiVPou) March 12, 2024