Al llarg de les setmanes que portem de confinament, el rellotge tecnològic i social ha avançat quatre anys, o inclús dècades. Algunes tecnologies com la teleconferència, la manufactura 3D o els robots que interactuen amb persones formen ja part del “nou normal”. En el plànol social, observem un canvi de valors i prioritats personals i col·lectives, però també la generació de noves comunitats d’ajuda mútua i l’estructuració d’ecosistemes empresarials inèdits.
Tal com recull l’Observatori de Capacitats Emergents, un informe publicat per Ideas for Change que ha documentat més de 150 iniciatives socials i empresarials sorgides al llarg de l’emergència sanitària, les organitzacions i la ciutadania han demostrat en aquest context extrem la seva plasticitat i capacitat per a generar valor.
El teletreball i l’educació a distància s’han implementat en empreses, universitats i escoles a tota velocitat, fent que el valor -i els riscos- associats a les dades es colin en les converses i prioritats socials rebel·lant l’emergent societat en xarxa. Alhora, la flexibilitat productiva dels actius i la posada en valor d’allò obert i infrautilitzat s’han manifestat: motors d’eixugaparabrises impulsen ara ventiladors produïts en cadenes de muntatge d'automòbils i els vehicles particulars que descansaven als garatges transporten aquests dies a personal sanitari.
Al mateix temps, la capacitat de transformació dels col·laboradors i el paper central de la ciutadania s'han convertit en eixos principals de gestió d'aquesta crisi. Dos dies de formació van ser suficients perquè una aerolínia transformés el personal d'assistència en vol en personal d'assistència sanitària, alhora que professionals amb mobilitat reduïda han pogut exercir en igualtat de condicions en el context de teleconnexió.
"Dos dies de formació van ser suficients perquè una aerolínia transformés el personal d'assistència en vol en personal d'assistència sanitària"
I no només això, sinó que també s'han reestructurat els sistemes de negoci i el valor del coneixement compartit. Un club de futbol de barri o una llista de correu s'han posicionat com a estructures crítiques per proveir aliments o gestionar donacions a les comunitats, mentre que restaurants i gimnasos han passat a distribuir en obert receptes o rutines d’exercicis per mantenir a les seves comunitats ateses durant el confinament.
Fins al moment, hem viscut entre dos mons: un per al qual la mobilitat era allò principal i un altre per al que l'essencial era el connectat. La Covid-19 i les seves conseqüències ens proporcionen l'oportunitat de combinar el millor d'un i de l'altre en un marc de possibilitats ampliat. Triar allò valuós del que coneixíem i incorporar-ho a l'energia i la velocitat de les capacitats que les organitzacions i els ciutadans hem desenvolupat en aquest període.
Un gran canvi no és necessàriament un canvi sobtat. Un gran canvi és col·lectiu, suficient, sostingut i possible, sobretot possible.
L’informe 'Observatori de capacitats emergents” està disponible per a la seva descàrrega gratuïta a: https://www.ideasforchange.com/-recursos-tools-/informepostcovid