Innovació educativa

Malgrat és ben sabut, ens sorprenem contínuament de la velocitat en què van canviant molts aspectes de les tasques, les eines, o els recursos que formen part de la nostra vida personal, i especialment de la nostra vida professional. Aquests canvis són resultat normalment d’un procés continuat, però cada vegada més en trobem alguns de caràcter disruptiu que no són de tipus merament quantitatiu sinó qualitatiu. En aquests casos no es tracta d’una millora ni d’una innovació gradual, sinó d’un fet radicalment nou, que normalment cal rebatejar. Recordo haver llegit que quan els primers cotxes van començar a circular pels carrers de les ciutats nord-americanes, els anomenaven horseless carriage és a dir “carro sense cavall” fins que s’imposà el nom d’automòbils.

"Quan els primers cotxes van començar a circular pels carrers de les ciutats nord-americanes, els anomenaven "carro sense cavall""

He començat així per deixar clar que en la innovació el nom compta, que moltes vegades vivim casos de canvi de nom aparentant una innovació que no és real, i que en altres hi ha innovacions que queden amagades, o poc valorades, per la resistència a conservar noms antics. 

He viscut ara un cas interessant des del patronat de la fundació que dirigeix l’Escola d’Enginyeria EUSS, adscrita a la UAB. Des de fa anys, un dels graus que s’hi podia obtenir era el d'Enginyeria Elèctrica. Els seus continguts, com és natural, s’han anat ampliant i adaptant al llarg dels anys a les noves realitats i necessitats de la generació i la utilització de l'energia en l'actual societat. Però els canvis recents han estat tant importants que ha arribat el moment de fer-ho palés i s’ha substituït el grau pel d'Energies Renovables i Eficiència Energètica, fet que ha suposat una millor transparència i ha suposat un fort increment de l’atracció del grau per als estudiants.

"Es té prou en compte que la principal competència que s’ha d’adquirir en l’etapa de formació inicial és la d' “aprendre a aprendre” tota la vida?"

Voldria treure d’aquesta vivència tres reflexions de caràcter general: 1) És suficient l’esforç d’adaptació de continguts que es fan en el món de l'educació, per assegurar que les competències milloren i canvien al ritme necessari per evitar un desequilibri entre oferta i demanda de professionals? 2) S’expliciten prou aquests canvis a l’hora de fer pública l'oferta educativa, o hi ha una excessiva inèrcia administrativa que ho alenteix? I 3) Es té prou en compte que la principal competència que s’ha d’adquirir en l’etapa de formació inicial és la d' “aprendre a aprendre” tota la vida, ja que això serà fonamental en tots els casos?