La inexistent inspecció als comerços

Tàcit, que sabia del que parlava, va encunyar una sentència que, com la majoria de les sentències romanes, està de perfectíssima actualitat: Corruptissima re publica plurimae leges. Alguns diuen que el significat és que com més corrupte és un sistema, més lleis fa. Altres asseguren que publicar moltes lleis converteix un sistema en corrupte. Jo més aviat penso que la sentència de Tàcit no busca determinar la causa i l’efecte. Més aviat penso que vol dir que la promulgació de moltes lleis i la corrupció són fets indissociables. I com que a Catalunya es promulguen lleis i normes com qui reparteix caramels, ja poden vostès imaginar-se en quin entorn habitem.

El cas és que es promulguen lleis i normatives que, després, són de difícil, si no impossible, aplicació. Però en altres casos simplement estem davant de la deixadesa, de la incompetència o de la corrupció. I aquest és el cas dels mercats i botigues d’alimentació. Sovint surten crítiques sobre determinades empreses de distribució denunciant, per exemple: “Aquesta empresa diu que els productes són de proximitat i tenen pinyes de Centre Amèrica!”. Ja es veu que aquesta és l’afirmació d’un insensat, ja que no pot esperar que les pinyes es produeixin a la Cerdanya. I a més, aquest insensat critica algú que informa quan el problema de Catalunya és que els comerços no informen.

"En general, ens movem entre la desídia i la corrupció. Després ens emplenem la boca amb discursos sobre la qualitat dels productes nostres, practiquem el patrioterisme agro-gastronòmic"

Si parlo d’incompetència i corrupció és perquè els delictes són flagrants i es practiquen en territori públic com, per exemple, els mercats municipals. Si hi passés alguna inspecció multaria cada dia, o faria tancar el comerç. I això no té lloc. Quants mercats municipals informen del preu per quilogram d’un producte i del seu origen? Algú sap on estan pescats els peixos que es venen als mercats municipals? Sort tenim de les grans superfícies de distribució. Aquestes acostumen a complir la llei. I si jo els digués que la trampa i l’engany està a l’ordre del dia en el sector de les peixateries? Saben que la meitat dels peixos són de piscifactoria i no n’informen? No han trobat que, sovint, els llenguados són tous i fofos? No cal que parlem dels congelats que es descongelen. Ningú ens n’informa. El mateix succeeix amb verdures, fruites i carn.

Una coneguda m’explicava que pel seu restaurant a voltes hi passaven inspectors que miraven la instal·lació, li feien comentaris,... alguna multa. “Fa anys que no passen...” diu ara. Pura deixadesa. Altres diuen: “No cal patir, quan han de passar truquen el dia abans”. En general, ens movem entre la desídia i la corrupció. Després ens emplenem la boca amb discursos sobre la qualitat dels productes nostres, practiquem el patrioterisme agro-gastronòmic, etc. Xerrar ens agrada molt.

"El país no funciona perquè les petites coses de cada dia no es controlen. La xerrameca parlamentària no es tradueix en fets que la gent palpi"

En la majoria d'ocasions el país no funciona perquè les petites coses de cada dia no es controlen. La xerrameca parlamentària no es tradueix en fets que la gent palpi. És per això que la subsidiarietat que es practica a la Unió Europea no és útil a Espanya. Allò que vostès podran observar en qualsevol mercat ambulant francès, alemany, italià, etc, no és d’aplicació ni als mercats que estan gestionats per ajuntaments. Insisteixo que el fet només té dues explicacions possibles: desídia o corrupció. I Tàcit ens en dona alguna pista valuosa.