La intel·ligència artificial i el seu impacte a Catalunya

Aquesta última setmana he tingut l’oportunitat de ser ponent, moderador o assistir a diferents esdeveniments al voltant de la intel·ligència artificial (IA) a casa nostra, des d’una perspectiva més tècnica vinculada a les dades i a les dades obertes organitzat per OpenDataBCN o sobre l’impacte a Catalunya de la mà de Tertúlia Digital amb Pimec i l’ACEC-Patronal Consultores a Catalunya, o el Congrés de BigData i AI de Catalunya organitzat pel CIDAI i coordinat per Eurecat.

El primer que podem constatar és que el fenomen de la IA no sembla només una altra tecnologia que s’afegeix a les que tenim, sinó que segurament per la coincidència en el temps de moltes tecnologies ha fet possible l’explosió de la IA i la seva capacitat de transformar radicalment la nostra realitat. I, per tant, equiparar-se a la impremta o a internet com a fenomen disruptiu i de canvi social i econòmic. A més, el ChatGPT ha estat segurament el fenomen que ho ha fet més visible.

La velocitat i acceleració de la intel·ligència artificial fa que una estratègia definida el 2020, dos anys abans del ChatGPT, sembla que avui pugui tenir poca validesa

Davant això, la segona constatació per mi ha estat que a Catalunya s’han desenvolupat diferents iniciatives tant per part de les institucions com la mateixa Generalitat, o l’Ajuntament de Barcelona, o instruments d’ecosistema com el CIDAI, o iniciatives socials amb perspectiva global com el CIVIC AI, o centres de recerca o recercaries de primer nivell a casa nostra en aquest àmbit, però també iniciatives privades com la de Microsoft a Barcelona amb el seu hub d'R+D en IA. Potser aquí el repte està més vinculat a la governança de tot plegat.

Per tant, sembla que per una part som conscients del moment i de la necessitat de desenvolupar estratègies i instruments, com tenim la capacitat per atreure iniciatives o inversions afavorides per un ecosistema potent. Ara bé, també hem constatat que la velocitat i acceleració del fenomen fa que una estratègia definida per exemple el 2020, dos anys abans del ChatGPT sembla que avui pugui tenir poca validesa. Per tant, caldrà dotar aquestes diferents iniciatives de mecanismes àgils d’actualització, flexibilitat i adaptació a aquest context accelerat.

En l'àmbit social i, en relació en el mercat de treball, han sorgit les pors i les resistències al canvi

La tercera constatació és que a escala empresarial, encara que lluny del que seria ideal com a teixit, les empreses han començat de forma més operativa a aplicar eines tant des d’una perspectiva interna com de relació amb el client i amb el mercat. Potser els deures estan més vinculats a una mirada més estratègica, de canvi i transformació de models, però el camí s’ha iniciat.

En l'àmbit social, en general, o en relació en el mercat de treball, han sorgit les pors i les resistències al canvi. Exemples com l’anunci recent de Spotify de traducció a qualsevol idioma amb la mateixa veu, també s'havien vist locutors o converses de personatges famosos generades per IA, o la substitució de mà d’obra en molts sectors per IA, estan generant un estat d’alerta i de rebuig. S’han generat també iniciatives per fixar a part de criteris ètics, regulacions i marcs jurídics que limitin els seus impactes. Però la realitat és tossuda i aquest fenomen ha vingut per quedar-se, i es fa difícil limitar el seu desenvolupament en un context geopolític com l’actual.

La quarta constatació té a veure en pensar el que fem amb el rebuig i les pors, quan el que ens caldria és aprofitar l’oportunitat. De les moltes receptes que vaig tenir l’oportunitat de compartir o escoltar, crec que l'educació va destacar sobre les altres.

Si volem realment ser un país competitiu, aprofitar l’oportunitat, liderar econòmicament i solament aquesta nova era, l’educació esdevé el pilar

Ja n’he parlat aquí mateix en alguna ocasió, crec sincerament que és el gran repte. Si volem realment ser un país competitiu, aprofitar l’oportunitat, liderar econòmicament i solament aquesta nova era, l’educació esdevé el pilar. Caldrà començar per l’evangelització en general, per l’alfabetització d’aquesta nova era, però també per entendre el fenomen a través de noves eines i tecnologies que s’han d’introduir a l’educació i que ens facin no solament plenament competents, sinó capaços de liderar-la.

El repte és aquí, no tenim totes les receptes, però sí algunes per poder millorar la nostra posició competitiva econòmica i solament davant la IA. Tot depèn de nosaltres.