Aliances i integració cooperativa

Fa un temps, el fundador d’Eroski i expresident de la Corporació Mondragón, Antonio Cancelo, m’explicava que, en finalitzar la visita a una fira de cooperatives de l’oli, els promotors li van preguntar què li havia semblat. La seva resposta va ser que li semblava magnífic; no obstant això, els convidava que a la propera edició, en lloc de 50 estands de 50 cooperatives, només n’hi hagués un. En una altra ocasió, em deia que quan una cooperativa agrícola li explicava, amb entusiasme i satisfacció, que havia entrat com a proveïdora d’una gran cadena de distribució alimentària, els va etzibar que, al dia següent, la cooperativa del poble del costat ho sabria, hi aniria també i entraria baixant el preu, i, així, successivament.

I és que els fets són molt tossuts i, efectivament, 50 estands de 50 cooperatives o una petita cooperativa agrícola (excepte honroses excepcions) no donen resposta a la necessitat real, que, en aquest cas és millorar la renda dels pagesos. És l’asimetria que es produeix entre el sector agrari i la indústria de la distribució alimentària, una oferta atomitzada davant d’una demanda concentrada i això, desgraciadament, ja sabem quin final té.

Recordo també que, al llarg de la visita d’una delegació cooperativa holandesa, ens explicaven que havien integrat totes les cooperatives en una sola. A la pregunta de si estaven satisfets, la seva resposta va ser: "No, el món és molt gran i nosaltres, molt petits". Només cal recordar el nombre de cooperatives agràries que tenim a casa nostra. Segurament fa un segle, una cooperativa a cada poble tenia sentit. Ara, emocions a banda, segurament no.

Tenim cooperatives massa petites i febles per afrontar els extraordinaris reptes que tenim al davant

Es produeixen processos d’integració en el cooperativisme? Sí, és clar, però de forma manifestament insuficient i, en general, a contracor. Si de debò volem defensar les rendes dels pagesos no tenim cap altra sortida que integrar les cooperatives. La manca de dimensió (la mida sí que és important per a la competitivitat: en concentrar l'oferta, es disposa d'una major capacitat inversora, d’innovació...) no és exclusiva del cooperativisme agrari. Per extensió, també ho és de l’economia social i m’atreveixo a dir que del teixit empresarial en general. Tenim organitzacions massa petites i febles per afrontar els extraordinaris reptes que tenim al davant, i massa sovint, preferim ser cap de ratolí que cua de lleó.

Amb la cooperació, les aliances i fusions -en definitiva, una major integració- potser no solucionaran tots els problemes de les empreses d’economia social, però sense aquestes el futur pinta, per dir-ho suau, tirant a gris. La bona notícia és que (a diferència de moltes altres coses) és a les nostres mans fer-ho. Es tracta de tenir un propòsit compartit, confiança mútua i voluntat de fer-ho.