Torna l’Integrated Systems Europe (ISE) a Barcelona i Barcelona al món. Amb més de 1.000 empreses i 68.000 participants registrats representa la tornada a la normalitat firal del país que rematarà el MWC a finals de mes. Entre “l’adéu Amsterdam, hola Barcelona” que el seu director general, el Sr. Mike Blackman pronunciava el darrer dia de la darrera edició del certàmen als Països Baixos, han passat només tres anys que semblen molts més. Entre mig, una pandèmia, una cancel·lació, una edició de circumstàncies i milions d’euros a la bassa fins arribar finalment a l’edició d’enguany. Un camí similar al que també va fer el Mobile World Congress (MWC).
Els paral·lelismes no són menors. De fet, la impressió d’entrar en un i altre és exactament la mateixa: molta gent, de tot el món i presència de les mateixes marques professionals i de consum. A l’ISE, com al MWC, hi trobem: Lenovo, Microsoft, Hewlett-Packard, Logitech, Epson, Samsung i Panasonic per citar-ne unes quantes. També hi ha una presència desproporcionadament masculina que, així a ull, diria que s’acosta al 99,9%. Hi ha abundància de corbates però sembla que el codi d’etiqueta és més laxe que al MWC. De totes maneres a algú que el deixessin al mig d’un o altre congrès només sabria que és a Barcelona (em recorda a algun conte del Pere Calders).
A l’ISE hi trobem tot el que cal per a la comunicació que, avui i en aquesta banda de món, és practicament tota audiovisual i per tant mitjançada per pantalles, ordinadors i xarxes. No és d’estranyar que les grans triomfadores siguin les pantalles, com més grans i interactives millor. N’hi ha de tot tipus amb tres grans tendències: visors de Realitat Virtual, pantalles enormes (hi ha una LG de 277 polzades, una pantalla de cinema multisala) i pantalles intel·ligents adreçades a ensenyament. De fet a dins de l’ISE se celebra l’Education Technology Summit, una jornada dedicada únicament i exclusiva a la tecnologia aplicada a l’ensenyament, un àmbit en què la digitalització s’ha fet de qualsevol manera amb resultats més que dubtosos.
Una anècdota que ho il·lustra a la perfecció. Tots sabem que la millor manera de prendre notes és a mà. Com que l’espai del paper és finit i editar un text ja escrit requereix tornar-lo a escriure, ens hi mirem molt abans de no escriure res. És per això que abans de “comprometre” res en paper fem l’esforç d’entendre i resumir allò que volem escriure per finalment escriure-ho amb les nostres paraules. En canvi en un ordinador —teclat + pantalla— el “paper infinit”, el control-Z i el retalla i enganxa condicionen la nostra manera de “comprometre” informació; no dubtem en escriure tota allò que ens arriba, sigui rellevant o no —s’escriu més ràpid en un teclat que a mà— i per a fer-ho no ens cal ni entendre-ho ni interioritzar-ho ni resumir-ho.
"Havia pensat que agafaria el primer boli de propaganda que trobés i començaria a prendre notes per aquest article, però no"
Ho he tingut molt present perquè he estat una bona estona passejant pels stands de la fira amb un bloc de paper a la mà i prou. Havia pensat que agafaria el primer boli de propaganda que trobés i començaria a prendre notes per aquest article. I no. No n’hi havia. He estat els primers vint minuts de visita que no he vist altra cosa que taulells i objectes de propaganda perquè només tenia l’objectiu de trobar un boli. Ulleres de sol, cafès, pastes, pernil i fins i tot uns mitjons marca Logitech, però cap boli. A escriure, a la pantalla. Al final n’he trobat un en un stand petitet, d’aquells que posen als passadissos que toquen a la paret. Des d’aquí vodria agrair a ALGO Solutions de Canada, el patrocinador d’aquest article.
Una darrera semblança que l’ISE i el MWC: en ambdós congressos Apple és el gran absent i el que tothom mira de reüll. Especialment aquest any que tots els rumors apunten al llançament d’unes ulleres de realitat virtual i realitat augmentada de la marca de la poma. Un dispositiu que promet portar la realitat virtual al gran públic, fer-li superar l’efecte uau i fer que tothom les vulgui portar perquè són Apple i et fan veure cool. A més, les ulleres permetrien la creació d’aplicacions per a un suposat Metavers d’Apple a través de l’assistent de veu Siri. Permeteu-me que ho posi tot a la nevera de moment; sortim de molt enrere. Però és Apple i tenen un bon currículum pel que fa a canviar les regles del joc de la indústria. Primer ho van fer amb la música i el seu iPod+iTunes i després amb la telefonia, internet i la mobilitat amb l’iPhone.
"Si les semblances continuen, no descarto que l’ISE hagi de canviar de nom i pivotar tal i com ho va fer el MWC"
Si les semblances continuen, no descarto que l’ISE hagi de canviar de nom i pivotar tal i com ho va fer el MWC, que quan va sortir l’iPhone el 2007 es deia 3GSM i estava més centrat en xarxes que en dispositius.