Un instrument de previsió social complementària per a Catalunya

En un article a VIA Empresa, de data 12 de juliol de 2024, David Garrofé i Puig, secretari general de Cecot de 1988 a 2021 i actualment membre del Consell Assessor de Mecenatge de la Fundació Catalunya Cultura, es preguntava: "Mutualitat de Previsió Social Catalana. A què esperem?”.

En aquell article, feia referència a la proposta plantejada per Cecot vuit anys enrere de crear a Catalunya un instrument de previsió social complementària de caràcter mutualista, a semblança de les EPSV basques i al fet que en aquests moments disposem d’“un bon llibre blanc”, segons paraules del Sr. Garrofé, elaborat per l'Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, fruit del Conveni Resolutiu, signat el 3 d'agost de 2022 amb el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. 

En el citat Llibre blanc de la previsió social complementària a Catalunya, s'assenyalava la importància a Catalunya dels sistemes de previsió social complementaris, dins del model dels tres pilars (el primer pilar constituït per la Seguretat Social i els pilars complementaris del sistema d'ocupació i de l'estalvi individual), i la necessitat de desenvolupar unes mutualitats de previsió social, inspirant-se en un model d'èxit com les EPSV basques. 

L'Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària va presentar en 2023 la versió definitiva del Llibre blanc de la previsió social complementària a Catalunya, la principal pretensió de la qual era posar a la disposició dels agents socials un diagnòstic i unes propostes per ser desenvolupades en el marc del diàleg social i la negociació col·lectiva. Per part seva, els agents socials, en la Comissió de Negociació Col·lectiva del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, havien acordat incloure, en el pla de treball de l'any 2022, la promoció de la previsió social complementària del sistema empro i el foment del mutualisme a Catalunya.

"Una de les principals conclusions del Llibre blanc destacava la gran diferència entre el País Basc i Catalunya, quant al desenvolupament de la previsió social complementària"

Recordem que en l’Informe d'avaluació i seguiment del Pacte de Toledo, aprovat pel Congrés dels Diputats a la tardor del 2020, i en les noves recomanacions que d'ell es van derivar, s'advocava per l'impuls del segon pilar, els sistemes d'ocupació, a través del diàleg social entre patronal i sindicats i la negociació col·lectiva, donant prioritat als “instruments sense ànim de lucre”, en clara referència al mutualisme. En aquest sentit, a Catalunya existeix una la llarga tradició mutualista, que constitueix una sòlida base social per desenvolupar unes “noves” mutualitats de previsió social, “posades al dia”, que puguin gestionar els compromisos per pensions de treballadors i treballadores. 

Per a l'elaboració del Llibre blanc, l'Observatori es va basar en les opinions d'experts, empresaris, treballadors i directors de recursos humans, tant per descriure la situació actual com per elaborar unes propostes destinades a desenvolupar la previsió social complementària d'ocupació, com un dels tres pilars del model de previsió social. 

Com una de les principals conclusions del Llibre blanc, es destacava la gran diferència entre el País Basc i Catalunya, quant al desenvolupament de la previsió social complementària. En aquest sentit, la determinació política del Govern Basc per desenvolupar un instrument com les EPSV, la primera regulació del qual és de 1983, contrasta amb l'absència de decisions en aquesta mateixa direcció per part dels diferents governs de Catalunya. 

Existeixen diferències importants entre Euskadi i Catalunya, com el concert econòmic i les hisendes forals, però aquestes diferències no expliquen per si mateixes la situació tan dispar entre bascos i catalans. Hi ha altres qüestions, com la renda per càpita o l'estructura productiva, en les quals les similituds són tan evidents que permeten arribar a la conclusió que la voluntat política dels uns i els altres és la principal disparitat entre tots dos. 

Segons l'Observatori dels Sistemes Europeus de Previsió Social Complementària, la creació a Catalunya d'un instrument de previsió social similar a les EPSV basques, requereix dos elements. En primer lloc, del compromís dels agents socials, patronal i sindicats, per desenvolupar-lo en el marc del diàleg social i la negociació col·lectiva, des dels acords generals, com l'Acord Interprofessional de Catalunya, fins als convenis col·lectius, sectorials i d'empresa. En segon lloc, i no menys important, és necessària la voluntat política del Govern de la Generalitat i dels partits catalans per desenvolupar el model, amb un primer objectiu que seria recuperar les competències exclusives en matèria de mutualitats de previsió social, com ja es reconeixien en l'Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.

"Existeixen diferències importants entre Euskadi i Catalunya, com el concert econòmic i les hisendes forals, però aquestes diferències no expliquen per si mateixes la situació tan dispar entre bascos i catalans"

És important indicar que la creació a Catalunya d'aquestes entitats de caràcter mutualista, com les que es proposa en el Llibre Blanc, té una sòlida base jurídica, segons el que es disposa en la Directiva (UE) 2016/2341 del Parlament Europeu i del Consell, de 14 de desembre de 2016, relativa a les activitats i la supervisió dels fons de pensions d'ocupació (FPE), coneguda com a IORP II, en la qual assimila als fons de pensions a aquells instruments que donin cobertura exclusiva a compromisos per pensions, com es coneixen a les contingències de jubilació, incapacitat permanent i defunció, i, en conseqüència, aquestes mutualitats deixarien ser considerades entitats asseguradores. 

Finalment, i no per això menys important, allò que es coneix com a “marc català de relacions laborals” s'enfortiria amb l'ampliació del subjecte contractual dels convenis, el desenvolupament del capítol sobre previsió social complementària de l'Acord Interprofessional de Catalunya i amb la implantació d'un instrument de previsió social complementària d'ocupació en el qual, empresaris i treballadors, participarien de la seva gestió.