Aquests dies s’ha parlat molt de la voluntat d’assolir la immunitat de grup pel que fa a la covid-19; és a dir, aconseguir per mitjà de la vacunació que hi hagi un percentatge de població immunitzada prou gran per aturar la transmissió exponencial de la malaltia que hem viscut aquest darrer any i mig. D’aquesta immunitat també se’n diu immunitat col·lectiva i immunitat de comunitat.
El lector que hagi seguit de prop l’actualitat informativa, però, segurament deu haver sentit de boca de més d’un expert un altre nom: la immunitat de ramat. De fet, és un nom que crida l’atenció, perquè compara una comunitat humana amb un grup d’ovelles. Probablement, si a qualsevol de nosaltres ens haguessin explicat el concepte i ens haguessin demanat de posar-hi nom, no se’ns hauria acudit mai aquesta metàfora, que ens hauria semblat poc motivada i, fins i tot, ofensiva (si bé és cert que en el món cristià té una gran tradició la comparació del poble amb un ramat guiat pel pastor, que és Jesús).
Per què, doncs, aquesta forma és la que sovint utilitzen espontàniament els nostres científics i alguns mitjans i, per tant, no és descartable que aviat l’acabis utilitzant tu mateix, lector? L’explicació, com sol passar amb moltes altres innovacions denominatives en la nostra llengua, la trobem en la denominació anglesa herd immunity, d’ús habitual entre els experts en les seves comunicacions internacionals. Efectivament, herd vol dir ramat i s’explica perquè els primers estudis sobre aquesta immunitat es van fer en ramats de bestiar i, de ben segur, en anglès. Aquesta traducció literal d’una denominació d’una altra llengua, en aquest cas d’un ús metafòric, és el que en lingüística s’anomena calc.
Té sentit, però, exportar un ús metafòric d’una denominació si no s’entén?
Té sentit, però, exportar un ús metafòric d’una denominació si no s’entén o, fins i tot, si pot ser injuriosa? En aquests casos segurament el més recomanable seria no perpetuar l’error original i cercar-hi una alternativa transparent i neutra, com ho és immunitat de grup. Com sempre, però, si els primers introductors del terme en la nostra llengua no hi han parat atenció i han fet la traducció automàtica, el més probable és que la denominació s’estengui ràpidament en l’ús de manera irreversible. I molta gent defensarà també la motivació del terme i l’avantatge que suposa, per als qui han conegut primer el nom en anglès, identificar ràpidament la seva equivalència en les altres llengües.
De fet, de calcs en tenim molts en la nostra llengua, i sovint no cal evitar-los perquè els podem considerar motivats. Per exemple, en l’àmbit informàtic en podem trobar una bona colla: ratolí, correu electrònic, en línia o virus (si no és que els usuaris utilitzen directament els mots en anglès). Encara que és cert que si els haguéssim creat en la nostra llengua de bell nou probablement hauríem triat altres opcions, aquestes denominacions són ben entenedores i no desplacen cap ús genuí previ. Efectivament, a vegades, tot i que els calcs siguin comprensibles, és millor evitar-los perquè arraconen altres usos naturals: en informàtica mateix, sense anar més lluny, sembla preferible actualitzar el contingut que ens mostra la pantalla que no refrescar-lo (calc de to refresh). Seria un cas similar al de l’aforament per indicar la capacitat d’una sala: és un calc de l’extensió de significat que va experimentar el mot castellà aforo, que originalment, com en català, mesurava només el volum d’aigua que cabia en un recipient. Com dèiem, però, si el calc fa fortuna, com en aquests dos casos, és probable que acabi desplaçant altres usos genuïns.
El del nínxol de mercat designa un petit segment de mercat, explotat per una marca, en què s'intueix una oportunitat de negoci
Un altre exemple de calc ben curiós, en l’àmbit econòmic, és el del nínxol de mercat, que designa un petit segment de mercat, explotat per una marca, en què s'intueix una oportunitat de negoci perquè s'hi detecten necessitats no satisfetes. Nínxol és la traducció literal de l’anglès niche, que té el mateix significat original que en català (‘una concavitat en un mur o construcció per posar-hi una estàtua o bé un cadàver’). Amb una bona dosi d’imaginació podem pensar que en el nínxol de mercat també s’omple un buit, amb un nou negoci en aquest cas. Però estic ben segur que cap dels lectors no hauríeu triat aquesta metàfora si haguéssiu tingut el repte de batejar aquest nou concepte en català. Per això, quan fa uns anys va estudiar aquest terme el Consell Supervisor, que valora l’adequació dels nous termes catalans, va proposar una metàfora que va considerar més motivada: veta de mercat, tenint en compte que una veta (un filó de mineral petit) designa també un buit (en una roca, en aquest cas) que s’ha emplenat d’un material valuós que pot ser explotat.
En aquest cas, però, com en la resta de calcs esmentats, l’ús acabarà decidint si denominacions que el primer dia ens van semblar extravagants ara ens semblen imprescindibles. I fins i tot, potser, ens semblarà normal formar part d’un ramat que cerca feliç el seu nínxol.